Per què hem de deixar que els fills s'equivoquin? Te'n donem 5 motius

Intentar que els fills no s'equivoquin no els ajuda, sinó tot al contrari. Això és el que indiquen diversos estudis sobre els efectes de la sobreprotecció en el desenvolupament emocional dels infants i adolescents.

Ho remarquen Marta Reinoso i Amalia Gordóvil, professores dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i ho assenyala un estudi publicat per la revista nord-americana Developmental Psychology del qual es fa ressò la UOC.

Gordóvil ho resumeix d'aquesta manera:

"Cal deixar que els nens s'equivoquin i que visquin l'error com una cosa natural."

I remarca que "la frustració ens fa créixer i ser més forts". Per això, afegeix, "cal donar als nostres fills l'oportunitat d'experimentar-la".

Reinoso explica que les millors intencions dels pares poden tenir efectes negatius per als fills, quan intenten estalviar-los patiment o frustració:

"Intentar tapar o negar emocions com ara la confusió, la tristesa o la ira no fa que desapareguin."

Aquestes emocions, explica Reinoso, "compleixen la seva funció, ja que parlen del desig de l'infant":

"Quan els nens se senten respectats, escoltats i estimats (fins i tot enmig de la confusió, la tristesa i la ira), al final són capaços de saber com elaborar i integrar aspectes difícils o complexos de manera sana i significativa."

Gordóvil posa un exemple:

"Aprenem a caminar caient una vegada i una altra, de manera que ens hauríem de preguntar per què ens entestem a eliminar l'error de les nostres vides."

I fa aquesta reflexió: quan intentem que els fills no s'equivoquin i, d'aquesta manera, no es frustrin, els estem dient, sense voler-ho: "Tu no ets capaç de fer-ho".

El resultat? "La frustració serà més gran perquè la seva capacitat per gestionar-la no s'haurà entrenat".

Això, afegeix, "contribueix a una baixa autoestima" de l'infant i pot tenir conseqüències negatives:

"El perill és que seran poc autònoms. I si no toleren aquesta crisi es poden deprimir o desenvolupar algun tipus de fòbia social, relacions de dependència o ansietat en la vida adulta."

L'estudi publicat a Developmental Psychology va analitzar l'evolució de 422 infants durant vuit anys, des que en tenien 2 fins als 10.

Les tres autores de l'estudi es van fixar en la sobreprotecció, la regulació de les emocions i el control inhibidor que els pares tenien sobre els infants.

El resultat, expliquen, és que "la sobreprotecció paterna a l'edat de 2 anys s'associa negativament amb la regulació de les emocions i el control inhibidor a l'edat de 5 anys".

I que aquest fet, alhora, "s'associa amb més problemes emocionals i escolars, amb menys habilitats socials i amb menys productivitat acadèmica a l'edat de 10 anys".

L'estudi també subratlla que "la capacitat d'autoregular les emocions i el comportament en resposta a situacions canviants està entre les habilitats més fonamentals que els infants desenvolupen en la primera infantesa" i que "aquestes habilitats són la base d'un desenvolupament exitós en diversos dominis al llarg de la vida".

Afegeix, a tall d'exemple, que habilitats com saber expressar les emocions i modular el comportament "s'associen a una millor salut física i mental", a menys problemes de comportament i a millors relacions socials".

Segons els especialistes, en definitiva, deixar que els fills s'equivoquin té diversos beneficis:

- Evita que els infants se sentin incapaços
- Ensenya els infants a tolerar la frustració
- Evita la dependència emocional
- Ensenya la flexibilitat davant dels imprevistos
- Fomenta, en definitiva, l'autonomia dels infants

Per aconseguir-ho, Reinoso i Gordóvil aconsellen "inculcar una visió positiva de l'intent".

Reinoso remarca que fomentar l'autonomia "és un procés d'aprenentatge i entrenament".

"En aquest procés hi haurà 'errors', que són aproximacions parcials al resultat desitjat. En aquest sentit, és útil emprar la metàfora d'una escala i veure que arribem a dalt a partir d'esglaons intermedis."

"En la mesura que les figures de referència per al nen -principalment la família i també més endavant l'escola- tinguin aquesta visió positiva i de capacitat, podrà anar pujant aquests esglaons."

Reinoso recorda que "en petites o grans dosis, les equivocacions formen part del dia a dia".

I fa la següent reflexió: "Potser és útil canviar el terme 'fracàs', que denota una cosa negativa i sense possibilitat de canvi, per un 'a poc a poc' o 'anem avançant', que obre la possibilitat de transformació i millora".