La polonesa Olga Tokarczuk i l'austríac Peter Handke, Nobels de Literatura 2018 i 2019

El 2018, un escàndol sexual i de filtració d'informació va provocar la decisió de l'Acadèmia de posposar el premi un any
La polonesa Olga Tokarczuk i l'austríac Peter Handke, Nobels de Literatura 2018 i 2019

La polonesa Olga Tokarczuk i l'austríac Peter Handke, Nobels de Literatura 2018 i 2019

El 2018, un escàndol sexual i de filtració d'informació va provocar la decisió de l'Acadèmia de posposar el premi un any
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Premi Nobel
La polonesa Olga Tokarczuk i l'austríac Peter Handke, Nobels de Literatura 2018 i 2019

Els guardonats amb el Nobel, Olga Tokarczuk i Peter Handke

El Premi Nobel de Literatura del 2018 ha estat atorgat a la polonesa Olga Tokarczuk. I el del 2019 a l'austríac Peter Handke.

L'Acadèmia li ha concedit el premi a Tokarczuk per "una imaginació narrativa que, amb passió enciclopèdica, representa travessar les fronteres com a forma de vida".

El premi a Handke és "per un treball influent que amb ingenuïtat lingüística ha explorat la perifèria i l'especificitat de l'experiència humana".

Aquest és el tuit de l'Acadèmia amb l'anunci:

 



Olga Tokarczuk: simbolisme i sofisticació

Olga Tokarczuk va néixer el 1962 a Sulechów i actualment viu a Wrocław. Era filla de mestres i el seu pare també feia de bibliotecari a l'escola. I va ser a la biblioteca on va desenvolupar l'afició per la lectura.

Va estudiar psicologia a la Universitat de Varsòvia i el 1993 va debutar en la ficció literària amb "Podróz ludzi Księgi" (El viatge de la gent-llibre"). L'obra està situada al segle XVII i relata la cerca d'un misteriós llibre als Pirineus. La novel·la li va valer el premi dels editors polonesos al millor debut.

La fama, però, li va arribar amb la tercera novel·la, "Prawiek i inne czasy" ("Primavera i altres temps", traduïda al català com "Un lloc anomenat antany"). Es tracta d'una saga familiar que abasta diverses generacions i que està ambientada en un lloc mític amb un fort impacte simbòlic. Comença el 1914 i es basa en la història de Polònia en el segle XX.

Tokarczuk va explicar que era un intent personal de posar al dia la imatge nacional del passat. És un bon exemple de la nova literatura polonesa posterior al 1989, que resisteix el judici moral i representa la consciència de la nació. A més, demostra una gran imaginació i alt grau de sofisticació artística.

Olga Tokarczuk és la quinzena dona que rep el Nobel de Literatura. També és la cinquena polonesa, després de Henryk Sienkiewicz (1905), Wladyslaw Reymont (1924), Czeslaw Milosz (1980) i Wislawa Szymborska (1996).


Peter Handke: innovació i provocació

Peter Handke va néixer el 1942 a Griffen, una població del sud d'Àustria. Allà també hi havia nascut la seva mare, Maria, pertanyent a la minoria eslovena. Peter Handke era fill d'un soldat alemany a qui no va conèixer fins a l'edat adulta. Ell va créixer amb els germans, la mare i el nou marit d'aquesta, Bruno Handke.

La família va viure un temps en un Berlín destrossat per la guerra i després va tornar a Griffen. Handke va començar a estudiar dret a la Universitat de Graz, però va deixar la carrera quan el 1966 va publicar la primera novel·la: "Die Hornissen ("Els vespons"). Es tracta d'un experiment de "doble ficció", en què un personatge està construït amb fragments d'un altre d'una altra novel·la.

També va ser provocadora la seva primera obra de teatre, "Publikumsbeschimpfung" ("Insultant el públic"), en què el concepte principal eren els insults dels actors als espectadors.

Posteriorment, influït pel Nouveau Roman francès, va començar a elaborar una obra més minimalista. Entre la seva extensa obra --que abasta novel·la, assaig, diaris, teatre i guions--, es poden citar: "La por del porter davant del penal", "Caminants pels pobles", "El pes del món", "Tarda d'un escriptor", "La gran caiguda" i "Lent retorn a casa".

Va dedicar tres llargs reportatges al conflicte de l'ex-Iugoslàvia i el 2006 va rebutjar el Premi Heine en protesta pels bombardejos a Sèrbia. De fet, Handke ha mantingut una postura pro Sèrbia a la guerra dels Balcans dels anys 90. Sosté que els serbis són les autèntiques víctimes de la guerra i que, no obstant això, se'ls ha dimonitzat. La seva postura ha estat molt criticada, sobretot des del moment que l'escriptor va visitar l'expresident serbi Slobodan Milosevic a la presó de la Haia.

Peter Handke és el segon austríac que rep el Nobel de Literatura, després d'Elfriede Jelinek, guardonada el 2004.


Dos premis en un any

 

L'any passat no es va concedir el Premi Nobel de Literatura. La raó va ser que el novembre del 2017 una vintena de dones van acusar de violació i assetjament l'artista francès Jean-Claude Arnault, marit de l'acadèmica sueca Katarina Frostenson.

Arnault també estava vinculat a un centre cultural cofinançat per la Fundació Nobel. Frostenson va ser acusada de corrupció per no haver informat l'Acadèmia sobre el conflicte d'interès quan atorgava subvencions al centre del seu marit.

La crisi es va agreujar quan, arran de l'escàndol sexual, van aparèixer sospites que Arnault havia filtrat el nom d'alguns guanyadors d'edicions anteriors --es creu que set-- per beneficiar cases d'apostes. Arran de l'escàndol van dimitir 8 dels 18 acadèmics. Això va provocar que el premi no s'atorgués per primer cop des de la Segona Guerra Mundial.

Aprofitar per evolucionar

Finalment, l'Acadèmia Sueca va emetre un comunicat en què anunciava que donaria a conèixer el premi del 2018 juntament amb el del 2019. La decisió, explicaven, havia estat presa per les dimissions i la disminució de la confiança pública en l'Acadèmia. I també afirmava que calia una evolució:

"L'Acadèmia ha iniciat un ampli treball de canvi. Un dels propòsits és modernitzar la interpretació dels estatuts de l'Acadèmia, principalment la qüestió de renúncia dels seus membres. A més, les rutines han de ser ajustades a temes de conflicte d'interessos i gestió de la informació classificada com a secret."

Així, l'Acadèmia Sueca ha aprofitat l'escàndol i un any sense premi per renovar la institució. També s'han renovat set dels acadèmics, que ara deixen de ser vitalicis. També s'ha passat part del poder a un comitè extern format per cinc experts independents, entre ells, autors i crítics literaris, que canviaran cada any.

Arnault s'assabentarà de qui són els guanyadors des de la presó, on compleix una condemna de dos anys i mig per violació.

No és el primer cop que se'n donen dos

El 2018 no va ser el primer cop que el premi no es lliurava. També va passar els anys 1914, 1918 i del 1940 al 1943, per les dues guerres mundials. El 1935 tampoc hi va haver premi, perquè les bases ho permeten "si cap dels treballs en consideració té la importància indicada" en el reglament.

I si en aquests casos no hi va haver premi, en set ocasions el guardó va ser posposat i atorgat, com aquesta vegada, l'any següent: 1915, 1919, 1925, 1926, 1927, 1936 i 1949.

ARXIVAT A:
Premi Nobel

VÍDEOS RELACIONATS