El mínim de vols que han d'operar les aerolínies per no perdre torns de vol és actualment del 50%
El mínim de vols que han d'operar les aerolínies per no perdre torns de vol és actualment del 50% (Lufthansa)

Milers d'avions volen quasi buits a Europa: quins interessos hi ha al darrere?

Els 18.000 vols que Lufthansa diu que està operant des de l'inici de la pandèmia sense pràcticament passatgers per complir la normativa europea són part d'una guerra de les aerolínies pels millors espais als aeroports

Elisenda Rovira Olivé/Cristina Herranz Pérez Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

Almenys 18.000 avions amb molt poca ocupació estan sobrevolant el cel d'Europa en els últims mesos. Són els vols que Lufthansa diu que nolieja encara que no tinguessin demanda per no perdre els seus drets d'aterratge i enlairament.

"Això perjudica el clima", deia el director executiu de la companyia, Carsten Spohr, al Frankfurter Allgemeiner Sonntagszeitung. Al clam contra els avions buits s'hi han sumat activistes com Greta Thunberg i polítics com el ministre belga de Transports o el diputat de Més per Mallorca al Parlament balear Josep Ferrà.

Globalment, els avions són responsables del 13% de les emissions d'efecte hivernacle causades pel transport al continent, segons un informe del 2020 de l'Agència Europea del Medi Ambient. Contaminen molt més que els trens, que en causen un 0,4%, però estan lluny del transport per carretera, que suposa el 72% de les emissions i és el principal responsable de la contaminació en l'àmbit de la mobilitat.​

La preocupació mediambiental del directiu de Lufthansa no amagava, però, un missatge clar a la Comissió Europea, que és qui posa les normes, en una guerra d'interessos creuats. La institució europea ha dit que les seves regulacions no obliguen pas a fer "vols fantasma", en un fil de tuits del portaveu Stefan De Keersmaecker:

Fonts de la companyia alemanya, mentrestant, expliquen a TV3 que estan veient una "reducció dràstica de les reserves" per als mesos de gener i febrer.

En un context incert per la pandèmia, aconseguir els millors espais als aeroports pot suposar la supervivència d'una aerolínia.


La lluita pels "slots"

L'executiu comunitari és qui marca el mínim de vols que les aerolínies han d'operar per mantenir els seus torns de vol --els anomenats "slots", en anglès. Es tracta del dret a aterrar i enlairar-se en un aeroport en una hora determinada, unes places que en determinades ciutats i horaris poden ser molt cobejades.

Per exemple, sortir a primera hora del matí, un horari que permet als viatgers de negocis tornar a casa el mateix dia al vespre, de Barcelona a Madrid, la connexió aèria domèstica amb més passatgers d'Europa (segons dades de 2018, quan va tenir gairebé 2,5 milions de passatgers). O entre Palma i Barcelona, la cinquena d'Europa, o entre Palma i Madrid, al vuitè lloc.

Si habitualment el mínim de vols a fer per no perdre els "slots" era del 80%, durant la pandèmia s'ha rebaixat al 50%. De cara a la primavera-estiu, la Comissió Europea l'ha apujat fins al 64%.

L'executiu comunitari argumenta que, a finals de la temporada d'estiu de 2021, el trànsit aeri va arribar al 70% del de 2019 i que es preveu que al 2022 s'arribarà al 89% respecte a l'últim any abans de la pandèmia.

Lufthansa aposta per un mínim com més baix millor, per poder mantenir els llocs que ja tenen, com expliquen a TV3:

"Sense aquesta flexibilitat en temps de crisi, les aerolínies són forçades a volar amb avions gairebé buits per assegurar els seus slots. Altres regions del món estan fent una aproximació més pragmàtica, per exemple suspenent temporalment les normes dels slots en l'actual situació de pandèmia. Això beneficia el clima i les aerolínies"

Altres aerolínies, com les de baix cost, esperen precisament que s'alliberin espais en rutes molt transitades i bons horaris, i per això defensen que l'exigència torni a ser del 80% com en condicions normals.


Sense "vols fantasma" a Espanya

Des d'ALA, la patronal de les aerolínies espanyoles, matisen que ara hi hagi "vols fantasma" com passava al principi de la pandèmia. Ho explica a TV3 el seu president, Javier Gándara:

"No em consta que cap altra companyia hagi reportat vols fantasma. Les xifres de Lufthansa són molt espectaculars, però crec que s'ha de relativitzar què entenem per 'vols fantasma'. En el cas d'Espanya, afortunadament, els vols han anat un 70% plens el 2021, quan abans de la pandèmia anaven al 85%. Això és una mitjana: hi ha avions que van al 100% i d'altres que van al 20 o al 30%."

A l'estat espanyol, a diferència del Regne Unit, els "slots" no es poden comprar i vendre -si no és perquè una aerolínia n'adquireixi una altra i es quedi els que aquesta tingui associats. Per això, l'única manera que canviïn de mans és que es perdin per manca d'ús:

"L'única manera d'aconseguir un slot és si una companyia el perd. Llavors aquest va al pool de slots i es distribueix entre la resta d'operadors. Per a aquesta distribució hi ha una sèrie de normes també. Per exemple, es dona prioritat a una companyia que no estigui operant en aquest aeroport davant d'una que sí que hi estigui operant."

 

Les de baix cost volen guanyar slots

Ryanair és l'aerolínia que més passatgers ha transportat a Espanya el 2021, amb 23,3 milions. El seu director executiu, Michael O'Leary, reaccionava així a les declaracions de Spohr:

"Lufthansa hauria de vendre les places d'aquests vols a preus més econòmics i recompensar els consumidors de la UE, molts dels quals han finançat els 12.000 milions d'euros d'ajudes estatals que l'aerolínia alemanya i les seves filials han rebut per la crisi de la covid-19"

El directiu de Ryanair "oblidava", d'una banda, que la seva companyia també ha rebut diner públic, com en els acords per als aeroports de Girona i Reus, i de l'altra, un debat mediambiental en què la companyia no surt ben parada.

La irlandesa va ser l'aerolínia d'Europa que més gasos contaminants va emetre en el període 2013-2019. Aquell darrer any va entrar als rànquings dels 10 principals emissors del sistema de comerç d'emissions de la Unió Europea.


Òmicron empitjora les previsions

Les aerolínies expliquen que estan molt afectades per unes restriccions contra la covid que canvien sovint i són diferents a cada país. Les previsions per a aquest hivern eren d'un 2% més de vols que el del 2019-2020 -una temporada que ja va ser estranya per la caiguda de Thomas Cook i perquè inclou les dues primeres setmanes de confinament. Però a mitjans de desembre, les restriccions per la variant òmicron havien fet modificar la projecció fins a un 4% menys.

"L'impacte [en el volum de passatgers] no és tant perquè la gent no vulgui viatjar, sinó perquè les restriccions tenen efecte en la demanda. Seria més fàcil si s'homogeneïtzessin les normes a tot Europa i si la gent vacunada o que ha passat la malaltia pogués moure's lliurement pel continent", afirma Gándara.

Pels aeroports espanyols hi van viatjar 119,5 milions de passatgers l'any passat, un 58% més que l'any passat però al voltant de la meitat que el 2019, abans de la pandèmia, segons AENA.

ARXIVAT A:
Aeroports Crisi climàtica
Anar al contingut