Per què prenem més o menys riscos? Ho portem als gens, però l'entorn hi influeix més

Un estudi amb un milió de persones detecta una influència moderada de 124 variants genètiques
Per què prenem més o menys riscos? Ho portem als gens, però l'entorn hi influeix més

Per què prenem més o menys riscos? Ho portem als gens, però l'entorn hi influeix més

Un estudi amb un milió de persones detecta una influència moderada de 124 variants genètiques
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència
Per què prenem més o menys riscos? Ho portem als gens, però l'entorn hi influeix més

Les conductes de risc estan moderadament influïdes pels gens

La disposició d'una persona a prendre conductes de risc està influïda pels gens. Però l'efecte de l'entorn és més important que la genètica. Així ho afirma un ampli equip internacional que ha publicat el seu estudi a la revista "Nature Genetics".

Estudis anteriors fets amb bessons havien establert que la tolerància al risc és moderadament hereditària. Però la majoria de recerques s'havien fet amb poques persones.

En aquest cas s'ha utilitzat informació genètica de més d'un milió de persones d'origen europeu. L'estudi ha estat coordinat per Jonathan Beauchamp, de la Universitat de Toronto (Canadà). Hi han participat investigadors de centres catalans: Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), l'Institut de Salut Global de Barcelona i l'Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili de Reus.

De conduir de pressa al consum d'alcohol

Per valorar la tendència al risc els investigadors es van basar en les respostes que els participants donaven en un qüestionari. Corresponen, doncs, a la seva pròpia percepció, però aquest mètode s'ha mostrat efectiu per detectar aquest tipus de conductes en diversos àmbits.

Els investigadors preguntaven si la persona es considerava, en general, tolerant al risc. La resta de preguntes pretenien saber si cada individu es considerava més aviat aventurer o caut, si tenia tendència a conduir a una velocitat superior al límit establert, quantes begudes alcohòliques prenia per setmana, si havia estat o no fumador i quantes parelles sexuals havia tingut al llarg de la seva vida.

Després d'una anàlisi dels resultats i dels genomes dels participants, els autors van trobar que hi havia 124 variants genètiques associades amb la disposició d'una persona a assumir riscos.

Els científics expliquen que cap d'aquestes variants afecta per si sola, de manera significativa, la tolerància al risc d'una persona en particular o la tendència a prendre decisions de risc. Afirmen que els factors no genètics hi tenen un paper més rellevant. Malgrat això, assenyalen que, en conjunt, les variants genètiques identificades en l'estudi permeten conèixer millor els mecanismes biològics que influeixen en la presa de riscos.

L'impacte combinat de les 124 variants genètiques explicaria aproximadament una variació de l'1,6% en la tolerància al risc entre individus. Segons Beauchamp, la unitat de mesura que han establert, que té en compte els efectes combinats d'un milió de variants genètiques, "podria ser emprada per estudiar com els factors genètics interactuen amb les variables ambientals.

Comportaments precipitats

D'altra banda, la tolerància al risc no s'ha de veure com la tendència a practicar esports d'aventura o fer activitats físiques arriscades, sinó que té a veure amb moltes altres conductes, com explica Beauchamp:

"Les variants genètiques associades amb la tolerància general al risc tendeixen a associar-se amb comportaments precipitats, el consum d'alcohol, tabac i cànnabis, i amb inversions i activitats sexuals més arriscades."

L'estudi no va trobar proves per donar suport a associacions proposades prèviament entre la tolerància al risc i certs gens, com ara els relacionats amb la dopamina i la serotonina, neurotransmissors involucrats en el processament de recompenses i la regulació de l'estat d'ànim. En canvi, els resultats suggereixen que la variació a la tolerància al risc entre individus està més influïda pel glutamat, que augmenta la comunicació entre les neurones, i el GABA, que la inhibeix.

Els autors afirmen que els resultats apunten al paper de regions específiques del cervell que havien estat associades a la presa de decisions. En tot cas, Beauchamp explica que la relació entre els gens i les conductes de risc no és gens senzilla:

"Les nostres observacions encaixen amb l'expectativa que la variació en la tolerància al risc és un caràcter altament complex influenciat per milers, si no milions, de variants genètiques."

ARXIVAT A:
Ciència

VÍDEOS RELACIONATS