Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Pau Juvillà, condemnat a 6 mesos d'inhabilitació per no retirar llaços grocs de la Paeria

El diputat de la CUP també haurà de pagar una multa de 1.080 euros

Carles Costa OsésActualitzat

Pau Juvillà, diputat de la CUP i secretari tercer de la mesa del Parlament, ha estat condemnat a 6 mesos d'inhabilitació i una multa de 1.080 euros per desobediència.

Els magistrats del Tribunal Superior de Justícia han sentenciat que va desobeir quan no va retirar els llaços grocs del seu despatx de regidor a l'Ajuntament de Lleida, tal com li exigia la Junta Electoral al 2019.

Juvillà va admetre en el seu moment la desobediència, i ho va justificar per preservar el seu dret a la llibertat ideològica. Els magistrats del Tribunal Superior de Justícia, però, consideren que no s'hi podia acollir; asseguren que actuava des d'un espai públic i exercia funcions públiques en condició d'autoritat de l'administració local. 

Aquesta sentència encara no és ferma. Però, com ja va passar en el  cas de l'expresident Quim Torra, la Junta Electoral pot retirar-li l'escó en qualsevol moment, en aplicació de la llei. 

En aquest sentit, la presidenta de la cambra, Laura Borràs, ha assegurat que no retirarà l'acta a Juvillà mentre no hi hagi sentència ferma.

"No tinc la potestat ni la voluntat de retirar l'escó a Juvillà ni a cap dels diputats, i actuaré d'acord amb la preservació dels drets i llibertats", ha afirmat.

Borràs ha recordat que el Parlament "és la seu de la sobirania del poble de Catalunya" i que, en canvi, la JEC "és una entitat administrativa". 

La condemna a Juvillà ha provocat un enfrontament dialèctic al Parlament entre Laura Borràs i el diputat de Ciutadans Nacho Martín Blanco:


Per la seva banda, Juvillà, que ha conegut la notícia al Parlament, on ha format part de la reunió de la mesa, ja ha anunciat que recorrerà la sentència. En una roda de premsa, ha instat els partits independentistes a defensar el seu escó mentre la sentència no sigui ferma. "Treballarem judicialment i políticament per mantenir l'escó fins on sigui possible", ha assegurat.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha mostrat "tot el suport" a Juvillà. En una piulada, assegura que el condemnen "per solidaritzar-se davant la repressió", i que la condemna suposa "un nou atac a la llibertat d'expressió, a la democràcia i al país sencer".


La CUP també veu en la condemna "un atac a la llibertat d'expressió" i ha instat al Parlament a "donar una resposta clara" per defensar la sobirania de la cambra i els diputats "davant les ingerències de l'Estat i els seus tribunals". 

"Que un diputat pugui ser inhabilitat per haver mantingut un llaç groc durant un període electoral és, a ulls de qualsevol persona amb valors democràtics, un atac a la llibertat d'expressió i als drets polítics fonamentals."


Denúncia de Cs

El març del 2019, Juvillà no va complir l'ordre de la Junta Electoral de Zona de Lleida. No va fer cas dels requeriments d'aquest organisme i no va despenjar els llaços grocs de les finestres del seu despatx a l'Ajuntament de la capital del Segrià, on era el president del grup municipal de la Crida-CUP.

Juvilla, durant un acte de campanya
Juvillà, durant un acte de campanya (ACN/Sílvia Jardí)

La petició de la Junta Electoral era la resposta a una denúncia presentada per la regidora Ángeles Ribes, de Ciutadans.

Però, pot la Junta Electoral exigir a un partit polític que retiri símbols? La Junta Electoral és un organisme competent per ordenar això? O tot plegat suposa un atac a la llibertat ideològica?

Hi va haver un acte de desobediència, sí. Però també un delicte? Són les qüestions bàsiques que es van tractar al judici.

Pau Juvillà, entrant al TSJC el 22 de novembre passat
Pau Juvillà, entrant al TSJC el 22 de novembre passat (ACN/David Cobo)

El judici: desobediència vs. llibertat ideològica

El 22 de novembre, es va fer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el judici per suposada desobediència.

Davant dels magistrats, Pau Juvillà va reconèixer que va rebre fins a tres requeriments de la Junta Electoral per retirar els llaços grocs de les finestres del despatx del seu grup municipal a la Paeria. Però va explicar que, en una decisió col·lectiva, van optar per no treure'ls. Segons Juvillà, l'ordre de la Junta Electoral atacava els seus drets polítics. Així ho va declarar davant dels jutges:

"Enteníem que aquesta decisió de la Junta Electoral lesionava de manera directa la nostra llibertat ideològica perquè ens obligava a retirar uns símbols que no són partidistes, sinó que són símbols molt compartits de denúncia d'una repressió política i que, a més, ens defineixen com a organització política. Per tant, enteníem que no podíem autocensurar-nos i lesionar el nostre dret a la llibertat ideològica."

L'advocat de Juvillà, Carles López, va afegir que la CUP ni tan sols es va presentar a les eleccions marcades per aquell període electoral, les estatals del 28 d'abril del 2019. A més, segons López, la Junta Electoral ha de garantir la neutralitat de les institucions. I recorda que Juvillà no complia aquest requisit perquè no ocupava cap càrrec en l'equip de govern municipal. Així ho va explicar en les seves conclusions:

"La qüestió és que s'estava requerint a un partit polític perquè retirés la seva pròpia simbologia per garantir la neutralitat política de la institució, quan el que calia fer era requerir-ho a la institució. És a dir, a l'alcalde."

La Fiscalia, en canvi, va mantenir l'acusació per desobediència i li va demanar 8 mesos d'inhabilitació i una multa de 1.440 euros.

Pau Juvillà, durant el judici per desobediència al TSJC
Pau Juvillà, durant el judici per desobediència al TSJC (ACN/Pere Francesch)

El precedent de la inhabilitació del president Quim Torra

El cas de Pau Juvillà té un precedent molt clar: el judici que el mateix TSJC va fer al president Quim Torra. Tots dos han reconegut que no van fer cas a les ordres de la Junta Electoral. I al centre del debat, es repeteix la mateixa qüestió: la Junta Electoral és un organisme competent per ordenar el que va ordenar?

El judici a l'aleshores president Quim Torra es va fer el 18 de novembre del 2019. Davant del Tribunal, Torra va argumentar que el requeriment que li havia fet la Junta Electoral Central perquè retirés del balcó de la Generalitat la pancarta a favor dels presos polítics i dels exiliats era il·legal. El motiu que va al·legar Torra: que la Junta Electoral no tenia una autoritat per sobre de la seva.

Els magistrats del TSJC no van comprar aquests arguments i van condemnar Torra per desobediència: 18 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa.

Un cop feta pública la sentència del TSJC, la Junta Electoral va retirar l'escó de diputat a l'expresident Quim Torra, sense esperar que la sentència fos ferma. Es va fer amb una interpretació de la llei electoral que, després, va avalar el Suprem.

Quim Torra, acompanyat de la seva dona i els seus advocats, en entrar al judici per desobediència al TSJC
Quim Torra, acompanyat de la seva dona i els seus advocats, en entrar al judici per desobediència al TSJC (Reuters/Enrique Calvo)

 

ARXIVAT A:
Procés catalàCUPTSJC
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut