Periodistes agredits i llibertat de premsa, en joc a Catalunya: les pitjors dades en 4 anys
L'informe anual de l'observatori Mèdia.cat documenta 87 agressions a periodistes i 201 atemptats contra la llibertat de premsa o d'informació de la ciutadania
Periodistes agredits i llibertat de premsa, en joc a Catalunya: les pitjors dades en 4 anys
2019, any negre per a la llibertat d'expressió i el dret a la informació a Catalunya
La Policia Nacional detenint el fotoperiodista d'El País Albert Garcia, l'octubre passat (ACN/Miquel Codolar)

Periodistes agredits i llibertat de premsa, en joc a Catalunya: les pitjors dades en 4 anys

L'informe anual de l'observatori Mèdia.cat documenta 87 agressions a periodistes i 201 atemptats contra la llibertat de premsa o d'informació de la ciutadania

RedaccióActualitzat
TEMA:
Mitjans de comunicació

El 2019 va suposar un "salt qualitatiu" contra el dret a la informació a Catalunya. Ho diu l'informe anual de l'observatori Mèdia.cat. L'informe recull que hi va haver un total de 201 incidents contra les llibertats de premsa o d'informació de la ciutadania, la xifra més alta des del 2015, que és quan es va publicar el primer estudi. A més, s'han documentat 87 informadors ferits per agressions, una altra xifra rècord, 70 del quals entre el 14 i el 27 d'octubre, durant les protestes contra la sentència del judicials líders independentistes.

Són dades del Mapa de la Censura i que aquest dimarts presenta l'observatori Mèdia.cat a través de l'informe "Periodistes a la diana". Els 201 atemptats contra la llibertat de premsa o d'informació de la ciutadania superen els 196 casos del 2017, quan hi va haver un repunt a causa de l'ofensiva mediàtica contra el referèndum d'independència de Catalunya, segons assenyala el text de l'observatori.

Pel que fa a les 87 agressions a periodistes i fotoperiodistes, l'estudi indica que s'han quadruplicat respecte als anys anteriors i especifica la seva gravetat:

"No tan sols ha augmentat la xifra, sinó també la gravetat de les lesions. Si bé les empentes i els cops amb contusions lleus continuen sent les agressions més habituals, durant els incidents d'octubre hi ha hagut conseqüències molt més greus, amb diverses ferides al cap o a braços i cames que han necessitat punts de sutura i, almenys, una fractura al nas, una commoció cerebral i un atac d'asma per l'exposició als gasos lacrimògens."

 

Sis de cada deu agressions, per accions policials, segons l'informe

Fotoperiodistes concentrats a la plaça Catalunya contra les agressions, el 22 d'octubre (ACN/Pau Cortina)


L'estudi de Mèdia.cat remarca que la majoria de les lesions dels periodistes i fotoperiodistes van ser per accionsde les forces policials:


"Dels 87 ferits durant tot el 2019, 53 ho han estat per acció dels cossos policials (61%), 17 per manifestants (19%) -tant a favor com en contra de la independència, però també en altres tipus de protestes, com els Armilles Grogues al Rosselló o els taxistes a Barcelona-, cinc per membres de l'extrema dreta (6%) i tres per altres causes (3%). En deu ocasions, enmig de la confusió dels avalots i les càrregues.

Específicament, pel que fa a les agressions durant les protestes contra la sentència, un 69% van ser causades pels cossos policials (48) -ja fos de forma deliberada contra periodistes o com a conseqüència de càrregues genèriques contra manifestants-, un 14% pels manifestants (10), un 3% per membres de l'extrema dreta (2) i un 14% van tenir un origen desconegut (10)."

 

2019, any negre per a la llibertat d'expressió i el dret a la informació a Catalunya
Periodistes seguint el judici de l'1-O


L'informe subratalla que "aquestes dades mostren una evident degradació del respecte pels mitjans de comunicació i pels
professionals que cobreixen els conflictes polítics i socials". En aquest sentit, esmenta el clima de la polarització política com un dels apartats que influeix perquè això passi:

"Sembla que fins i tot les agressions físiques estan cada cop més legitimades. El descrèdit als mitjans de comunicació «no afins» propiciat per representants polítics de diferents signes -i també per tertulians i estrelles mediàtiques- no ajuda a millorar la situació. La cobertura mediàtica d'aquestes agressions també ha anat molt condicionada en funció de la línia editorial (···) La majoria de grans mitjans corporatius editats a Madrid han tendit a sobrerepresentar les agressions protagonitzades per manifestants independentistes, mentre que han invisibilitzat o minimitzat les agressions per part dels cossos policials, fins i tot si les han patit els seus treballadors."

 

Pressions polítiques i mediàtiques

Sobre la tipologia dels 201 incidents n'hi per a tots els gustos: accions judicials i policials que dificulten la feina de periodistes, legislacions dels poders públics per estrènyer la llibertat d'expressió, o coaccions i impediments per informar o fer fotografies al carrer.

L'informe coordinat pel periodista Joan Tudela assenyala com a "especialment greus" les detencions del fotògraf Albert Garcia, a Barcelona, i del redactor Joan Viso, a Tarragona, durant les protestes del mes d'octubre contra la sentència als líders independentistes.

Mèdia.cat també recull les pressions de partits polítics a mitjans de comunicació; les operacions de compravenda de grups mediàtics amb nous acomiadaments i tancaments de mitjans, i les lleis que amenacen la llibertat d'expressió a internet.

​Les conclusions s'han presentat a la Comissió Europea en una consulta externa a entitats que servirà per elaborar un informe anual sobre l'estat de dret a la Unió Europea.

 

 

ARXIVAT A:
Mitjans de comunicacióLlibertat d'expressió Llibertat de premsaDrets humansPolicialJudicial
Anar al contingut