Per què es fa difícil controlar els brots de Covid als barris més vulnerables?

Quan s'analitzen les xifres de contagis es fa evident que la Covid-19 no té la mateixa incidència a tot arreu. Als barris on hi ha més precarietat laboral i rendes més baixes és on hi ha més casos positius.

Les persones que viuen als barris més desfavorits econòmicament tenen més dificultats per protegir-se d'un possible contagi i també per complir les quarantenes. I és que, per a moltes famílies, quedar-se a casa i no anar a treballar mentre s'està en quarantena no és una opció si es vol mantenir la feina.

Aquest és el cas de la Charo Carela. Té la filla en quarantena, però ella ha d'anar a treballar. La nena es podrà quedar a casa amb la tieta, amb qui també conviu, perquè va perdre la feina pel coronavirus.

Per a la Charo, "quedar-se a casa és un privilegi per a persones amb recursos". Ella explica que, si no va a la feina, no menja, no té recursos, i no podrà pagar el pis on viuen.

"Jo, si no treballo, no tinc cap recurs. Aquí a l'Hospitalet està la massa obrera, la massa treballadora però que fa feines que no es poden fer des de casa."

Diverses entitats treballen perquè els treballadors no hagin de triar entre anar a treballar o cuidar els nens en quarantena. Felipe Campos, director general de l'Associació Educativa Ítaca, explica que han "demanat poder habilitar espais, procediments i recursos perquè la gent que es troba en aquesta situació no hagi de triar entre cuidar els menors o exposar-se a perdre la feina:

Les xifres de contagis a l'Hospitalet són elevadíssimes, amb 832 casos per cada 100.000 habitants, per sobre de la mitjana de Catalunya. A barris com la Torrassa, la situació empitjora, perquè viuen més de 50.000 persones en menys d'un quilòmetre quadrat.

Yolanda Otero, treballadora social sanitària del CAP la Torrassa, explica que al barri hi ha un problema per l'alta densitat de població i perquè hi ha moltes famílies que comparteixen allotjament:

"Ens trobem en una població que viu en un espai amb molta densitat de població, que les condicions dels domicilis a vegades no són les més adequades per fer un aïllament, per les condicions estructurals, per manca d'espai, manca de ventilació..."

I la manca d'espai també dificulta que les quarantenes es puguin fer correctament. La treballadora social del CAP pot derivar aquests casos cap a l'Hotel Salut de la zona sanitària metropolitana sud.

La seva responsable, Mari Carmen Lecumberri, explica que s'han trobat amb casos de fins a tres famílies vivint en un mateix pis del barri, cadascuna confinada en una sola habitació:

"Ens hem trobat famílies que estan vivint en un mateix pis tres famílies en tres habitacions diferents. Per tant, els espais comuns no es poden utilitzar. Ens hem trobat inclús amb casos de problemes de persones que, quan han sabut que hi ha una persona amb PCR positiva al pis, no volen que surti d'allà, amb situacions una mica dramàtiques."

Ara tenen seixanta persones passant la quarantena a l'hotel, i hi ha capacitat fins a les 200. I cada cop tenen més demanda, perquè cada cop hi ha més casos al carrer. I això genera angoixa entre els que estan més exposats a possibles infeccions perquè són usuaris del transport públic en hores punta per anar i tornar de la feina.

Felipe Campos, director general de l'Associació Educativa Ítaca, demana solucions a la problemàtica de sobreocupació del transport públic i d'altres situacions d'injustícia que viuen els barris més desafavorits:

"Hem de poder ser capaços de fer d'amplificadors de les situacions d'injustícia que passen als barris, perquè algú prengui les decisions pertinents. Les imatges de gent amuntegada a les estacions a dins dels vagons, això se soluciona fent increment de transports públics, metros o d'altres"