Per què és útil el confinament?
Al plató de "Tot es mou", el divulgador Pere Renom explica la utilitat del confinament mitjançant els jocs de taula més clàssics
Pere Renom treballa, al plató de "Tot es mou", amb tres jocs de tota la vida: el billar, el dòmino i el bingo. En el primer cas, queda exemplificada la coneguda taxa d'infecció, que cal mantenir per sota d'1. Això significa que una persona només en fot infectar una altra.
Per representar-ho, el Pere recorre al billar: una bola (infectada) xoca contra una altra i la contamina. La segona, per carambola encomana el virus a la tercera. En la successió de caramboles següents, la Covid-19 de cada bola es reprodueix en la posterior. La taxa d'infecció és d'1 i, per tant, el contagi no creix.
L'efecte dòmino
Però aquest índex, mentre dura la corba ascendent de nous casos, no es manté a 1. Augmenta a 2 i fins i tot a 3. Per exposar la propagació exponencial del virus, el Pere col·loca les fitxes d'un dòmino en rengleres, l'una gairebé tocant a l'altra. La disposició agafa la forma d'un ventall. Al capdavant hi ha l'1 doble, l'anomenat "pacient zero" del coronavirus.
Les files del darrere van augmentant cada cop en una unitat (un pacient més): 1 fitxa, 2 fitxes, 3 fitxes, 4 fitxes... Quan tombem la fitxa del capdavant, es produeix un efecte en cadena i, en uns instants, van caient la resta de rengleres, o sigui, cada cop més persones es contagien.
El creixement és exponencial i l'epidèmia passa de ser local, a regional, nacional, continental i, finalment, mundial, moment en el qual pren el nom de pandèmia.
L'expansió vírica a través del bingo
En un bombo del bingo hi ha cent boles que corresponen al centenar d'habitants d'un poble on l'expansió del virus acabaria descontrolant-se. Dins del municipi (el bombo), les persones estan en contacte i es troben pels carrers, els establiments i les dependències públiques. Tenen contactes aleatoris entre ells. Aquesta activitat es representa fent girar la maneta del bombo.
Quan una persona s'infecta, sortint del bombo i anant a un punt on hi ha localitzada l'epidèmia, en un primer terme, no sap que s'ha contagiat. En la demostració a plató, en aquest moment, el Pere pinta de vermell una de les cent boles i la reintrodueix al bombo, és a dir, el poble.
La persona contagiada, en fer girar de nou el bombo, comença a barrejar-se amb la resta de veïns. D'aquesta manera es va transmetent la malaltia. Ho veiem perquè la resta de boles queden, poc o molt, tacades de vermell.
De tots aquests veïns, per mera estadística, sabem que aproximadament un 2%, en aquest cas 2 persones de 100, moriran perquè la malaltia els pot complicar la salut perquè tenien afectacions prèvies o edat avançada. La resta d'habitants superaran la malaltia amb un termini més curt o més llarg de temps i,possiblement, col·lapsant els centres sanitaris.
Confinats al bombo
En un altre bombo de bingo, el Pere torna a extreure una bola, el pacient zero que expandeix el virus. Igual que abans, la pintem de vermell. La bola torna al poble, però, a diferència del cas anterior, no fem girar el bombo.
Aquesta acció equivaldria al confinament, a aïllar-se i no moure's, amb la qual cosa sí que la persona pot encomanar el virus, però només a qui té al seu voltant (l'equivalència són les boles en contacte que es taquen de vermell).
