Pena de mort: Amnistia denuncia que la Xina és el botxí més gran i que amaga les dades

Les execucions de condemnes a pena de mort no s'han aturat tot i la pandèmia de la Covid-19. El 2020 s'han executat almenys 483 persones arreu del món, segons l'informe anual sobre la qüestió d'Amnistia Internacional.

L'informe constata la tendència a la baixa de les execucions – un 26% respecte a l'any anterior. Per una banda, per la disminució d'estats retencionistes (54 països on encara és vigent la pena) i, per altra, per les interrupcions processals causades per la pandèmia.

A la vegada, la pandèmia ha lesionat el dret a la defensa i a un judici just de les persones condemnades a mort, en no tenir accés als lletrats per les restriccions sanitàries a les presons.

"L'ús de la pena de mort en aquestes condicions és una agressió especialment greu contra els drets humans", denuncia Agnès Callamard, la seva secretària general.

En total, Amnistia ha recollit 483 persones executades a tot el món. El fet és que aquesta xifra no inclou les morts a la Xina: les sentències condemnatòries a la pena capital són secret d'estat i n'impedeix el seu escrutini.

A més, denuncia que les autoritats xineses van recórrer a l'amenaça de la pena capital per dissuadir de delictes associats a les restriccions per la pandèmia o a agressions a personal sanitari.

El rànquing l'encapçala aquest país, seguit de l'Iran, Egipte, l'Iraq i l'Aràbia Saudita.

L'organització també subratlla la seva preocupació per la represa de les execucions als Estats Units, després d'una moratòria federal de disset anys. Malgrat això, no s'han aturat les execucions als estats federats.

Així, Amnistia celebra que es tanqui el cèrcol als països retencionistes: 123 estats han votat a favor de la vuitena resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides sobre la moratòria de la pena de mort, i 144 països l'han abolit a la llei i a la pràctica.

Rànquing de països

Almenys 483 persones van ser executades el 2020, la xifra més baixa dels darrers deu anys, per tercer any consecutiu, segons Amnistia Internacional.

El nombre d'execucions va disminuir en un 26% respecte al 2019, any en què se'n van registrar 657.

Quatre països - l'Iran (246), Egipte (107, el triple que l'any anterior), l'Iraq (almenys 45) i l'Aràbia Saudita (27) - van ser responsables del 88% del total d'execucions conegudes. Com en anys anteriors, el total global no inclou els milers d'execucions, sota el criteri d'Amnistia Internacional, que van tenir lloc a la Xina, on les dades sobre la pena de mort estan classificades com a secret d'Estat.

De fet, l'organització denuncia de nou les restriccions per accedir a la informació real sobre la pena de mort a la Xina: des del 2009, Amnistia ha deixat de publicar les xifres estimades sobre la pena capital al país, tot i que calculen que es condemnen i s'executen a milers de persones.

De les 483 persones executades el 2020, 16 eren dones: l'Aràbia Saudita (2), Egipte (4), l'Iran (9) i Oman (1).

A nivell regional, la majoria de països que van executar la pena capital es trobaven a l'Àsia. Pel que fa al nombre de condemnes a mort imposades a tot el món (almenys 1.477), van disminuir un 36% respecte al 2019 en els 54 països on es manté la pena.

Execucions al món: l'Aràbia Saudita (27), Bangladesh (2), Botswana (3), la Xina (+), Corea del Nord (+), Egipte (+107), els Estats Units (17), l'Índia (4), l'Iraq (+45), l'Iran (+246), Oman (4), Qatar (1), Síria (+), Somàlia (+11), el Sudan del Sud (+2), Taiwan (1), Vietnam (+), el Iemen (+5).

Com recull l'informe, la disminució de les penes i les condemnes a mort es deu a una reducció dels estats retencionistes i, en menor mesura, a l'alentiment processal per les restriccions de la pandèmia.

Pandèmia i dret a la defensa

En diversos passatges de l'informe, Amnistia assenyala les dificultats afegides de la pandèmia en la defensa dels processats.

"En el context d'un món paralitzat per la pandèmia, la inquietant determinació de les autoritats d'alguns països de defugir les mesures de caràcter sanitari i continuar de forma implacable amb les execucions i les condemnes a mort afegeix una capa més de crueltat a l'ús que fan de la pena capital i subratlla encara més la urgència de la seva abolició."

Amb la suspensió de les visites a les presons i els procediments judicials, les persones que s'enfrontaven a la pena de mort van quedar durant períodes prolongats sense contacte social i, el que és més important, amb restriccions d'accés als seus advocats.

Entre d'altres exemples, Amnistia assenyala que als Estats Units els tribunals estatals i federals es van oposar a algunes sol·licituds d'aplaçament de les execucions perquè els presos poguessin estar acompanyats.

L'organització assegura tenir el coneixement que a la Xina es va produir l'execució d'una sentència de mort a una "velocitat rècord" d'un pres per delictes relacionats amb la prevenció de la Covid-19.

"La pandèmia no només va comportar un risc elevat per a la salut de les persones preses i totes les parts interessades implicades en el procés, sinó que també va dificultar l'accés a representació lletrada i altres garanties en matèria de justícia processal, que són salvaguardes fonamentals que s'han de respectar en tots els casos de pena capital."

Preocupació pels EUA

L'informe recull amb preocupació la represa de les execucions federals als Estats Units. De fet, aquest 2020, és l'únic país de la regió americana que ha executat persones -- 17 -- després d'una moratòria de disset anys (2003).

Al juliol de l'any passat, sota el mandat de Donald Trump i per ordre del fiscal general William Barr, es va produir la primera execució i, en total, el 2020 van ser 10 presos federals els executats per sentència judicial.

A més, els estats federats dels EUA, que no estaven inclosos a la moratòria i havien seguit aplicant la pena, van tenir el registre de 7 persones executades l'any passat.
 

La pena de mort als EUA es manté a nivell federal, però s'ha abolit a 22 dels 50 estats federals -- el darrer a eliminar-la va ser Virgínia, el març passat. Tot i el descens general de les execucions estatals, Texas va recollir 3 de les 7 execucions.

El nombre de sentències a mort registrades als Estats Units (18) va ser la meitat respecte al 2019 (35), el més baix des que la Cort Suprema va declarar inconstitucionals els estatuts sobre la pena de mort de la llei del 1972.

Aquesta reducció total es deu, en gran mesura, a la pandèmia de Covid-19, ja que diversos estats van suspendre les actuacions judicials i els judicis amb jurat durant els períodes de confinament.

El cas Rocky Myers

"A mesura que avança l'abolició mundial de la pena de mort, demanem al Congrés dels EUA que doni suport als esforços legislatius per eliminar la pena capital", clama la secretària general d'Amnistia, Agnès Callamard.

Amnistia recull especialment el cas de Rocky Myers, un home de 53 anys que va ser declarat culpable d'assassinat a Alabama. El jurat del seu cas va dictaminar la cadena perpètua, però el jutge de la vista va desoir les recomanacions i va condemnar-lo a la pena de mort el 1994.

Al 2017, es va produir una reforma legislativa que prohibia als jutges revocar les decisions d'un jurat, però no s'ha corregit la condemna de Myers, tot i les recomanacions internacionals.

Es dona la circumstància que Myers té declarada una discapacitat intel·lectual i en algunes vistes, per l'absència de l'advocat, no hauria pogut exercir el seu dret a la defensa. Se li ha ajornat l'execució de la pena en diverses ocasions, però Amnistia exigeix al govern d'Alabama que l'indulti.

Violació del dret internacional

Tot i ser legal al corpus jurídic d'alguns estats, algunes d'aquestes execucions han violat el dret i les normes internacionals. A l'Iran, almenys, es va registrar una execució pública i tres persones van ser executades per delictes comesos quan eren menors d'edat.

També s'han executat persones per condemnes de "blasfèmia" a Nigèria i el Pakistan.

Es van comptabilitzar condemnes a mort sense judicis justos d'acord amb els estàndards internacionals en onze països; haver admès "confessions" obtingudes sota possible tortura o maltractaments i sentències a mort imposades sense que hi fos present la persona acusada -- "in absentia".

A més, l'informe assenyala que hi ha persones amb discapacitats mentals i intel·lectuals condemnades a mort, en les quals s'inclouen els Estats Units, el Japó, les Maldives i el Pakistan.

Països on és vigent la pena de mort

Afganistan, Antigua i Barbuda, Aràbia Saudita, Bahames, Bahrain, Bangladesh, Barbados, Belize, Bielorússia, Botswana, Xina, Comores, Corea del Nord (República Popular Democràtica de Corea), Cuba, Dominica, Egipte, Emirats Àrabs Units, Estats Units d'Amèrica, Etiòpia, Gàmbia, Guinea Equatorial, Guyana, Índia, Indonèsia, Iraq, Iran, Jamaica, Japó, Jordània, Kuwait, Lesotho, Líban, Líbia, Malàisia, Nigèria, Oman, Pakistan, Palestina (Estat de), Qatar, República Democràtica del Congo, Saint Kitts i Nevis, Saint Vincent i les Grenadines, Saint Lucia, Singapur, Síria, Somàlia, Sudan, Sudan del Sud, Tailàndia, Taiwan, Trinitat i Tobago, Uganda, Vietnam, Iemen i Zimbàbue.