Imatge d'un embrió del cuc
Imatge d'un embrió del cuc

Per què els bessons idèntics no són totalment iguals: l'edat de la mare ho explica

Investigadors catalans demostren amb cucs que mares joves tenen fills amb més dissimilituds

Xavier DuranActualitzat

Els bessons idèntics també presenten diferències, tot i compartir exactament el mateix material genètic. Què provoca, doncs, aquestes disparitats? Segons un equip d'investigadors catalans, l'edat de la mare. Si més no, en cucs. La recerca s'ha publicat "online" a la revista "Nature".

Un equip del Centre de Regulació Genòmica (CRG) ho ha descobert criant poblacions de cucs de l'espècie Caenorhabditis elegans, un habitual dels laboratoris, amb el mateix patrimoni genètic. L'avantatge d'aquests cucs és que se'n poden fer créixer en el laboratori grans poblacions en condicions ambientals idèntiques. I això ja elimina una possible causa de les diferències entre individus: el medi.

Els investigadors van observar que l'edat de la mare tenia un efecte important en la descendència i que, com més joves, menys afavoreixen les seves cries, com explica Mirko Francesconi, coprimer autor de l'article:

"Sorprenentment, hem descobert que les mares molt joves produeixen una descendència amb defectes en diverses característiques com ara la mida, la taxa de creixement o la resistència a la fam."

I no només això, afegeix, sinó que aquests fills de mares joves també tindran, d'adultes, menys descendència. És a dir, l'edat de la mare determina les característiques de la seva descendència per tota la seva vida.

La menor qualitat de la descendència de les mares joves es deu al fet que aquestes proveeixen els embrions de menys vitel, que és el conjunt de nutrients amb què s'alimenta l'embrió. Però aleshores, quin sentit té que els cucs joves tinguin descendència en comptes d'esperar i donar-los unes condicions millors? Ho explica Marcos Francisco Perez, estudiant de doctorat i un altre coprimer autor del treball:

"Deixar descendència aviat, fins i tot quan aquesta és de pitjor qualitat, pot ser molt beneficiós per als cucs. Escurça de forma dramàtica el temps entre generacions i això és bo a nivell adaptatiu."

Fa molt de temps que aquests investigadors intenten esbrinar per què individus genèticament idèntics que comparteixen el mateix ambient sovint presenten diferències substancials en les seves característiques, explica Ben Lehner, professor d'investigació ICREA i coordinador del Programa de Biologia de Sistemes al CRG. Haver descobert que el factor o un dels factors és l'edat de la mare és important per als milers de persones que investiguen amb aquests organismes, perquè sovint no ho tenen en compte. El Caenorhabditis elegans s'utilitza molt com a model animal i ajuda a comprendre molts mecanismes implicats en diverses malalties.

Però això, pot tenir paral·lelisme en els humans? Milions d'anys d'evolució han separat molt cucs i humans, però tots dos comparteixen un gran nombre de gens i la majoria de les principals vies genètiques encarregades de regular el desenvolupament, el metabolisme i la nutrició.

Els resultats no es poden extrapolar als humans, però donen orientació sobre les vies per investigar les diferències entre individus idèntics. Del coneixement sobre els cucs, algun dia es passarà al coneixement sobre els humans.

L'article el firmen Marcos Francisco Perez, Mirko Francesconi, Cristina Hidalgo-Carcedo i Ben Lehner.

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut