Pere Francesch: "He aconseguit ser crític amb Gainsbourg i Dalí i mostrar les seves llums i ombres"
ACN Barcelona.-El periodista de l'ACN Pere Francesch desgrana a l'assaig 'Gainsbourg i Dalí, moi non plus' (Edicions Cal·lígraf) els lligams entre "dos dels més grans provocadors del segle XX". Uns artistes que l'autor ha après a mirar amb escepticisme i rigor, malgrat l'admiració que sent envers ells. "He aconseguit ser crític amb Gainsbourg i Dalí i mostrar les seves llums i ombres", apunta Francesch, que reconeix que va començar a escriure el llibre amb una "màscara de fan". Així mateix, explica que a l'assaig ha intentat "humanitzar" els protagonistes i mostrar-los a través dels seus ulls de periodista per apropar-los al lector d'una manera "fluïda".
En la presentació de l'assaig, en el marc de la 37a Setmana del Llibre en Català, Francesch ha remarcat que 'Gainsbourg i Dalí, moi non plus' és una "carta d'amor" als dos artistes, així com a la seva música i art. En aquest sentit, ha explicat que quan va escoltar un disc de Gainsbourg per primera vegada va entrar "en obsessió" i va sentir la necessitat de trobar algun vincle que l'unís amb Catalunya per poder escriure sobre ell. I aquest vincle va ser Dalí."Els lectors ja coneixien Dalí, i ara també han descobert Gainsbourg", celebra Francesch, que ha recordat les primeres "sorpreses" que va tenir escrivint el relat, com ara quan va poder parlar amb l'actriu Jane Birkin, una de les parelles del músic, o quan va viatjar a París i va visitar la porta on es van conèixer els artistes.L'autor ha explicat que, malgrat que Gainsbourg i Dalí no van arribar a fer cap col·laboració junts, sí que compartien una certa atracció envers els temes eròtics, la sexualitat, l'escatologia, la provocació i el surrealisme, a més de la timidesa, que els va dur a posar-se "màscares" al final de la seva vida, marcada per la sol·litud i la tragèdia.Francesch ha defensat la primera persona que utilitza a 'Gainsbourg i Dalí, moi non plus' com una manera d'acompanyar els lectors en la descoberta dels artistes de la mà d'un relat "gens farragós". D'aquesta manera, l'autor ha reivindicat "el periodisme a foc lent", amb la seva màxima "complexitat" de "picar portes" per fer entrevistes.
