Patir abusos sexuals de menor i esperar 5 anys el judici: "Volen que ho torni a remoure"

L'any 2018, un trastorn alimentari va posar de manifest un cas d'abusos sexuals en l'àmbit familiar d'una adolescent menor d'edat. El seu pare va abusar d'ella dels 2 als 12 anys.

Van ser els metges qui van alertar la mare que el trastorn podia amagar un cas d'abusos. També ho va detectar l'escola, a partir de les redaccions de la menor, com ha explicat la noia aquest dilluns a Els Matins de TV3.

"M'havia cregut molt que això era normal, que a tothom li passava. Ho vaig dir indirectament en una redacció per Sant Jordi. Una professora em va dir que feia temps que veia indicacions com si hagués patit abusos i m'ho va preguntar directament. Vaig començar a plorar, no sabia si dir-li que sí o que no. No parava de recordar tot el que m'havia passat."

Mare i filla van decidir denunciar, però quatre anys després encara esperen data per al judici a l'Audiència de Barcelona i han decidit fer públic el seu cas per exigir celeritat i demanar canvis en la justícia.

El sistema no funciona

La víctima té ara 20 anys, ja no és menor d'edat, amb totes les implicacions que això comporta, també davant els tribunals. I és que quan va denunciar li van assegurar que el seu testimoni seria gravat i no hauria de declarar al judici.

"No volia denunciar. Em sentia molt culpable, creia que era responsabilitat meva. Només vaig preguntar si el meu germà estaria protegit. Quan la mare em va dir que sí, immediatament vaig dir, d'acord, demà anem a declarar. I ara volen que torni a declarar-ho tot i remoure-ho tot. Vaig ser gravada, ho tenen, si haguessin fet la seva feina potser seguiria sent menor quan s'hagués celebrat el judici."

Aquesta noia demana a la justícia que li torni la llibertat: "Soc presonera d'ell, vaig mirant pel carrer tota l'estona perquè un moment o altre apareix. El meu problema no és l'entorn, que m'ha ajudat molt, és el sistema. Necessito un tancament, que s'acabi l'espera. L'espera desespera i m'està passant factura."

Cinc anys d'espera, el patró més habitual

La jurista Núria Martí, advocada de la Fundació Vicki Bernadet, explica que aquest no és un cas excepcional sinó el patró més habitual: un menor (sovint una nena) que pateix abusos cronificats per algú de l'entorn familiar o de confiança (pare, avi, tiet, conserge de l'escola o professor, per exemple), que denuncia més tard, quan aconsegueix explicar-ho a algú. I que després ha d'esperar uns cinc anys de mitjana.

Un de cada cinc infants pateix algun tipus d'abús sexual abans dels 17 anys. El 90% no dirà res fins a l'edat adulta i el 60% mai rebrà cap tipus d'ajuda.

La mare explica el calvari que han passat i el pes que representa, per a totes dues, el retard de la justícia.

"Era menor i van gravar la primera declaració. Va sortir una ordre d'allunyament que ell se salta contínuament. Vaig haver de demostrar que no en sabia res, que no n'era conscient. Em vaig sentir culpable. I encara esperem judici."

El sentiment de culpabilitat també és un patró que es repeteix, tant en víctimes com en el seu entorn, explica Núria Martí. Un sentiment que a les víctimes els impedeix declarar, pel secret amb què els abusadors les manipulen".

Quins canvis li calen al sistema?

"Aquest cas em suggereix que han patit molt en el procediment", continua Núria Martí, "i això es pot evitar amb professionalització i formació i escurçant els terminis". En resum, creu que cal professionalitzar i formar en la infància tothom que pugui estar en contacte amb el menor que ha formalitzat la denúncia, accelerar els processos ("una causa amb nen", diu, ha de ser una causa preferent), i que les proves preconstituïdes es facin en 24/48 hores i no triguin entre 6 i 9 mesos com passa ara.

La psicòloga Heura Sancho coincideix que cal més celeritat:

"El missatge és: hem de ser més hàbils, poder ajudar les víctimes molt més ràpid. No som conscients del que pot suposar per una víctima que ha patit aquestes vivències endarrerir el judici 5 anys. Que vegi l'agressor treballant com si res. No l'estem protegint."

Sense dret a l'oblit

Advocada i psicòloga coincideixen que l'espera victimitza les persones que han patit abusos i a més no els permet intentar oblidar o passar pàgina (encara que sigui molt difícil). L'edat, a més, influeix en la declaració, un fet que les defenses dels abusadors utilitzen per buscar-hi contradiccions o per acusar els terapeutes que les tracten "d'intoxicar, contaminar o afectar el relat del menor".

"No et pot dir el mateix una criatura de 5 anys, que una de 7 o una d'11. Per això les declaracions abans dels 14 anys es fan a psicòlegs, amb preguntes obertes, que no contaminin el relat", explica Núria Martí. La declaració del menor, a més, es fa en una sala apart. Ni l'acusat ni el jutge ni el fiscal ni les defenses de cap part són al davant, sinó que la segueixen des d'una altra sala, a través d'un vidre o per videoconferència.

La llei de protecció a la infància i l'adolescència davant de la violència aprovada pel Congrés ara fa un any obliga que les declaracions dels menors de 14 anys siguin gravades, però no protegeix els infants per sobre d'aquesta edat, a qui els jutges fan tornar a declarar.

"Que els menors que van declarar amb psicòleg al seu moment ara hi hagin de tornar en un judici com a adults és molt greu. Has d'entendre com funciona un nen, un adolescent: la memòria canvia, hi ha detalls que s'obliden, hi ha un mecanisme de defensa, que és la dissociació, que s'activa per poder sobreviure..., i el testimoni en el judici canvia, no serà mai el mateix."

Per això l'advocada de la Fundació Vicky Bernadet demana més recursos i voluntat als jutjats. Des de que un menor denuncia, triga entre 6 i 9 mesos a declarar davant de l'equip tècnic. D'aquests equips de psicòlegs n'hi ha 13 a Barcelona i 23 a la resta de Catalunya, que estan "hipersaturats". "Si hi hagués un equip a les guàrdies, que quan fas la denúncia pogués prendre declaració al menor, imagina el que guanyaríem."

Cada setmana es fan només a l'Audiència de Barcelona una mitjana de 10 judicis per abusos a menors, que no es tracten com a preferents, i això fa que les víctimes hagin d'esperar una mitjana de 5 anys perquè se celebri el judici i es dicti sentència.

A les Canàries s'està fent una prova pilot en un jutjat especialitzat on sí es tracten aquests casos com a preferents i els judicis triguen un màxim de 2 anys.