Manifestant contra l'avortament a Madrid, amb la pancarta "L'avortament mata" i un rosari
Manifestació antiavortista a Madrid el 2 d'abril, en protesta per la llei que entra en vigor (Europa Press/Ricardo Rubio)
Madrid

Pena de fins a un any de presó per l'assetjament a dones que vagin a avortar

Entra en vigor la reforma del Codi Penal que persegueix les accions de grups antiavortistes a les portes de les clíniques

L'assetjament a les dones a les portes de les clíniques on es poden fer avortaments és una realitat. Per revertir aquesta situació, ara entra en vigor una reforma del Codi Penal que castiga amb penes de fins a un any de presó aquesta conducta.

La llei que modifica el Codi Penal s'ha publicat aquest dimecres al BOE i entra en vigor aquest dijous. Estableix que és "imprescindible garantir una zona de seguretat" al voltant de les clíniques perquè no es posi en risc "la intimitat de les dones, la seva llibertat i seguretat física i moral, així com el seu dret a la lliure circulació", de manera que quedin garantits "els drets sexuals i reproductius" de les dones.

D'aquí que es pugui imposar als antiavortistes una pena que, tal com preveia el text inicial, va dels treballs comunitaris a 12 mesos de presó:

"Qui obstaculitzi l'exercici del dret a la interrupció voluntària de l'embaràs, assetgi una dona mitjançant actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius que menyscabin la seva llibertat serà castigat amb pena de presó de tres mesos a un any o de treballs en benefici de la comunitat de 31 a 80 dies."

És el que recull l'article 172 quatre, que estableix les mateixes penes per a qui assetgi els treballadors "de l'àmbit sanitari en el seu exercici professional o funció pública i el personal facultatiu o directiu" de les clíniques amb l'objectiu "d'obstaculitzar" la seva tasca o càrrec laboral.

En funció de la gravetat dels fets i les circumstàncies personals de l'autor, els jutges també podran castigar l'acció amb la prohibició d'anar a determinats llocs "per un temps d'entre sis mesos i tres anys".

A banda, per perseguir els fets "no serà necessària la denúncia de la persona" perjudicada.

Nou de cada deu dones s'han sentit assetjades

La nova llei recull que l'assetjament a l'entrada de les clíniques "és una constant" des que es va aprovar la llei que despenalitzava l'avortament en tres supòsits, el 1985. El 2010 es va legalitzar l'avortament lliure i gratuït fins a les 14 setmanes d'embaràs.

Gairebé 9 de cada 10 dones que han anat a una clínica autoritzada per avortar s'han sentit assetjades, i el 66%, amenaçades, segons un informe del 2018 dels mateixos centres sanitaris (l'associació ACAI).

Segons expliquen, grups antiavortistes s'organitzen per abordar les dones amb fotos, fetus de joguina i proclames contra la interrupció de l'embaràs abans que entrin a la clínica. Intenten que canviïn de parer mitjançant "coaccions, intimidació i assetjament", d'aquí que l'ACAI sol·licités una norma que penalitzés aquest comportament.

La llei que ara entra en vigor esmenta que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana la senyalització discreta de la ubicació de les clíniques on es pot avortar.

Un anunci al metro de Madrid diu 'Resar davant una clínica avortista és genial'
Un anunci al metro de Madrid contra la llei que castiga l'assetjament en les protestes (Europa Press/Eduardo Parra)

Grups com l'Associació Catòlica de Propagandistes han fet campanya al metro i a les marquesines de bus de Madrid contra la llei, amb lemes com "La vida no pot ser cancel·lada" o "Mentre hi hagi avortoris [sic] l'oració continuarà sent necessària".

La ministra d'Igualtat, Irene Montero, va respondre al missatge dient que "si robes, encara que resis, estàs robant" i va demanar "blindar els drets per a totes les dones".

A Catalunya, cada any 20.000 dones interrompen l'embaràs. Amb la reforma legal, queden protegides tant elles com els professionals que treballen a les clíniques.

ARXIVAT A:
JudicialAvortament
Anar al contingut