Aplicació mòbil de Telegram
Aplicació mòbil de Telegram

Per què Alemanya ha declarat la guerra a Telegram i es planteja prohibir-lo

La ministra federal de l'Interior, Nancy Faeser, vol demanar a Apple i Google que prohibeixin l'aplicació de missatgeria russa a les seves plataformes de distribució

Toni Noguera MartínezActualitzat
TEMA:
Xarxes socials

S'acaba la paciència alemanya amb Telegram. Les dues gotes que han fet vessar el got han estat el pla frustrat per assassinar el primer ministre de Saxònia, Michael Kretschmer, el passat 15 de desembre, i els nombrosos aldarulls violents de les darreres setmanes que han tingut lloc en manifestacions de grups negacionistes. Els dos fets tenen punts en comú: neixen de les protestes contra les noves restriccions pandèmiques al país, s'hi barregen moviments d'extrema dreta del país i s'organitzen en grups de Telegram.

El descontentament d'una part dels ciutadans alemanys té lloc, precisament, en un context sanitàriament complicat. Alemanya va informar dimecres d'un rècord de contagis, més de 110.000 nous casos en un dia, i el ministre federal de Salut del país, Karl Lauterbach, considera que encara no s'ha assolit el pic de l'actual onada. A més, el ministre va avançar que s'hauria d'introduir la vacunació obligatòria al maig, unes manifestacions que van encendre els ànims entre els ciutadans escèptics.

Telegram fa temps que es troba en el punt de mira d'Alemanya. La seva plataforma s'ha utilitzat per organitzar un assalt frustrat al Reichstag, l'agost del 2020; muntar escraches amb torxes als domicilis de polítics com la ministra de Salut saxona, Petra Köpping, amenaçar les persones responsables d'establir i comunicar les restriccions sanitàries, facilitar la distribució de noms i adreces d'objectius negacionistes…

Manifestants davant del Reichstag, després de la manifestació negacionista de la Covid
Manifestants davant del Reichstag, després de la manifestació negacionista de la covid, el 31 d'agost (Reuters/Christian Mang)

Les característiques de Telegram la converteixen en l'app de missatgeria preferida pels grups de posicions d'extrema dreta que veuen com la resta de plataformes, com Facebook o Twitter, els han anat expulsant. La moderació de continguts és pràcticament inexistent, no hi ha censura, precisament pel context que la va veure néixer: ha estat sempre un refugi de la dissidència política russa.

La llibertat del contingut, fora de l'abast del control governamental, es converteix en una espasa de doble tall. A més, al contrari de WhatsApp –on els grups poden tenir com a màxim 256 usuaris– a Telegram qualsevol persona pot crear grups de fins a 200.000 persones o canals per fer difusions a audiències il·limitades.

L'app de missatgeria s'ha convertit en feu de la desinformació, però també de l'extremisme violent, especialment a Alemanya, on hi ha una minoria cada cop més agressiva que preocupa les forces polítiques. Arran de l'augment de l'ús de Telegram per proferir amenaces, incitar a l'odi i organitzar-se per cometre delictes, el nou govern del país ha endurit el discurs contra l'aplicació de missatgeria d'origen rus (la cinquena app més descarregada del món) amb declaracions cada cop més dures de diferents representants polítics del país. Però l'objectiu no són els ciutadans antivacunes.

 

El ministre de l'Interior de Baixa Saxònia, Boris Pistorius, va acotar la preocupació del govern en una entrevista al diari Der Spiegel:

"Els que menys ens preocupen són els escèptics de les vacunes. Estan sortint al carrer amb extremistes de dreta i Ciutadans del Reich [un grup d'orientació neonazi] i per a ells les protestes contra les restriccions només són un vehicle d'agitació. Rebutgen l'Estat i els seus representants. S'han de prendre molt seriosament."

En la mateixa entrevista, Pistorius demanava a Apple i Google que deixin d'oferir el servei de missatgeria Telegram, ja que alguns dels continguts que circulen per l'aplicació contravenen els mateixos termes i condicions d'ús dels seus serveis.

Tot el govern federal alemany s'està posicionant públicament i de forma alineada en l'afer contra Telegram. El ministre de Justícia federal, Marco Buschmann, se sumava a la denúncia de Pistorius al desembre i afegia el desig d'elevar la pressió a nivell europeu: "El que es difon a Telegram és, en part, indecent i sovint criminal. El meu desig és que no emprenguem un camí alemany per separat, sinó que creem un marc legal europeu comú que ens permeti prendre mesures contra l'odi i el discurs d'odi en línia."

Aquest mateix dijous, tal com recollia el rotatiu Die Zeit, la nova ministra de l'Interior, Nancy Faeser, també demanava a Apple i Google que compleixin amb la seva "responsabilitat social" amb Telegram. Faeser ha anunciat que prendrà mesures per forçar Telegram a cooperar i treballar per eliminar les crides a la violència i el discurs de l'odi en el seu servei. Si no s'hi avé o continua el silenci com a resposta, fins i tot es planteja prohibir l'aplicació al país.

La ministra de l'Interior alemanya, Nancy Feaser, darrere un faristol, al cantó de les banderes europea i alemanya.
La ministra de l'Interior alemanya, Nancy Faeser, durant una conferència de premsa a Berlín (Reuters/Tobias Schwarz/Pool)

El nou govern alemany està estudiant la viabilitat tècnica i legal de la mesura, tot i que el procés seria presumiblement llarg i poc efectiu a escala tecnològica. Especialment a Android, un sistema per al qual el servei continuaria disponible a través d'arxius distribuïts per tercers i Telegram continuaria universalment accessible en la seva versió web, tal com explicava el mateix executiu en cap de Telegram, Pàvel Dúrov.

Per posar un exemple recent, Rússia va prohibir Telegram el 2018, però dos anys després va aixecar la prohibició sense haver aconseguit haver-la fet efectiva: l'aplicació mai va deixar de funcionar a Rússia.

Avui dia, les declaracions de la ministra d'Interior alemanya i de la resta de membres del govern funcionen més com un nou moviment de pressió del govern germànic. Un ultimàtum que, en realitat, seria l'última opció. "Un tancament total [de Telegram] seria una cosa molt seriosa i clarament el darrer recurs", puntualitzava la ministra Faeser.

La legislació alemanya, la més estricta

Actualment, l'Oficina Federal de Justícia ha iniciat dos procediments contra Telegram per violar la legislació alemanya. Ja s'han enviat dues cartes a la seu de Telegram a Dubai (Emirats Àrabs), però no hi ha resposta i tampoc queda clar on es troben realment els responsables del servei. Ni tan sols es coneix exactament quanta gent hi treballa.

Alemanya compta des de l'octubre del 2017 amb una de les normatives més restrictives contra la disseminació de discursos d'odi i notícies falses a través de xarxes socials, amb la llei de control de xarxa (la NetzDG, coneguda popularment com a Llei de Facebook), una llei que ha obligat les grans tecnològiques a ser més efectives amb la moderació dels comentaris al país.

La llei alemanya dona a les xarxes socials 24 hores per eliminar o bloquejar el contingut reportat com a perillós des del punt de vista penal, amb multes que poden arribar als 50 milions d'euros si no ho fan. Segons el govern alemany, Telegram ignora sistemàticament les peticions de la justícia perquè li doni dades sobre els qui aboquen discurs d'odi, amenaces o organitzen plans violents.

Els serveis de missatgeria, però, no entren dins la categoria de "xarxes socials" i Telegram no s'incloïa dins les aplicacions afectades per la legislació en un primer moment. A poc a poc, l'augment d'usuaris –especialment arran de la pandèmia– i les característiques del servei han confirmat Telegram com l'opció preferida pels grups d'extrema dreta, i dels grups d'antivacunes, negacionistes i disseminadors de notícies falses i desinformació; també a Espanya.

No només això: comprar drogues, baixar-se contingut pirata o trobar centres que faciliten passaports covid falsificats és tan senzill com fer una cerca al buscador de l'aplicació.


Telegram, radicalment anticensura

La política històrica de l'aplicació és totalment contrària a la censura de continguts, tot i que ja hi ha hagut excepcions en el passat. Telegram vol assegurar la privadesa dels seus usuaris per sobre de tot, tal com demostra la seva declaració d'intencions a la pàgina oficial de preguntes freqüents del servei.

"[...] podem assegurar que cap govern o bloc de països afins poden interferir en la privadesa de les persones i la seva llibertat d'expressió. Telegram pot ser forçada a lliurar dades només si un problema és tan greu i universal que pugui passar l'escrutini de diferents sistemes legals arreu del món. Fins avui, hem lliurat 0 bytes de dades d'usuaris a tercers, incloent-hi governs."

L'actual president executiu, un dels germans fundadors de Telegram, Pàvel Dúrov, ja ha demostrat en el passat fins a quin punt està disposat a defensar el seu servei davant els intents d'ingerència governamental. El 2018 es va arribar a enfrontar al govern rus de Putin, que va clausurar l'aplicació i va pressionar i perseguir judicialment Dúrov, que es negava a donar accés als seus servidors.

Pàvel Dúrov
Pàvel Dúrov (Creative Commons)

Precisament, el compromís de Telegram contra la censura és el que converteix el servei en una de les armes de comunicació més efectives per als moviments prodemocràcia en els països que viuen sota la repressió política, com Hong Kong, Bielorússia o la mateixa Rússia. El juny passat, la justícia russa va decidir aixecar la prohibició de l'aplicació, que mai va arribar a tenir conseqüències reals.

Segons Roskomnadzor, del Servei Federal de Supervisió de les Telecomunicacions, Tecnologies de la Informació i Mitjans de Comunicació rus, l'aixecament de la prohibició va tenir lloc perquè Dúrov hauria accedit a "cooperar en la lluita contra el terrorisme i l'extremisme a la plataforma". Ni Dúrov ni Telegram van oferir la seva versió. 

 

ARXIVAT A:
Xarxes socials InternetTecnologiaAlemanya
Anar al contingut