Parlem prou dels supervivents al suïcidi?
Parlem prou dels supervivents al suïcidi?

Per cada persona morta per suïcidi, n'hi ha vint que sobreviuen, segons l'OMS

Un informe de l'Observatori de Salut Mental i Mitjans de Comunicació proposa canviar la manera de tractar els suïcidis

Sara CañeteActualitzat
TEMA:
Salut

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que per cada persona que es treu la vida, n'hi ha vint que sobreviuen. En canvi, només una de cada deu notícies dona veu a persones supervivents. Tampoc es posa l'accent en la necessitat de buscar ajuda i a emfatitzar que hi ha una sortida, sinó que un terç de les notícies on es recullen casos de suïcidi posen l'accent a buscar les causes -com si només n'hi hagués una- i sense context.

Reflexions com aquestes són les que es recullen a l'informe de l'Observatori de Salut Mental i Mitjans de Comunicació elaborat per l'entitat Obertament, que proposen un canvi de mirada als mitjans de comunicació que els porti a ser part de la solució i contribuir a la prevenció dels suïcidis.


El dolor del silenci

Pep Sotillos es va intentar suïcidar quan tenia 25 anys. Ara, amb 54, és activista d'Obertament i explica la seva experiència per fer entendre el dolor que li va causar el silenci.

"Si la societat tracta d'aquesta manera aquest tema, com puc jo obrir-me a la societat i dir-los: 'Ei, que jo tinc aquest problema, ajudeu-me!' Jo no vaig poder demanar ajuda i això em va conduir a un final terrible. Per sort me'n vaig sortir."


Un silenci que, diu, va acompanyat de tòpics i generalitzacions.

"Hi ha qui diu que qui ho fa és molt valent, i altres diuen que qui ho fa és molt covard. No és covard ni és valent. T'hi trobes al mig i al final no trobes cap altra sortida."

 

El tractament als mitjans de comunicació

Durant anys, parlar de suïcidi ha estat un tema silenciat als mitjans de comunicació per por, en gran part, a l'efecte crida, un temor que no és gratuït i és en aquest punt que, des d'Obertament, es demana responsabilitat. Ariadna Rogero n'és la portaveu.

"S'ha d'evitar sobretot especificar el mètode, especialment quan són morts per suïcidi de persones famoses o d'aquests booms mediàtics dels quals es parla molt i que estan un temps a les portades. Després hi ha el tema dels detalls, sobre l'escenari. Millor dir que ha estat en un parc de la ciutat que no dir exactament quin és aquest parc o quin ha estat el lloc on ha passat això."


No buscar una única causa, no generalitzar i fer una contribució en positiu. Això és el que es demana als mitjans de comunicació.

"Per prevenir, el que s'ha de fer és parlar-ne, trencar aquest tabú, normalitzar aquesta conversa, que les persones que han passat per aquesta experiència puguin parlar-ne obertament, puguin explicar les seves circumstàncies, puguin explicar també l'estigma que viuen, que pateixen, tota aquesta culpabilització i aquesta vergonya que moltes vegades passen les persones i les famílies dels supervivents."


Propostes de bones pràctiques que es poden traduir en accions concretes. Pep Sotillos ens diu la seva:

"Si més no, la societat s'ha adonat que hi ha tantes morts de trànsit que ha de fer alguna cosa al respecte. Doncs bé, hi ha més morts per culpa del suïcidi que no pas pels accidents de trànsit. Què no haurem de fer, llavors?"

 

ARXIVAT A:
Salut
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut