Per què hi ha problemes per trobar més de 750 medicaments a les farmàcies?

Des de fa setmanes hi ha dificultats per trobar a les farmàcies determinats medicaments bàsics pel tractament de malalts amb patologies cròniques o d'altres tan habituals i comuns com medicació per a la hipertensió o antibiòtics.

Segons l'Agència Espanyola de Medicaments, ara mateix hi ha 764 referències de fàrmacs no disponibles. No es poden trobar a les oficines de farmàcia i no hi ha estoc per garantir-ne un subministrament ràpid. Es tracta de medicació variada i de prescripció habitual com els antibiòtics d'administració oral, fàrmacs per controlar la hipertensió i el sistema circulatori, antiepilèptics i altres medecines per al sistema nerviós. I també de medicació específica pel tractament d'alguns tipus de càncer. 

Els farmacèutics, preocupats, alerten que aquesta manca de determinats medicaments prevalents va en augment i la situació s'agreujarà els pròxims mesos. 

En una entrevista als Matins de TV3, Antoni Torres, president de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya, explica que els problemes van començar ja abans de la pandèmia: "Hi havia manca de més de 200 fàrmacs, d'això vam saltar a més de 700, i ara la pandèmia ha acabat i seguim augmentant-ne la llista." 

A les farmàcies es troben que als clients que arriben amb la recepta d'algun d'aquests fàrmacs els han de dir que hi ha una llista d'espera, en alguns casos, de més de 30 persones. A això, s'hi suma la incertesa de quan podran tenir reposicions de les existències perquè arriben amb comptagotes i no es pot assegurar quin serà el termini d'entrega.

Aquest hivern hi ha hagut problemes per trobar antibiòtics pediàtrics molt habituals, com l'amoxicil·lina en xarop, i fàrmacs antidiabètics. Una situació de desabastiment que no és nova, però que amb la globalització, en un món cada cop més interdependent, va a més i s'allarga en el temps.

Per què hi ha desabastiment?

En el cas de l'amoxicil·lina infantil en xarop que ha estat molt difícil de trobar aquest hivern, al darrere hi ha un problema accidental.

És un fàrmac que només té dos productors. El primer va patir una avaria en la cadena de producció que li va impedir complir amb el subministrament habitual; i l'altre fabricant, que sí que tenia el producte llest, va tenir problemes amb l'impressor que li proporciona els prospectes, que es va quedar sense paper. Les bobines de paper venien de la Xina i no arribaven. Això va coincidir amb una passa de bronquitis molt forta i amb la retirada massiva de les mascaretes, que va afavorir que augmentés el contagi. Tot plegat, va fer que s'acabessin les existències.

La naturalesa cada cop més globalitzada de les fabricacions dels fàrmacs o l'actual crisi de les matèries primeres, que s'ha vist agreujada per la pandèmia, són causes estructurals.

"Ens passa el mateix que passa amb els xips, que no arriben", diu Antoni Torres, president de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya:

"El 80% dels medicaments o dels precursors dels medicaments es fabriquen a la Xina i es manipulen a l'Índia. Quan la Xina i l'Índia han apujat el seu nivell de vida, tenen més consum intern i exporten menys. A això s'afegeix que hi ha menys laboratoris que els produeixin a Europa perquè els últims anys s'han externalitzat i s'han concentrat allà, i amb la pandèmia s'hi han afegit problemes de mobilitat, com amb altres productes."

A parer d'Antoni Torres, aquesta situació empitjorarà perquè la Xina i l'Índia, com que ha pujat el seu nivell de vida externalitzen la producció de fàrmacs a altres països del sud-est asiàtic i de l'Àfrica: "i si als seus països tenen capacitat per distribució logística molt rellevant, en els nous llocs de fabricació no és el mateix, no en tenen tanta".

Brussel·les prepara una gran regulació del mercat farmacèutic

La Unió Europea s'ha posat a treballar amb urgència per trobar solucions a la caiguda d'estocs de productes farmacèutics molt habituals i prevalents. Brussel·les entén que no és acceptable que a cap racó de la Unió Europea hi faltin medicaments. 

Per aquesta raó, la Comissió Europea té damunt la taula la revisió més gran del mercat farmacèutic dels últims 25 anys. Una reforma legislativa amb la qual la UE establirà noves normes per coordinar-se millor i preveure i evitar aquestes disfuncions en el subministrament de fàrmacs. És una proposta que va presentar les últimes setmanes, però que s'està treballant des del novembre del 2020, quan la pandèmia posava a prova els sistemes sanitaris.

El propòsit és endreçar i agilitzar els processos implicats en el sector farmacèutic per fer-los més atractius de cara a la indústria a l'hora d'innovar i produir a la Unió Europea. Això té a veure amb l'objectiu de reforçar l'autonomia estratègica d'Europa i garantir una mínima producció a Europa dels medicaments essencials, per no haver de dependre tant d'altres mercats com el xinès o l'indi. 

Un exemple: preparen una norma que obligarà les empreses farmacèutiques a notificar més ràpidament quan detectin una escassedat d'algun producte. I més que això, hi hauran d'establir plans de prevenció per evitar-la.

A més, es vol establir amb urgència una llista de medicaments essencials. Una sèrie de medicaments sobre els quals el sector farmacèutic haurà d'estar amatent per evitar que es trenqui l'estoc. 

Hi ha 19 països, entre els quals Alemanya, França, Itàlia i Espanya, que han reclamat a Brussel·les mesures més dràstiques. Veuen bé les propostes que la Comissió Europea ha posat sobre la taula, però demanen celeritat per fixar aquesta llista de medicaments essencials. I també fan una proposta nova per garantir la solidaritat entre els estats membres quan un estat té problemes amb l'estoc de determinat medicament.

En la mateixa línia, aquesta setmana, l'Agència Europea de Medicaments ha fet pública una guia amb consells per prevenir, mitigar i, en definitiva, evitar l'escassetat de medicaments. 

Què poden fer els farmacèutics?

A escala local, i mentre no es posi solució a la manca d'aquests fàrmacs a nivell mundial, els farmacèutics poden informar els ciutadans d'on podrien trobar el fàrmac que busquen.

Es vol fomentar l'ús de l'eina FarmaHelp, que permet localitzar un medicament en les farmàcies properes quan una no en té. L'objectiu és evitar un llarg pelegrinatge de farmàcia en farmàcia on la resposta és la mateixa: no ens queda cap unitat.

A més, els farmacèutics consideren que si ells poguessin fer substitucions puntuals dels medicaments esgotats per altres de semblants, o amb la mateixa formulació, però presentació diferent, la problemàtica disminuiria. 

Pots recuperar l'entrevista a "Matins" a Antoni Torres, president de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya en aquest vídeo: