Per què les centrals hidroelèctriques són responsables de l'elevat preu de la llum

El preu de la llum ha tornat a sortir de mare. Aquest dijous el preu mitjà al mercat majorista és de més de 113 euros, però és que aquest divendres se situarà per sobre dels 117, gairebé fregant el rècord històric de la setmana passada. Un preu disparat, que s'explica per un gas que cotitza a màxims i per uns drets d'emissió de CO2 també a nivells històrics.

Però les associacions de consumidors denuncien que durant aquest mes d'agost són les centrals hidràuliques i no les de gas les que acaben fixant el preu final de l'energia. Asseguren que especulen amb els preus perquè venen la seva energia molt per sobre del que els costa generar.

Aquest dijous, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha obert expedients a les empreses que gestionen els embassaments de les conques hidrogràfiques del Duero, el Tajo i el Miño-Sil per "l'aprofitament hidroelèctric que han fet", com és el cas de l'embassament de Ricobayo, a Zamora, gestionat per Iberdrola.

L'embassament de Ricobayo, buidat en dos mesos

Empresaris i hotelers dels voltants de Ricobayo, a Zamora, s'han quedat aquest estiu sense la visita dels turistes que hi anaven a passar el dia per banyar-se i fer excursions en caiac. L'embassament s'ha quedat pràcticament buit durant els últims dos mesos, i les associacions de consumidors acusen Iberdrola d'incrementar la producció d'electricitat ara, aprofitant l'escalada de preus.

Segons Natàlia Fabra, catedràtica d'Economia de la Universitat Carlos III, és "el disseny del mercat el que incentiva que les empreses hidràuliques es comportin d'aquesta manera. La teoria que hi ha darrera de tot això, explica, és que l'aigua, en ser un bé escàs, s'utilitzi en els moments en què té més valor, i quan té l'aigua més valor? Quan substitueix altres tecnologies de cost superior".

I aquestes tecnologies de cost superior són les centrals tèrmiques i les plantes de cicle combinat, que necessiten gas -en aquests moments pels núvols- i que han de pagar drets de CO2 per les emissions de gasos contaminants -també més cars que mai.

Les centrals hidràuliques, però, tot i no necessitar gas ni haver de pagar drets, ofereixen la seva energia pràcticament al mateix preu que ho farien les centrals de gas. És el que se'n diu "cost d'oportunitat", que res té a veure amb els seus costos reals.

"Els seus costos de producció d'electricitat són els més baixos del mercat, que poden estar entre els 3 i els 7 euros per MWH perquè en definitiva estan utilitzant un recurs gratuït com és l'aigua dels rius i l'aigua dels embassaments i malgrat això estan rebent preus molt elevats com hem vist, estan obtenint uns beneficis que no estan en absolut justificats."

Les concessions, caducades en molts casos

L'Observatori de Sostenibilitat fa la mateixa anàlisi. En un informe del 2018, posaven sobre la taula el problema i feien un estudi sobre l'estat de les concessions d'aquestes centrals. Són infraestructures ja amortitzades, la majoria construïdes a l'època franquista, i cedides només per 75 anys.

Fernando Prieto, doctor en Ecologia i director de l'Observatori de Sostenibilitat explica que "ja s'està arribant a aquests 75 anys a moltes centrals. Estem veient per exemple que Ricobayo, que en concret és d'Iberdrola, és de 1923, és a dir, ja han passat aquests 75 anys."

El problema, però, és que en la majoria de casos "l'estat no ha fet res per recuperar-les, i això s'ha de clarificar, cal posar llum i taquígraf perquè quedi clara cadascuna de les concessions, quins impactes estan tenint, quan caduquen, quines són les condicions que els han tornat a proposar a aquestes empreses perquè continuïn amb ells..."

De fet sí que hi ha algunes centrals que han estat recuperades, tot i que són casos anecdòtics, però segons Fernado Prieto en aquestes el que s'ha vist és que "el preu és molt menor, i com és normal el preu és baix. Això és quelcom que s'està iniciant i s'hauria de reimplantar a tot el conjunt de l'estat, però és clar, per això ho ha de voler l'administració".

Crear una empresa pública?

La setmana passada, la ministra Teresa Ribera obria la porta a crear, com li demanen els seus socis de govern, una empresa pública amb les concessions que vagin caducant. En aquesta dècada però ho faran menys d'una tercera part -en total una trentena de centrals-, recuperar-ne totes sota el mateix paraigüa serà per tant una carrera de fons i serà difícil per a la ministra esquivar la reforma del mercat elèctric. Un mercat que funciona segons unes regles comunes a tot Europa, i que la Comissió ja ha dit que no vol canviar.

Un mercat qüestionat

El resultat és que el preu que marquen les centrals hidroelèctriques o les de gas és el que reben també la resta de plantes que han ofertat la seva energia més barata, com ara les nuclears, aprofitant-se així dels anomenats "beneficis caiguts del cel".

Per això segons Natàlia Fabra, "el focus no s'ha de posar tant en quina tecnologia marca el preu, sinó en quins són els costos de les tecnologies que estan cobrint la demanda i quins són els preus que estan obtenint".

De moment però la Comissió Europea ja ha respost a la ministra que l'actual model de mercat elèctric, integrat a tot Europa, no canviarà. Però els experts recorden que el veto europeu no pot convertir-se en una excusa.

"Crec que les polítiques europees sí que donen marge per fer les coses d'una manera diferent, per exemple, a França gran part del parc nuclear no rep aquest preu del mercat."

De fet, sense sortir de casa, "les subhastes de renovables el que estan fent és reconèixer que les diferents tecnologies han de competir en diferents mercats i no es pot fer competir una renovable amb una central nuclear o una hidroelèctrica, amb costos d'inversió que ja estarien recuperats, perquè estaríem fent competir coses molt diferents".

"És que no té sentit" conclou el director de l'Observatori de Sostenibilitat "que amb tota la quantitat de subhastes que hi ha hagut o amb la quantitat d'energia renovable que hi ha estiguem pagant més cara l'energia que quan teníem una gran dependència energètica del gas i el petroli".