Per què som a la cua d'Europa en nivell d'anglès? Docents i alumnes expliquen què falla

La possibilitat d'anar a una acadèmia, el consum audiovisual o fer assignatures en anglès fan que el coneixement sigui molt desigual

És sabut que Espanya se situa a la cua d'Europa en nivell d'anglès. Des de fa una dècada està estancada en els rànquings i no hi ha hagut un impuls decidit per revertir la situació. Hi ha un coneixement en general baix, però també molt desigual, d'una llengua cada vegada més necessària.

El nivell de l'anglès, però també d'altres llengües estrangeres, és molt diferent entre els estudiants, encara que hagin anat a la mateixa escola i institut. Tenir un reforç extraescolar d'anglès, poder gaduir de consum audiovisual en aquesta llengua o aprendre altres matèries en anglès, són elements que marquen la diferència i que determinen la diversitat de nivells que hi ha a l'aula.

Aquesta setmana el govern ha aprovat el decret que retira l'obligatorietat d'acreditar un nivell bàsic d'una tercera llengua per poder-se graduar a la universitat.

És a dir que tenir el nivell B2 d'una llengua estrangera ja no serà imprescindible per obtenir el títol universitari.


I per ser mestre d'anglès fins a primària, quin nivell s'ha d'acreditar?

Per dedicar-se a l'ensenyament d'anglès a infantil i primària, s'ha de demostrar un B2, és a dir un domini intermedi de la llengua. És el quart dels sis nivells establerts per Europa.

Per ser professor d'anglès a primària només fa falta un B2, equivalent al First Certificate

Els mateixos estudiants del grau d'Educació Primària de la Universitat de Barcelona amb menció d'anglès ho troben insuficient.

"En total tenim dues assignatures d'anglès a la carrera i crec que és preocupant (...). No estic d'acord que puguis exercir de docent només tenint un títol que acrediti que tens un bon nivell d'anglès, perquè ser professor d'anglès implica moltes més coses", opina Iker Duñas.

En aquesta línia es posiciona Carme Arbonés, professora de la menció de llengües estrangeres de la facultat d'Educació de la UB, que demana com a mínim un C1, un Advanced.

"Pensem que per a primària no és suficient. Haurien de tenir un C1 i per a secundària, l'ideal seria que tinguessin un C2. Perquè el model de llengua que han de donar ha de ser bo. No perquè siguin nens petits ha de ser un model lingüístic més reduït, al contrari", assegura Arbonés.

 

Què en pensen als instituts?

Parlem de l'aprenentatge de l'anglès amb alumnes de secundària, en concret de 3r d'ESO. Els falta un curs per acabar l'ensenyament obligatori, i aquest és el balanç que fan de l'aprenentatge de l'anglès en el seu pas per l'escola i l'institut.

Francesc Perelló: "Sempre que comencem un nou tema, un nou curs d'anglès, es repeteix el que vàrem fer el curs passat."

Elena Cervino: "Sempre fem molt temari, però hauríem de parlar més i poder comunicar-nos."  

Andrea Baculea: "Jo, quan era petita, feia extraescolar d'anglès i per això vaig bé a classe." 

Una classe d'anglès a l'institut Montilivi de Girona

Hi ha la sensació que es repeteix el temari i que només els alumnes que poden anar a una acadèmia assoleixen un nivell més elevat d'anglès. La professora de llengua anglesa de l'institut Montilivi de Girona, Maria Tarrats, considera que amb tres hores a la setmana no n'hi ha prou.

"Amb 25 alumnes es fa complicat, perquè hi ha nivells molt diferents", afirma la professora del centre gironí.

Més conversa

A l'institut Margarida Xirgu, de l'Hospitalet de Llobregat, la professora d'anglès, quan fa classe a quart d'ESO, mai no està sola. Ja fa sis cursos que l'acompanya una auxiliar de conversa.

La professora d'anglès de l'institut, Clara Espino, assegura que molts alumnes no poden disposar de professors particulars o anar a acadèmies i gaudir d'aquest reforç, i per això "és molt beneficiós" tenir un auxiliar lingüístic.

L'auxiliar lingüística conversant amb un petit grup de classe

En aquest cas és l'Alex Cass, que va parlant en petits grups amb tots els alumnes de la classe. "Per mi no és important que parlin un anglès perfecte, sinó que parlin amb fluïdesa i comoditat", assegura en anglès.

I la resposta és molt positiva, com diu Gustavo Portilho, estudiant de 4t d'ESO:  "N'aprenem bastant amb ella, perquè no hi podem parlar en castellà i català, perquè no ens entén."


No només a l'escola

No tot l'aprenentatge de les llengües es fa a l'escola. Els països on es consumeix més contingut audiovisual en versió original agafen avantatge. Portugal, per exemple, es troba entre els 10 països de parla no anglesa amb més bon nivell d'aquest idioma, segons l'últim informe Education First. Espanya se situa en la posició 34, entre Nigèria i Costa Rica.

Unes classificacions que a partir del 2025 també farà l'OCDE, ja que ha anunciat que s'introduirà l'anglès a les proves PISA.

 
ARXIVAT A:
Educació
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut