Pego, un altre Altsasu? Demanen 9 anys de presó per a 14 joves antifeixistes

Centenars de veïns de Pego, un poble de 10.000 habitants de la Marina Alta, van eixir al carrer l'octubre del 2020 per protestar contra la presència d'una trentena d'ultres al poble.

Aquella diada va acabar amb incidents i amb els ultres marxant del poble, de nit, custodiats per la Guàrdia Civil.

Contundent resposta antifeixista a Pego (Marina Alta)?.
14:00h apleguen 30 nazis de Gandiblues al poble i es passegen fent crits nazis.
En menys de 2 hores es s'agrupen uns 100 joves antifes de Pego.
Ara els nazis estan acorralats al camp de futbol.
Tenen por a eixir.
Fil? pic.twitter.com/QkQyqJSRVt

— Acció Antifeixista València (@AntifaAccio) October 18, 2020

Un mes després, 14 joves antifeixistes van ser detinguts. El febrer del 2022 els va arribar una notificació: la Fiscalia els demanava penes de 9 anys de presó als antifeixistes. Cap ultra va ser identificat ni detingut.

Els fets del 18 d'octubre

El 18 d'octubre del 2020, diumenge, a Pego hi havia un partit de futbol entre el Gandia i el Pego. L'enfrontament era a la vesprada, però ja al migdia, una trentena de seguidors de l'equip de la Safor, coneguts com Gandiblues Ultras Gandia, es van passejar pel poble exhibint simbologia nazi i corejant proclames feixistes.

També van enganxar a les portes del camp de futbol adhesius on es podia llegir "Hitler fans" i es veia la imatge del dictador. Allí, just al costat d'aquelles portes, hi ha un monument dedicat als "Cinc de Pego", cinc joves del poble que van morir el 1941 al camp de concentració de Mauthausen.

Així ho relata un dels encausats:

"Dins de la Llei de Memòria Democràtica del País Valencià està tipificat com a delicte fer enaltiment del feixisme al carrer. Però és que es van posar l'adhesiu al costat d'un monument de memòria històrica [l'escultura dels "Cinc de Pego"] i agreuja més el delicte i l'ètica, si és que d'això en tenen eixes persones. De fet, hi ha una foto d'ells enganxant-lo on es veu el 'Hitler Fans' i ells amb camises del 88."

Els veïns del poble ho van viure com una provocació i van acudir a les portes del camp de futbol a mostrar la seva disconformitat. Es van arribar a concentrar desenes i desenes de veïns. Els ultres ja havien accedit al camp per veure el partit. I aquelles hores desenes d'antidisturbis de la Guàrdia Civil també hi eren presents.

La tensió es va produir quan es va acabar el partit de futbol. Els ultres, dins del recinte. Fora, els veïns. Al mig, la Guàrdia Civil. Segons l'institut armat, durant l'evacuació dels ultres es van produir altercats i llançament d'objectes pels quals, segons apunten en un comunicat, van resultar ferits sis agents. Segons les organitzacions antifeixistes, això no va anar així.

De nit, i després d'hores, els ultres van abandonar les instal·lacions esportives escortats per la Guàrdia Civil.

La Llei de Memòria Democràtica del País Valencià tipifica com a delicte l'enaltiment del feixisme al carrer. La Conselleria de Qualitat Democràtica, que la va impulsar, també està formant la policia perquè sàpiga identificar i denunciar aquests tipus de delictes.

Segons relaten els joves antifeixistes, la policia va identificar els ultres per deixar-los accedir al camp de futbol. Però no s'ha presentat cap denuncia per enaltiment del feixisme a la via pública.

Arran dels fets del 18 d'octubre, 14 joves van ser detinguts, però cap d'ells dels ultres del Gandia.

"Em van detenir i em van exposar davant dels meus veïns"

"Una macrooperació desmesurada, un càstig exemplificador." Amb poques paraules, Andreu Moreno i Tarin, un dels advocats dels antifeixistes pegolins, defineix el que va succeir un mes després.

El 10 de novembre del 2020, un per un, fins a la dotzena, els joves antifeixistes de Pego van ser detinguts. En els dies posteriors, la xifra augmentaria fins a 14. Tenien entre 18 i 30 anys. L'operació va començar de bon matí, quan eixien de casa camí de la feina, tal com lamenta Moreno:

"Simplement amb una notificació de tal dia has d'anar a declarar a ací, n'hi hauria hagut prou. No feia falta detenir les 14 persones. Detenir-les abordant-les amb els cotxes policials a l'hora d'anar a treballar. Ens dona la sensació que es busca com un càstig exemplar."

Així ho van viure els joves, que no volen donar el seu nom real i ens hi referim com a Encausat 1, Encausat 2 i Encausat 3:

Encausat 1: "Jo me n'anava a la faena i estaven esperant-me en el camí d'accés a ma casa, que és un camí sense eixida. I al veure que jo donava marxa al cotxe, van obrir la porta per impedir-me el pas. I és quan van baixar del cotxe i em van esposar de primeres. Em van portar a la caserna de Calp. Comptant que jo era dels primers, allí vaig estar entre 32 i 35 hores."

Encausat 2: "Jo anava amb mon pare a les 7 del matí camí de la feina. I van baixar de diferents cotxes amb armilles antibales a per mi. Em van detenir davant del meu pare i els meus veïns, per dur-me a la caserna de Xàbia i retenir-me 32 hores en una despensa anomenada calabós amb alimentació i condicions pèssimes."

Encausat 1: "Va ser molt dolorós per als familiars, per a la gent del poble. Aquell dia vam veure un punt d'inflexió en la detenció, perquè ja clarament veiem una intencionalitat de criminalitzar."

9 anys de presó per una protesta antifeixista

Desproporció. Angoixa. Els 14 joves i els seus advocats denuncien que l'escrit de la Fiscalia que els va arribar el febrer del 2022 és desproporcionat. La Fiscalia els demana penes que sumen més de 100 anys de presó.

9 anys, per a molts d'ells, per delictes de desordre públic, atemptat contra l'autoritat, amenaces i lesions. Unes peticions que els han generat angoixa i frustració perquè no entenen el motiu de penes tan elevades i preveuen que els marcaran la vida. Hi ha xics molts joves. Un d'ells explica que a la nit no dorm, que té por, s'angoixa i pren pastilles per poder anar a treballar:

Encausat 1: "Sort que els nostres advocats ens citen abans que ens arribe la notificació. Tu imagina't estar sol a casa, veure eixe paper que no saps interpretar en certa manera i veure't 9 anys."

Que les penes siguen tan altes s'explica per l'anomenada "llei mordassa". Una Llei que va aprovar el PP el 2015, en un context de protestes al carrer que va comportar un important enduriment del Codi Penal. Una llei que el govern de Pedro Sánchez no ha derogat. I unes penes per al joves de Pego, de més de 100 anys, que han fet recordat el cas d'Altsasu.

Andreu Moreno hi veu diferències i, també, algunes semblances:

"Hi ha moltes diferències amb el cas d'Altsasu. Els contextos socials són molts diferents però sí que hi ha la mateixa sensació de dir: 'a mi m'està passant açó per ser qui sóc', que és el que en Dret Penal es coneix com el dret penal de l'enemic. Eixe és el punt de connexió que crec que hi ha entre el cas de Pego i el cas d'Altsasu. Eixa forma d'aplicar el dret que no és igual quan tu eres amic o eres enemic."

Divendres 18 de febrer centenars de veïns van tornar a omplir la plaça de l'Ajuntament de Pego. No era la primera vegada, hi tornaven per solidaritzar-se amb els joves del seu poble. Ells, els 14 encausats, afirmen que senten eixa solidaritat dels seus veïns i no volen renunciar a un dret que pensen que han de tenir.

Encausat 1: "Entenem que esta causa és justa, eixir al carrer. I entenem que el poble està amb nosaltres. Ho veiem com un cas polític i no voldríem que es buidara de contingut com ho volen certs polítics quan s'acosten a estos temes. Volen buidar de contingut la lluita antifeixista als carrers. Una protesta que es fa al carrer està dins dels nostres drets, no?"