Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Per què va ser enterrat Marcus Venerius? L'esquelet de Pompeia que intriga els arqueòlegs

Què revelen les restes d'aquest esclau que va arribar a magistrat, mecenes de teatre amb grec i llatí, però que no va ser incinerat com es feia a l'època, quan només els nens eren enterrats?

Judith Casaprima Sagués Actualitzat
TEMA:
Arqueologia

Pompeia encara amaga sorpreses que intriguen els arqueòlegs. A la necròpoli de Porta Sarno de Pompeia, han descobert un esquelet extraordinàriament ben preservat i parcialment momificat d'un home que hauria mort als 60 anys, en una època que l'esperança de vida voltava els 45, enterrat en uns temps en què els cadàvers eren incinerats.

A més l'estela, la inscripció mortuòria, identifica el personatge com un mecenes d'obres teatrals, cosa que aporta la primera prova directa que a la ciutat es feien representacions en grec i llatí.

Les anàlisis òssies apunten que va morir cap als 60 anys, molt vell per l'epoca (Parc Arqueològic de Pompeia)
 

Aquest és l'últim descobriment de la inesgotable Pompeia, que s'ha fet en col·laboració del Parc Arqueològic de Pompeia i la Universitat de València. El professor d'Antropologia Física i Arqueologia de la Mort, Llorenç Alapont, que és el codirector del Pompeii Project Investigating Archaeology of Death, ha treballat amb l'arqueòloga Luana Toniolo, la restauradora Teresa Argento i l'antropòloga Valeria Amoretti del parc arqueològic.

Per Alapont, que ha treballat durant més de 10 anys a Pompeia, la troballa "canvia la nostra idea dels rituals funeraris de la cultura romana. La gestió de la mort defineix la identitat d'una societat, reflecteix les creences i l'estat dels vius, transforma el fet natural en un fenomen cultural".

La troballa ha obert diversos interrogants i també aporta nous coneixements.

La tomba s'ha trobat a la necròpoli de Porta Sarno de Pompeia (Parc Arqueològic de Pompeia)

D'esclau alliberat a magistrat

L'esquelet pertany a un magistrat romà, Marcus Venerius Secundio, que va viure durant el segle I després de Crist. Va ser enterrat a l'antiga Pompeia poc abans que fos destruïda per l'erupció del Vesuvi, l'any 79 dC. I el que sorprèn és que, almenys fins al segle següent, a l'Antiga Roma, els adults eren incinerats. Només els infants eren enterrats.

Algunes de les respostes podrien trobar-se en l'origen de Marcus Venerius Secundio. A Pompeia va ser esclau del temple de Venus fins que va obtenir la seva llibertat. Llavors es va incorporar a la magistratura augusta, els augustals, sacerdots del culte imperial. Això li va permetre adquirir un cert estatus social i econòmic, com es desprèn de la tomba en què va ser enterrat, decorada amb pintures que encara es poden distingir a la façana de plantes verdes sobre un fons blau. El seu nom apareix també al l'arxiu de tauletes de cera del banquer de la ciutat, Cecilius Jucundus, propietari de la domus del mateix nom de la Via Vesuvio.

La inscripció revela que a Pompeia es feien representacions teatrals en grec i llatí (Parc Arqueològic de Pompeia)

Mecenes de teatre grec i llatí

Marcus Venerius també tenia debilitat per l'art, en particular pel teatre, i com es pot llegir a la inscripció de la seva tomba, tallada en una placa de marbre, "va oferir representacions en grec i llatí durant quatre dies". Una prova que, segons el director del Parc Arqueològic de Pompeia, Gabriel Zuchtriegel, és la primera evidència directa que es representaven obres en grec a l'antiga Pompeia.

"El que és realment interessant és que ell mateix organitzava actuacions en grec i en llatí. Aquest és el primer testimoni fidedigne que certifica que es feien espectacles i exhibicions en llengua grega a Pompeia."

L'ús del grec, la llengua franca del Mediterrani, al costat del llatí, demostra que "Pompeia era la ciutat multiètnica, amb un clima cultural viu i obert" que la va caracteritzar, afegeix Zuchtriegel.

Una petita porta ha servit per accedir a la tomba tancada hermèticament (Parc Arqueològic de Pompeia)
 


Enterrat i ben conservat

Un altre element sorprenent és que Marcus Venerius Secundio va ser enterrat i no incinerat, com era habitual durant aquest període romà a Pompeia. Els ritus funeraris implicaven la cremació del cos, sobretot dels adults, ja que només s'enterraven els nens petits. L'enterrament no es va generalitzar a l'imperi romà fins al segle II.

L'esquelet de Marcus Venerius també és un dels més ben conservats que s'han trobat a la ciutat. L'excavació va començar el mes de juliol i fa dues setmanes es va poder accedir a la sala mortuòria on reposaven les restes, una cel·la petita de 1,6 x 2,4 metres, darrere de la façana principal de la tomba. 

Es poden veure com s'han conservat restes de cabell al crani (Parc Arqueològic de Pompeia)

Era una sala hermètica que ha mantingut les condicions que han permès l'excepcional estat de conservació de l'esquelet, que té cabell al crani i el cartílag de l'orella encara visibles.

"La nostra prioritat ha estat preservar el microclima", diu Alapant. Primer amb tècniques de fotogrametria i realitat virtual i després amb tractaments amb fungicides, per evitar els canvis sobtats de temperatura i humitat que podrien degradar les restes orgàniques.

Un altre detall més d'aquest inusual enterrament és que Venerius va morir vell, segons les anàlisis dels ossos, amb més de 60 anys, quan l'esperança de vida de l'època rondava els 45 anys.

Imatge 3D de l'esquelet a l'interior de la tomba (Parc Arqueològic de Pompeia)

Acompanyat

Al costat del cos s'han recuperat peces d'aixovar, com dos flascons de vidre per a ungüents i fragments de tela, possiblement de la indumentària. També s'hi han trobat dues urnes cineràries --de cossos, aquest sí, incinerats--, un de terracota que conté les cendres d'un adult; i  el segon, de vidre dins d'una caixa de plom, guarda les restes de dos nens i un altre adult, possiblement una dona de nom Novia Amabilis com indica l'estela que l'acompanya.

"Aquests contenidors també són inusuals", diu Alapont. "Els petits van ser enterrats a l'antiga Roma. Volem estudiar quina relació hi havia entre els cossos trobats", afegeix.

Al costat hi ha les cendres possiblement d'una dona, Nuvia Amabilis (Parc Arqueològic de Pompeia)

Mostres de les cendres, juntament amb les mostres extretes de l'esquelet de Venerius, s'han enviat per analitzar a la Unitat d'Anàlisis Químiques de la Universitat de València.

"Encara hem de saber si la momificació va ser intencionada o no. L'anàlisi de la tela podria aportar més informació al respecte. Per les fonts sabem que hi ha certs teixits com l'amiant que s'havien utilitzat per a l'embalsamament."

Si la inhumació fos voluntària aportaria també noves dades sobre els ritus i la societat a Pompeia.

"És molt important perquè significaria que sobre els ritus funeraris hi havia certa llibertat de culte i no es tenien en compte les regles estrictes o el temor a trencar els ritus i les amenaces dels deus. Suposaria que hi havia llibertat ideològica en el moment de triar després de la mort."

Els resultats també podran donar pistes de si s'haurien fet servir tècniques funeràries d'embalsamament practicades a Grècia i que fins i tot recorden les egípcies.

Amb el cos s'han trobat dos flascons de vidre per a ungüents (Parc Arqueològic de Pompeia)

La hipòtesi grega

Ara els investigadors miren d'entendre les incògnites d'aquest insòlit enterrament. "És un misteri sobre el qual haurem de treballar els pròxims mesos", diu l'arqueòleg.

L'equip, però, considera la hipòtesi que l'origen de l'esclau llibert fos Grècia. Això explicaria el desig de ser enterrat per prolongar l'existència més enllà de la mort. I també explicaria l'interès per promocionar representacions de teatre en la llengua hel·lènica.

"Una de les hipòtesis és que era una persona que tenia una filiació grega o amb debilitat per l'art i la cultura grega perquè llavors a Grècia es preferia la inhumació."

Però un detall fa dubtar d'aquesta possibilitat: que el cognom Secundio té l'arrel lèxica llatina.

Mentre la ciència no aporti més dades, quan s'obtinguin els resultats de les anàlisis i els treballs al jaciment es reprenguin a la tardor, els ossos de Marcus Venerius i les urnes amb els seus companys de sepultura esperen emmagatzemats al centre de recerca de Pompeia.

L'esquelet de Marcus Venerius Secundio conserva restes de tela del vestit (Parc Arqueològic de Pompeia)
ARXIVAT A:
Arqueologia Itàlia

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut