Per què Trapote pot dir que no va ser processat tot i matar un obrer a Badalona el 1974

Marchena: "Ha estat vostè processat anteriorment en alguna ocasió?

Trapote: "Mai"

Amb aquesta pregunta que el jutge Marchena fa a tots els testimonis, ha començat la declaració del que va ser cap de la Policia Nacional a Catalunya durant l'1-0, al judici del procés.

I sí, és veritat, Sebastián Trapote, ara ja jubilat, no ha estat mai processat ni jutjat al llarg de la seva exitosa carrera al cos, plena d'ascensos i condecoracions. Però el seu expedient té una taca negra: el 8 de juny de l'any 1974 va matar un treballador a Badalona d'un tret a l'esquena a boca de canó.

Era a les acaballes del franquisme, i Trapote era un jove de 20 anys d'un poble de Valladolid que tot just feia un mes i cinc dies que havia rebut la placa que l'identificava com a agent de policia.

La víctima del seu gallet fàcil, o d'un "tret disparat de manera reflexa", com el mateix Trapote va reconèixer, era un mecànic de Badalona, José Luis Herreros, de 29 anys, casat i pare de 7 fills.

Tret a l'esquena

La nit del 7 de juny de 1974, dos homes van trucar a la porta de la casa d'Herreros demanant els seus serveis com a mecànic. La seva dona, Pilar Torres, els va dir que encara no havia arribat.

Però el José Luis no va tornar mai. Al matí, dos policies van tornar a trucar a la casa del matrimoni  i van explicar a la seva dona que el seu marit havia mort aquella nit en un tiroteig.

Aquella nit, José Luis Herreros intentava fugir dels policies que l'havien anat a buscar a casa seva, un dels quals la seva jove viuda reconeixeria posteriorment a comissaria com a Sebastián Trapote.

L'autòpsia va ser concloent

La bala li va entrar per l'esquena, li va rebentar el cor i va sortir pel pit. El cadàver presentava un altre impacte de bala previ, disparada al peu esquerra.

El primer tret al peu va tallar en sec la seva fugida. Els policies el van atrapar i emmanillar, i, quan el tenien immobilitzat de cara a la paret, el jove subinpector Trapote li va disparar per l'esquena el tret mortal.

La policia va intentar justificar el comportament de Trapote al·legant que Herreros anava armat amb una navalla i els havia intentat agredir. A més van implicar el treballador en afers de delinqüència.

Arriba l'indult

Després de la mort del seu marit, Pilar Torres va intentar en dues ocasions presentar una denúncia als jutjats de Badalona, però no li van ser admeses.

La dona va continuar el seu periple judicial fins que l'advocat Marc Viader va aconseguir que un jutjat de Barcelona obrís diligències penals contra Trapote. Però, quan el procés estava en marxa, van arribar els indults del novembre de 1975, just després de la mort de Franco, i de març del 1977.

Marc Viader en un fragment del "Sense Ficció"

Amb l'indult, la causa va acabar en sobreseïment, i Sebastián Trapote va veure com el seu expedient quedava net i no se'l processava. Marc Viader no va poder evitar que la causa penal morís allà:

"Si no hi hagués hagut uns indults genèrics per a tothom, és possible que jo hagués pogut arribar a actuar com a acusador particular en un judici penal, cosa que no va poder ser perquè aquests indults van tancar la via penal".

El cas al Tribunal Suprem

Tancada la via penal, Viader va recórrer a la via civil per intentar aconseguir una indemnització per a la viuda. Després de dues primeres sentències que desestimaven la seva demanda, el cas va arribar al Tribunal Suprem.

I, finalment, l'any 1983, gairebé 10 anys després dels fets, el Suprem va dictaminar a favor de Pilar Torres i li va concedir una indemnització de 7 milions de pessetes.

Però la sentència del Suprem, a més, recull tots aquells elements provats sobre el cas i que no es van poder fer servir en un procés penal gràcies a l'indult. Així, el text assenyala:

"Sebastián Trapote Gutiérrez va reconèixer expressament en declaració judicial haver efectuat un tret per l'esquena a un pam de distància del mort, José Luis Herreros, mentre se'l tenia de cara a la paret i un altre funcionari l'estava emmanillant".

La sentència també desmunta la versió policial que la víctima els amenacés amb una navalla:

"Desproporcionada reacció de disparar, davant la impossible agressió del mort amb una navalla, atès que si hagués intentat agredir, la bala hauria entrat pel costat del cos o pel pit i no per l'esquena".

La resolució del Suprem de 1983 també recull una cita textual de Trapote en la seva declaració admetent que.

"de manera reflexa li va disparar per l'esquena".

Mentre no va arribar aquella sentència, en part rescabaladora, Pilar Torres no va rebre cap mena de pensió ni ajuda. Va ser desnonada i va haver de deixar dos dels seus fills en una institució davant la falta de recusos per atendre'ls.

Trapote, en canvi, tenia el camí ben lliure per fer carrera.