El futbolista del Barça Ansu Fati (EFE)
El futbolista del Barça Ansu Fati (EFE)

Per què Ansu Fati té la nacionalitat espanyola i molts altres migrants com ell no?

Xavi RossinyolActualitzat

El Consell de Ministres va aprovar aquest divendres un reial decret per atorgar la nacionalitat al jugador del Barça Ansu Fati. Ho va fer mitjançant un procediment anomenat "carta de naturalesa", que permet al govern espanyol saltar-se el protocol que s'aplica a la resta de sol·licituds i donar la nacionalitat de manera "discrecional", com passa amb els indults.

La llei només especifica que el govern espanyol hi ha de veure "circumstàncies excepcionals". En el cas d'Ansu Fati, l'escrit del Consell de Ministres destaca que és un "futbolista de gran potencial" i que, amb 16 anys, "s'ha convertit en el segon més jove que ha debutat a Primera Divisió". El govern de Pedro Sánchez també valora que "la concessió de la nacionalitat" li permetrà jugar el pròxim Mundial sub-17, que s'ha de disputar al mes que ve al Brasil.

 

Històricament, el govern espanyol ha aplicat el procediment de "carta de naturalesa" per "reparar danys" de manera individual, per exemple, amb familiars de víctimes dels atemptats de la Rambla o d'altres accions terroristes, o col·lectives, com amb milers de sefardites, descendents dels jueus expulsats d'Espanya. Però també és la via per donar el passaport espanyol a estrelles del cinema (Benicio del Toro), de la música (Ricky Martin) o de l'esport (Serge Ibaka). Abans d'Ansu Fati, només tres futbolistes havien accedit a la "nacionalitat a dit": Nahuel Leiva (Argentina, 2014), Sunday Stephen (Nigèria, 2007) i Zeljko Cicovic (Sèrbia, 2007).

 

Esperar deu anys i superar dos exàmens

Si no fos el davanter de moda del Barça i hagués complert 18 anys, ara mateix Ansu Fati només tindria una opció per obtenir la nacionalitat: tramitar-la per la via de la residència. L'Estat requereix que el sol·licitant acrediti que fa deu anys que viu a Espanya i que superi dos exàmens: un, de llengua espanyola, i un altre, de cultura general.

L'examen DELE A2, de llengua espanyola, conté preguntes com aquesta:

 

El de cultura general, l'anomenat CCSE, consta de 25 preguntes sobre el funcionament de l'estat espanyol: per exemple, quina és la missió del Tribunal Constitucional, o quins papers fan falta per canviar de centre de salut.

 

Queixes per les proves

La gran majoria dels que es presenten a les proves les aproven (un 70%, les de llengua, i un 98%, les de cultura general, segons dades de l'Institut Cervantes del mes de juliol). Però les organitzacions de persones migrants fa anys que demanen que se suprimeixin: es pregunten si molts ciutadans espanyols serien capaços d'encertar les preguntes sobre l'Estat, i creuen que són una trava per a les persones sense alfabetitzar o les més vulnerables.

Les proves costen uns 300 euros en taxes i molts dels que s'hi presenten s'inscriuen a acadèmies per preparar-les, de manera que la despesa pot arribar als 500. El govern del PSOE treballa des del febrer en un decret per facilitar l'accés a la nacionalitat a les persones que no saben ni llegir ni escriure o les que tenen dificultats d'aprenentatge, però no es planteja suprimir els exàmens.

 

Ansu Fati s'estalvia els exàmens

La llei estableix que les famílies estrangeres que hagin tingut un fill a Espanya li poden tramitar la nacionalitat a partir del primer any de vida. Els nascuts en països llatinoamericans poden fer-ho amb dos anys de residència a Espanya, i els refugiats, a partir dels cinc.

Per a la resta, cal portar una tota una dècada vivint a Espanya de manera continuada. Ansu Fati va arribar a Sevilla a finals del 2009, procedent de Guinea Bissau, i per tant, d'aquí uns mesos ja farà deu anys que és aquí. Podria presentar-se als exàmens quan fos major d'edat i seguir el procediment ordinari. Amb la mesura de gràcia que li ha atorgat el govern espanyol, no li caldrà.

ARXIVAT A:
Migracions
Anar al contingut