Per què són blaus? Així es dibuixen els Barrufets, que fan 65 anys i no es pensen jubilar

Els Barrufets van néixer com a personatges secundaris de "Jan i Trencapins", una història del dibuixant belga Peyo. Aviat, però, van deixar de ser un plat de segona i es van convertir en protagonistes d'històries que arriben a un centenar de països gràcies als dibuixos que fan altres artistes després de la mort de Peyo.

Un dels dibuixants actuals és Miguel Díaz, un belga originari d'Andalusia que ens ha obert les portes del seu estudi per "barrufar-nos" alguns secrets d'aquests personatges entranyables.

Els Barrufets compleixen 65 anys i no pensen jubilar-se.

Una broma de l'estiu del 1958

Pierre Culliford i André Franquin van anar de vacances junts aquell estiu. Eren amics. Compartien complicitat i, sobretot, professió. Culliford i Franquin eren dibuixants de còmics molt coneguts. Bé, gairebé ningú coneix Culliford, el nom amb què firmava era Peyo, i aquest sí que és famós.

Aquell estiu, asseguts a taula, en Peyo va demanar a l'André que li acostés la sal, però no li sortia dir ni "sal" ni "saler". "Acosta'm, acosta'm... l''schtroumpf'!"

"Schtroumpf" és una paraula inventada. A Peyo li va sortir espontàniament i al seu amic li va fer gràcia i va seguir-li el joc. "D'acord, jo te l''schtroumpfo' i després me'l tornes a 'schtroumpfar' tu a mi." La broma va continuar totes les vacances, fins que es van acabar.

L'"schtroumpf" no estava del tot oblidat

De tornada a la feina, Peyo va reprendre les històries dels seus personatges més cèlebres, Jan i Trencapins. Tenia al cap fer aparèixer uns personatges secundaris en alguna de les aventures per boscos medievals, una mena de follets.

Va dibuixar aquells personatges menuts, amb un gorro frigi i amb cinc dits a cada mà (ara en tenen quatre). Havia de decidir de quin color els pintava... Si els feia vermells, semblarien dimoniets; si els feia grocs, taronja, marró o negre, semblarien massa humans i poc follets. Només quedaven dos colors: el verd i el blau.

Les aventures de "Jan i Trencapins" passaven sobretot al bosc, i, si els hagués pintat de color verd, s'haurien confós amb el paisatge. Només quedava el color blau.

Gairebé ho tenia tot, només faltava el nom. Peyo hi pensava mentre dibuixava aquells personatges petitons, tan petits com un saler. I aquí va ser quan, com un rampell, va sortir de l'amagatall la paraula de les vacances. Els anomenaria Schtroumpfs.

Els Schtroumpfs, traduïts en èxit

L'aparició com a personatges secundaris va ser una sorpresa. Aquells personatges van ser tan estimats pels lectors de "Jan i Trencapins" que Peyo els va convertir en protagonistes. L'èxit va ser gran a Bèlgica, el país de Peyo, però també a tot arreu on es van publicar les històries dels... Schtroumpfs? No! A Alemanya, "schtroumpf" vol dir "mitjó".

Es van buscar noms per a cadascun dels més de 100 països on s'han publicat les històries dels Smurfs en anglès, Pitufos en castellà o Barrufets en català.

65 anys i no pensen a jubilar-se

D'aquella irrupció a les tires còmiques, el 23 d'octubre del 1958, farà 65 anys aquest 2023. Més de sis dècades i continuen atraient milions de lectors i espectadors. Quin és el secret?

Qui ens revela aquest secret és Miguel Díaz, un dels actuals dibuixants del Barrufets.

"Totes les històries dels Barrufets parlen de valors universals i sense època. Molta gent s'hi pot sentir identificada i els autors les podem adaptar a la realitat més actual."

Des que va morir Peyo, el 1992, diversos artistes han continuat les seves històries i mentre n'hi hagi, com en Miguel, els Barrufets no es jubilaran.

De professor a creador de Barrufets

Miguel Díaz va néixer a Bèlgica, on van emigrar els seus pares procedents d'Andalusia. Va treballar de professor, però sempre li havia agradat dibuixar els personatges dels còmics que llegia.

Un dia es va presentar a l'estudi Peyo, que dirigeixen el fill i la filla del pare dels Barrufets. Va fer una prova de dibuix i se'l van quedar sense pensar-s'ho.

Ara s'hi dedica a temps complet al seu estudi del municipi belga de La Louvière per dibuixar la història que cada any pública l'estudi. Una per any, i no és difícil d'entendre si es té en compte que, per dibuixar una pàgina de còmic, Miguel Díaz s'hi pot estar cinc dies.

Quan no dibuixa l'aventura nova fa productes derivats, que són dibuixos de Barrufets per fer-ne marxandatge, com ara samarretes, tasses, trencaclosques o pòsters. N'hi ha un que ha tingut molt d'èxit i és el de la barrufeta imitant l'icònic emblema de l'empoderament femení sota el lema "Nosaltres podem". En la versió de Miguel Díaz en deien "We can smurf it!".

Adaptació als temps

La presència de la dona a les aventures dels Barrufets és una mostra que les històries s'adapten als nous temps. Quan Peyo va crear-los, la dona estava molt relegada. De fet, el personatge de la barrufeta (l'únic femení) es va incorporar a les aventures de Peyo quan va néixer la seva filla Veronique. Però ara, gràcies als guionistes que han llegat les històries dels Barrufets, s'ha creat fins i tot un poblat de barrufetes.

Una altra picada d'ullet a la realitat més actual és quan els Barrufets voten un líder que acaba sent un dictador. O quan hi ha confrontacions entre barrufets del nord i del sud. O quan un llibre màgic dona les respostes a totes les preguntes, tot i que poden ser respostes falses, en una analogia amb internet.

I no hi falta mai el malvat Gargamel, necessari per identificar el mal i necessari, també, perquè hi hagi un heroi.

Llarga vida als Barrufets

Després de 65 anys, és d'esperar que els Barrufets en visquin molts més. Han sabut adaptar-se als temps i han trobat dibuixants com Miguel Díaz, que en garanteixen corda per a anys i panys.

Sembla fàcil dibuixar un barrufet veient com ho fa ell. En deu minuts dona forma en color negre a un esbós que ha estampat en color blau i ofereix l'espectacle de presenciar el naixement d'un barrufet.

El que ens va fer per a nosaltres salta d'alegria i crida "Visca TV3!". De la mateixa manera, només podem desitjar llarga vida als Barrufets.