Per què els consumidors paguen els plats trencats del fracàs del Castor?

La patronal Cecot demanda el govern espanyol perquè no ha retornat als consumidors el sobrecost que han hagut de pagar al rebut del gas a causa de la fallida del projecte Castor.

El cost de manteniment de les instal∙lacions d'aquest magatzem gasista a Vinaròs, tancat des del 2013, no s'ha reintegrat encara als consumidors tot i ser preceptiu arran de les quatre sentències judicials a favor de retornar els diners, l'última del Tribunal Suprem del 29 de maig del 2020.

Defensen que els 34 milions d'euros tornats a Enagás haurien de rebre'ls els consumidors i les empreses -un 60% dels clients ho són-, ja que van pagar el manteniment de la infraestructura en la factura del gas.


Per què el govern no retorna els diners als consumidors?

La sentència del Tribunal Suprem diu que cal que es retorni els diners a qui va fer-se càrrec dels costos de conservació i manteniment. Segons el govern espanyol, Enagás és l'empresa que va cobrar per fer aquest servei i, per tant, ha de rebre els diners que es van estipular per contracte per encarregar-se'n.

La qüestió és que els diners per pagar a aquesta companyia van sortir de les factures dels consumidors en concepte de "peatges" (una mena d'impost) des del 2014 fins al 2018 i ara la patronal vallesana vol que es retorni els 34 milions a qui realment va fer efectiu el pagament, és a dir, els clients d'Enagás.

El govern ha demanat a Enagás que reinverteixi aquests diners en el sistema gasista en forma d'obres de millora; per tant, segons el govern, els consumidors rebran aquests diners en forma d'un subministrament de gas de més qualitat.

No explica, però, què passa en el cas dels clients que decideixin donar-se'n de baixa i tenir només electricitat a casa i que ja han pagat tots els peatges del 2014 al 2018 sense obtenir cap millora a canvi.

Quin era l'objectiu del Castor?

El magatzem Castor va ser planificat pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero com a magatzem de reserves estratègiques de gas natural davant de possibles escenaris de falta de subministrament o augments desmesurats dels preus.

Espanya depèn en gran part del gas que li arriba d'Algèria, un país amb poca estabilitat política.

Un cop fets els estudis geològics previs, es va decidir començar a injectar gas en aquest gran dipòsit sota terra.

Una sèrie de petits terratrèmols a municipis de Tarragona i Castelló,-uns 500, registrats pels sismògrafs- fa que el govern de Mariano Rajoy decideixi el tancament pocs mesos després de començar, el 2013.

Per què ho paguen els consumidors?

Després de la fallida del projecte Castor, el govern de Rajoy dissenya com rescatar la concessió i decideix, per reial decret, que el cost es repercutiria en el rebut del gas dels consumidors durant 30 anys.

A més, el govern encomanava a Enagás el manteniment del magatzem mentre es decidia si es tancava definitivament.

Cal tenir en compte també que el contracte per fer el projecte incloïa una clàusula –aprovada per l'executiu de Zapatero amb el suport del Tribunal Suprem– per la qual, en cas de paralització del projecte, l'empresa constructora ACS recuperaria tot el que hi havia invertit, 1.300 milions d'euros, pagats a diners públics.

El Tribunal Constitucional (TC) ja va resoldre, el 2017, en contra de la polèmica indemnització de 1.350 milions d'euros pagada el 2014 pel govern espanyol a la companyia promotora i constructora del Castor.

Des de la patronal vallesana Cecot denuncien que el silenci administratiu és tot el que han obtingut després de les quatre sentències favorables del Tribunal Suprem.

Ara, esperen que aquesta nova demanda serveixi perquè "finalment hi hagi la mínima transparència que es pot esperar de tot govern".