Per què augmenten els casos de demència al món? Incidència per edats i factors de risc

El nombre de persones amb demència a tot el món s'haurà gairebé triplicat el 2050 en relació amb el 2019. Aquest és el càlcul que ha fet un ampli equip d'investigadors i que s'ha publicat aquest gener a la revista The Lancet Public Health.

Segons l'estudi, dels 57,4 milions de casos estimats que hi havia el 2019 es passaria a 152,8 milions (de 130,8 a 175,9 segons el marge d'error) l'any 2050. Les causes principals, però no les úniques, serien l'augment de població i l'envelliment.

Cal tenir en compte que segons un estudi publicat el 2018, el nombre de persones amb Alzheimer i altres demències s'hauria més que doblat entre el 1990 i el 2016, en què es va passar de 20,2 milions de casos a 43,8 milions.

Per tant, combinant els dos càlculs, la previsió per al 2050 és que el nombre de persones amb demència diagnosticada s'haurà multiplicat per més de 7,5 respecte al 1990.

L'augment, segons l'estudi, serà menor a la regió Àsia Pacífic i a l'Europa Occidental, i assolirà els percentatges més elevats al nord d'Àfrica, l'Orient Mitjà i l'Àfrica subsahariana.

Els autors no han considerat casos per sota dels 40 anys, perquè diuen que es tracta de malalties neurodegeneratives molt rares abans d'aquesta edat. Però segons un altre estudi, encapçalat per Stevie Hendriks, de la Universitat de Maastricht, als Països Baixos, i publicat al juliol a JAMA Neurology, el nombre de persones menors de 65 anys amb demència és superior al que es pensava fins ara, i també hi ha casos per sota dels 40 anys.

Segons aquest segon treball, al món hi ha almenys 3,9 milions de persones d'entre 30 i 64 anys amb demència. Això significa que per cada 100.000 persones en aquesta franja d'edat, a 119 ja els han diagnosticat demència.

Augment de casos o de diagnòstics?

I aquesta elevada incidència fa pensar si el nombre de casos, sobretot en menors de 65 anys, augmenta o si és que ara se'n diagnostiquen més. Els neuròlegs i investigadors consultats pel 324.cat s'inclinen per aquesta segona causa, però també criden l'atenció sobre l'envergadura d'un problema que cal afrontar i al qual, a més, es poden aplicar mesures de prevenció.

El treball holandès és, de fet, un metaestudi en què s'han analitzat i revisat 95 estudis publicats entre 1990 i 2020, que en conjunt abasten 2.760.379 participants. La majoria es van fer a Europa o en grups d'edat a Àsia, Nord-amèrica i Oceania.

Segons els resultats i com era d'esperar, la menor incidència es dona en la franja d'edat de 30 a 34 anys, amb 1,1 casos per 100.000 persones, i la més alta entre els 60-64 anys, amb 77,4 per cada 100.000 persones. La prevalença --el nombre de casos en un moment donat-- és superior en dones que en homes (293,1 casos per 100.000 persones contra 216,5).

És més baixa als Estats Units que a Europa i també és menor en els països amb ingressos més elevats (663,9 per 100.000 habitants d'aquesta franja d'edat) que en els de mitjana-baixa (764,2 per 100.000). La més elevada correspon als països de renda mitjana-alta (1.873,6 per 100.000 persones).

Tot i que la xifra calculada és molt important, els autors fan veure que probablement és molt superior. D'entrada, perquè solen passar 4,4 anys, de mitjana entre que comencen els símptomes i es produeix el diagnòstic. I també perquè hi ha molts països molt poc representats en els estudis, com ara els africans de renda baixa, i perquè vora la meitat dels treballs analitzats només contenen dades de la franja entre 60 i 64 anys.

En tot cas, la conclusió dels autors és clara:

"Aquesta prevalença estimada mostra la importància de la demència de manifestació primerenca a tot el món. Els gestors polítics haurien d'utilitzar aquesta informació per organitzar una atenció sanitària suficient per als joves que viuen amb demència."

Si les dades generals sobre demència en permeten conèixer o calcular l'evolució, en la franja d'entre 30 i 64 anys això és més difícil. I tampoc no és fàcil identificar-ne les causes, com explica al 324.cat el doctor Alberto Lleó, cap de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l'Hospital de Sant Pau. Diu que la demència en menors de 65 anys es veu ara amb més freqüència en centres especialitzats com el seu:

"Això es produeix, en gran part, per les millores en detecció precoç. Ara es diagnostiquen més casos que abans es passaven per alt o es classificaven diferent. Hi ha molts més mètodes diagnòstics específics per detectar-ho i això pot ser una de les causes que hi hagi molts més casos."

També cal diferenciar el tipus de demència, com explica al 324.cat el doctor Albert Lladó, neuròleg de la Unitat d'Alzheimer i altres trastorns cognitius de l'Hospital Clínic:

"Una cosa són les malalties neurodegeneratives i una altra diferent els tipus de demències que tenen un altre origen, que pot ser molt divers: vascular, consum d'alcohol, drogues, etc."

Al món, 2/3 dels casos de demència són Alzheimer, amb variacions per franges d'edat i per països, ens explica el doctor Oriol Grau, investigador del BarcelonaBetaResearch Center de la Fundació Pasqual Maragall:

"En menors de 65, tot i que l'Alzheimer continua sent la principal causa, la proporció disminueix, mentre que augmenten les d'altres etiologies com la demència d'origen vascular o la demència frontotemporal."

En aquesta franja de menors de 65 anys, afegeix: "És més freqüent que els casos d'Alzheimer tinguin una base genètica, més com més baixem en l'edat". I el doctor Lladó dona dades concretes sobre la incidència, extretes d'estudis internacionals i que a Catalunya deuen ser similars: "Es veu que a cada franja de cinc anys es dobla la incidència d'Alzheimer. Per sota de 50 anys és molt baixa i es dobla dels 50 als 55, es torna doblar dels 55 als 60, etc."

Sobre l'Alzheimer en gent menor de 65 anys, el doctor Grau apunta que la prevalença és molt menor i amb aquestes xifres és difícil esbrinar la tendència, però apunta: "Sí que pot ser que es diagnostiquin més, que la gent vagi abans a la consulta, que casos en què anaven d'un lloc a un altre ara troben abans un diagnòstic concret".

Falten dades històriques

En menors de 65 anys, explica el doctor Lleó: "També es veu amb freqüència la demència frontotemporal, que en aquest grup d'edat pot ser tan freqüent com l'Alzheimer". I explica que "provoca una pèrdua  del llenguatge, i canvis de conducta com apatia i alguns símptomes que es poden confondre també amb els de certes malalties mentals".

El doctor Lladó afegeix que la demència frontotemporal "té un fort component genètic, tot i que casos esporàdics també es poden veure en la quarta i cinquena dècada", és a dir, quan la persona està entre 40 i 50 anys o entre els 50 i 60.

Però, en definitiva, podria ser que els casos de demència en menors de 65 anys estiguessin augmentant? Es dona el cas a Catalunya? El doctor Lladó comenta que de dades epidemiològiques sobre demències d'inici primerenc a Catalunya n'hi ha molt poques:

"Fa dos anys, en el context d'una intensificació del programa PERIS (Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut) del Departament de Salut de la Generalitat, vaig impulsar una enquesta amb diferents centres per saber quanta gent s'atenia i la seva tipologia, etc. Les dades van ser retrospectives i amb possibles biaixos, motiu pel qual actualment s'ha plantejat un estudi multicèntric a Catalunya prospectiu."

Es tracta, afegeix, d'un estudi que es fa de forma totalment voluntària, amb dedicació de molts professionals de 18 centres, sense el suport de cap projecte al darrere.

Ara comencen a rebre les primeres dades i per tant no hi ha resultats, però per al doctor Lladó, la impressió és que no augmenta la incidència de malalties neurodegeneratives, tot i que en aquests dos anys de covid-19 hi ha més gent que es queixa de problemes cognitius, els quals són molt probablement de causa multifactorial.

I conclou que caldria recollir dades durant uns anys, perquè a Catalunya no tenim un registre històric per esbrinar si els casos augmenten o no.

El doctor Grau també considera que no hi ha dades prou fiables per saber si hi ha un augment de casos de demència en menors de 65 anys:

"Sí que n'hi ha que apunten que en general hi ha menys incidència de casos nous en països amb ingressos alts, tot i l'envelliment de la població. Un dels possibles factors és millor accés a l'educació i una major prevenció de factors de risc cardiovascular."

Controlar els factors de risc

I aquí entrem en els factors de risc. Sobre alguns s'hi pot actuar, i això ajudaria a disminuir la incidència de les demències. Un estudi publicat a The Lancet a l'agost del 2020, encapçalat per Gill Livingston, del University College de Londres, apuntava que el 40% dels factors de risc són modificables.

Concretament, per als menors de 45 anys el principal factor és el nivell educatiu. Entre els 45 i els 65 anys hi influeix la pèrdua d'oïda, un traumatisme cranial, la hipertensió, el consum excessiu d'alcohol i l'obesitat. I a partir dels 65 anys es nota més l'impacte del tabaquisme, de l'aïllament social, de la inactivitat física, de la diabetis i de la contaminació atmosfèrica.

Sobre això darrer, hi ha un estudi del Barcelonaβeta Brain Research Center, en col·laboració amb ISGlobal, que ha detectat la relació entre l'exposició a contaminants, com les partícules i els òxids de nitrogen, i els nivells més alts de biomarcadors de la malaltia d'Alzheimer. L'estudi es va publicar al desembre a la revista Environment International.

El doctor Grau creu que les causes, tret de la base genètica en alguns casos, són molt complexes i variades i hi ha molts factors ambientals. El que és important és identificar els factors de risc:

"Caldria començar per l'educació en infants, que s'ha vist que si és de qualitat redueix el risc, i també tenir cura d'altres factors com hipertensió, diabetis, tabaquisme, consum d'alcohol, sedentarisme..."

Un dels factors citats abans són els traumatismes cranials, un factor de risc de demència, com s'ha vist en jugadors professionals de futbol americà i s'ha demostrat de forma molt clara en el cas de la boxa. Segons explica el doctor Lleó, "també s'ha associat en professionals del futbol. En el cas d'amateurs, tret de la boxa, on és evident el risc, s'està mirant si també es produeix. Per això es recomana protegir els menors que juguen a futbol, per exemple, perquè no utilitzin o utilitzin menys el cap".

Però a part d'aquests casos concrets, afegeix que hi ha factors de risc de tenir demència que es poden modificar amb un canvi d'hàbits:

"A partir dels 50 anys, quan s'entra en edat de risc, es recomana, en general, adoptar hàbits saludables, com evitar el consum excessiu d'alcohol, controlar els factors de risc vascular i fer exercici físic, entre d'altres, com a prevenció. I en les persones que ja ho tenen, cal fer un diagnòstic per aclarir la malaltia i quins tractaments hi ha."

Un diagnòstic que no sempre és fàcil, matisa, perquè si bé les malalties mentals i les malalties neurodegeneratives són entitats diferents, a la pràctica els símptomes de la demència frontotemporal poden ser similars als d'algunes malalties mentals. Per això el pacient pot consultar a un psiquiatre en comptes d'un neuròleg, perquè algunes malalties mentals també acaben provocant deteriorament cognitiu, però les causes són totalment diferents. En les demències hi ha eines diagnòstiques que permeten el diagnòstic precoç.

També insisteix en la capacitat de la detecció precoç el doctor Lladó:

"Sempre que hi ha un canvi vital important a nivell conductual o cognitiu cal mirar si té importància. En alguns casos no té rellevància, però en altres pot ser l'inici d'un procés neurodegeneratiu. A més, ara tenim mes mitjans de diagnòstic, amb biomarcadors en el líquid cefalorraquidi o amb neuroimatge, per mirar si està relacionat amb alguna patologia."

I també destaca la importància del canvi a hàbits saludables com a prevenció, "perquè en un cos sa hi ha una ment sana. També són importants els exercicis cognitius i l'activitat social".

Uns canvis d'hàbits que no sempre depenen d'un mateix, perquè també tenen a veure amb els desequilibris socioeconòmics, com recordaven els autors de l'estudi publicat el 2020 a The Lancet. Per això afirmaven que és important recordar que els grups socialment més desavantatjats, com alguns grups ètnics, estan especialment en risc.

En general, com diuen els experts, cal assegurar que hi ha prou eines per prevenir, diagnosticar i tractar les demències, i caldrà esbrinar si augmenten o no entre els adults joves i les persones de mitjana edat, quan es troben al principi o en ple desenvolupament de les seves carreres professionals i de les seves opcions en la vida privada.