Per què falten medicaments? L'antibiòtic infantil més receptat, un dels que costa trobar

Peregrinar d'una farmàcia a una altra fins a trobar el medicament receptat és una situació que es pot viure fàcilment aquests dies.

Hi ha desabastiment de certs fàrmacs, com ara l'amoxicil·lina en xarop, un dels antibiòtics que més es fan servir en infants o de determinats antidiabètics, segons la llista de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, que va canviant.  

"En el que hi ha desabastiment és amb les solucions pediàtriques, amb el xarop, que és important. En tot cas, amb la Societat Catalana de Pediatria estan ja parlant perquè hi ha antibiòtics que són alternatius", ha remarcat en declaracions a "Els matins de TV3" el conseller de Salut, Manel Balcells.  

? @ManelBalcells, conseller de @salutcat: "Hi ha desabastiment d'amoxicilina però hi ha antibiòtics alternatius i en altres fórmules"
#ElsMatinsTV3

? https://t.co/q9ZsqtMbgl pic.twitter.com/JB9sUsS4ZD

— Els matins TV3 (@elsmatins) November 18, 2022

El conseller ha subratllat que els pediatres "estan al cas" i compten amb altres opcions si no està disponible l'amoxicil·lina, un antibiòtic que es fa servir per tractar angines, algunes otitis i pneumònies.

El Departament de Salut ha preparat un document amb diferents opcions d'aquest antibiòtic en altres presentacions. Salut recorda que la substitució d'una presentació per una altra s'ha de fer sempre sota el criteri del facultatiu i només quan es pugui assegurar que els pares o tutors dels menors comprenen correctament com s'ha d'administrar.  

A més, s'insisteix que no és recomanable aquesta pràctica per a infants menors de dos anys, atès que els possibles errors en la dosificació podrien tenir conseqüències més greus. 

També ha recordat que "per un virus, no cal antibiòtic" i que és el metge qui ha de decidir si es dona o no.

El problema és que, quan fa la recepta, el pediatre no sap si a la farmàcia hi ha el medicament en aquella presentació.

En cas que s'hagi de donar al menor amoxicil·lina en sobres o comprimits, Anna Gatell, presidenta de la Societat Catalana de Pediatria, diu que cal pensar com facilitar-ne la ingesta:

"Matxucant el comprimit, obrint la càpsula, desfent el sobre amb aigua... Has d'adequar la situació a cada família i a cada infant. Depèn de l'edat que tingui, també."

S'ha de seguir el tractament tots els dies establerts i respectant les hores, una qüestió que, en nens, pot costar més si la medecina no té un gust agradable.

Que falti estoc de determinats medicaments és un problema recurrent que ara s'ha agreujat, com comenta a TV3 Guillermo Bagaría de Casanova, vocal d'Oficina de farmàcia del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona:

"La situació que vivim ara és preocupant, perquè consolida una tendència i, malauradament, preveiem que no és un tema que s'hagi de resoldre amb immediatesa."

I no només això, sinó que preveu que es vagi repetint en el futur, perquè és "estructural i internacional", fruit d'un cúmul de circumstàncies.

Els motius de la falta de medicaments

"Hi ha una tendència dels països de disminuir el preu dels medicaments que fa que la fabricació es concentri en fàbriques molt especialitzades i ubicades fora de les nostres fronteres", explica.

Pocs proveïdors, sumat a la falta de matèries de primeres i l'increment de preus del transport expliquen que costi trobar segons quins medicaments. "És un problema que s'anirà reiterant en el temps", indica Bagaría de Casanova.

De vegades el que falta no és el principi actiu, sinó alumini per als blísters, fusta per fabricar els embolcalls o comptagotes per a les fórmules magistrals.

A més, la pandèmia de la covid ha comportat que, durant bastants mesos, els laboratoris hagin disminuït la producció d'alguns fàrmacs, senzillament perquè les patologies també han baixat. "Ara això repunta, perquè reprenem la normalitat", constata el vocal.

Preocupats, però fins a un cert punt

Els farmacèutics afirmen estar preocupats "però de forma limitada" perquè, en la majoria de casos "tenim alternatives i podem trobar solucions".

A la farmàcia poden substituir el medicament receptat per un altre "sempre que estiguem davant el mateix principi actiu, dosi i presentació". Per exemple, l'amoxicil·lina en xarop, en la mateixa concentració però d'una altra marca. No poden, però, canviar el xarop per uns sobres o uns comprimits, tot i que la concentració sigui idèntica.

En d'altres, és més complicat. És el cas d'alguns antidiabètics "que tenen una indicació molt específica per a un perfil de pacient molt concret" i que també es poden destinar a perdre pes.

Si la farmàcia no té el medicament, no pot oferir al pacient una alternativa i l'ha de derivar al metge perquè n'hi recepti un altre. "Potser no el de primera línia, potser el de segona, de manera que perdrem certs avantatges", afirma el representant dels farmacèutics.

Antonio Pérez, director de la unitat d'Endocrinologia de l'Hospital de Sant Pau i president de la Societat Espanyola de Diabetis, explica a TV3 que hi ha desabastiment "a nivell mundial" de dos dels medicaments més utilitzats en persones que tenen diabetis de tipus 2 i obesitat.  

"Ja era previsible que aniria en augment el nombre de malalts amb diabetis de tipus 2", explica, però el que no se sabia és que pujaria encara més la demanda, un 30% en un any, fet que el metge s'explica perquè s'ha utilitzat el fàrmac per perdre pes.

"Com que se n'ha fet molta publicitat, hi ha un percentatge important que s'està fent servir per a l'obesitat fora de la indicació [en persones que no tenen diabetis]", argumenta. Als Estats Units o a Austràlia és més habitual que aquí aquest procediment que pot haver contribuït a l'escassetat.

La previsió, diu, és que la falta de disponibilitat s'allargui com a mínim tot el 2023.

Els farmacèutics demanen més comunicació amb els metges

Per pal·liar aquests problemes, des del Col·legi de Farmacèutics demanen més vies de comunicació amb els metges per resoldre-ho de forma àgil.

"Ens falta un canal. Metges i farmacèutics no ens podem comunicar, és el pacient el que ha de peregrinar per diferents farmàcies fins que ha d'acabar a la consulta del metge. Amb una comunicació més eficient podríem acompanyar de forma més eficaç aquests problemes quotidians."

Fa anys que el col·lectiu, juntament amb els metges i equips d'atenció primària, reclamen que s'obrin aquestes vies i recorden que la recepta electrònica "ha posat les bases" d'aquest canal.

Azucena Carranzo, directora general d'Ordenació i Regulació Sanitària del Departament de Salut, admet la "molèstia" d'haver d'anar de farmàcia en farmàcia, però remarca que "en cap moment posa en risc la medicació de la població". I assegura que els preocupa més que falti un principi actiu que una marca "perquè de marques normalment en tenim moltes que poden ser substituïdes".

Les farmàcies se les han empescat per comunicar-se entre elles per saber quina té estoc i evitar la peregrinació del pacient.