Per què puja l'atur i alhora hi ha més afiliats a la Seguretat Social?

Les dades de l'atur i de l'afiliació a la Seguretat Social no són necessàriament vasos comunicants
Per què puja l'atur i alhora hi ha més afiliats a la Seguretat Social?

Per què puja l'atur i alhora hi ha més afiliats a la Seguretat Social?

Les dades de l'atur i de l'afiliació a la Seguretat Social no són necessàriament vasos comunicants
Esther Ortega Actualitzat
TEMA:
Atur
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Com és possible que pugi l'atur i alhora també el nombre d'afiliats a la Seguretat Social? No és contradictori?

El mes d'octubre s'ha tancat a Catalunya amb 14.644 afiliats més a les llistes de l'atur, però també amb un increment de l'afiliació: 9.666 persones han aconseguit feina el darrer mes. I el mateix ha passat al conjunt de l'estat: l'atur ha crescut en 387.267 inscrits, però la Seguretat Social també ha guanyat 106.541 afiliats.

A primer cop d'ull, les dades poden sobtar. Semblaria lògic pensar que si l'atur puja és perquè l'afiliació baixa; és a dir, que l'atur puja perquè els que tenien feina no han aconseguit renovar el contracte o han estat acomiadats i, per tant, ja no compten com a afiliats. Però les dades de l'octubre desmenteixen aquest supòsit, i és que les dades de l'atur i de l'afiliació a la Seguretat Social no són necessàriament vasos comunicants.

 

 

Què ha passat, doncs, aquest octubre? Si mirem amb detall les dades d'afiliació veurem, com ens explica Joan Anton Alujas, professor d'Economia de la Universitat de Barcelona, que durant l'octubre l'afiliació ha crescut principalment pels docents i professionals del sector educatiu que han trobat feina o bé s'han reincorporat a la que ja tenien quan va acabar el curs (una pràctica, la de donar de baixa els docents a finals de juliol, molt criticada pels sindicats).

En aquest cas, moltes d'aquestes persones probablement no es van inscriure a les llistes de l'atur perquè sabien que amb l'arrencada del curs tornarien a ser contractades. Per tant, la reincoroporació d'aquests nous treballadors explicaria, en part, l'increment de l'afiliació, però no s'ha traduït en una baixada de l'atur, perquè no han constat mai com a aturats a les oficines del servei d'ocupació.

Aquesta entrada de nous afiliats a l'educació hauria servit per compensar la pèrdua d'ocupació en altres sectors, com l'hostaleria, la sanitat o el comerç, de manera que, en la mitjana del mes d'octubre, el saldo final d'afiliats a la Seguretat Social encara ha estat positiu.

 

 

Però, tornant a l'atur, què explica l'increment de l'atur registrat si ara hi ha més gent treballant?

Doncs són diversos factors. D'una banda, és cert que molts d'aquests cambrers, infermers o dependents que s'han quedat sense feina s'han inscrit immediatament en una oficina d'ocupació. En aquest cas, la baixa com a cotitzant a la Seguretat Social sí que equival a un lloc de treball perdut i una altra persona aturada.

Però no sempre és el cas. Com explica Alujas, hi ha altres raons. Per exemple, hi ha persones que, per les raons que siguin, decideixen incorporar-se al mercat de treball per primera vegada i apuntar-se al servei d'ocupació. Aquest grup ha crescut considerablement a l'octubre: són 4.000 persones més a tot l'estat, l'increment més gran d'aquest col·lectiu des del 2011.

En aquest cas, com apunta Josep Oliver, catedràtic d'Economia de la UAB, poden ser joves que passat l'estiu creuen que les empreses estan més disposades a reforçar les seves plantilles i han decidir oficialitzar la seva recerca de feina. Per tant, consten com a parats, però no han perdut la feina; simplement, s'han declarat "actius".

I encara podríem trobar una explicació més. Aquells que, tot i estar en atur, no estaven inscrits com a parats als serveis d'ocupació i que haurien decidit buscar feina de manera més activa optant per inscriure's al registre. Ells també consten com a nous parats, però tampoc surten de la llista d'afiliats.

També s'ha de tenir en compte que les metodologies són diferents; en el cas de les afiliacions a la Seguretat Social es calculen mitjanes mensuals, no pas l'últim dia del mes, com en el cas de l'atur.

És per tot plegat que els especialistes consideren que el termòmetre més fiable per seguir l'evolució del mercat laboral és l'Enquesta de Població Activa (EPA). A través d'una mostra de 65.000 famílies, l'EPA mesura el nombre d'ocupats, parats, actius i inactius en un trimestre.

ARXIVAT A:
Atur Economia de butxaca

VÍDEOS RELACIONATS