Patacada històrica de Ciutadans: de ser la força més votada a setena posició
La candidatura encapçalada per Carrizosa ha perdut 30 diputats i no ha mantingut cap de les grans ciutats que va aconseguir el 21D del 2017
Patacada històrica de Ciutadans: de ser la força més votada a setena posició
Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa valorant els resultats de les eleccions
Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa valorant els resultats de les eleccions (ACN/Gerard Artigas)

Patacada històrica de Ciutadans: de ser la força més votada a setena posició

La candidatura encapçalada per Carrizosa ha perdut 30 diputats i no ha mantingut cap de les grans ciutats que va aconseguir el 21D del 2017

RedaccióActualitzat
TEMA:
Eleccions Parlament Catalunya 2021

Ciutadans ha tingut una intensa davallada pel que fa al suport electoral el 14F. La formació taronja, amb Carlos Carrizosa com a cap de llista,se situa en setena posició, amb 6 diputats i el 5,5% dels vots.

Un panorama molt diferent al de les eleccions del 2017, en què la formació taronja encapçalada per Inés Arrimadas -que aleshores tenia poc més de deu anys d'història- va guanyar per primera vegada unes eleccions amb més d'un milió de vots.

El partit taronja ha passat dels 36 diputats el 2017, als 6 aquestes eleccions, de manera que ha perdut cinc sisenes parts dels diputats.

Una davallada que se suma a la de les eleccions al Congrés dels Diputats del 9 de novembre de 2019, en què només van aconseguir 10 diputats, molt lluny dels 57 que havien obtingut en les mateixes eleccions de l'abril del 2019.

El cap de llista Carlos Carrizosa acompanyat de la líder del partit, Inés Arrimadas, han comparegut per valorar els resultats. Carrizosa ha acceptat la seva davallada dient que "no han sabut mobilitzar l'electorat constitucionalista com haguessin volgut". El cap de llista també ha comentat que l'independentisme ha crescut i que això suposa una mala notícia per Catalunya. 

Una valoració que també ha volgut fer a través de les xarxes socials: 


La pèrdua del cinturó de Barcelona i les grans ciutats

La davallada de vots s'ha notat especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona i a les grans ciutats. El 2017, Ciutadans va guanyar a les deu ciutats amb més població: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Sabadell, Lleida, Tarragona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet i Reus.

La formació taronja també va imposar-se en l'anomenat "cinturó vermell", que a les eleccions de fa dos anys es va tenyir de taronja. En ciutats d'àmplia tradició obrera com Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat o el Prat de Llobregat, la llista més votada va ser Ciutadans.

 

Aquest 2021, el cinturó ha tornat a tenyir-se de vermell. Les principals ciutats de l'àrea metropolitana han tornat a ser socialistes; la formació s'ha consolidat com a primera força en número de vots al Parlament. Els socialistes també han sigut els vencedors al Garraf, al Baix Penedès, al Tarragonès i a la Vall d'Aran, on el 2017 van guanyar els taronges.

La comparació encara es veu més clara en els següents mapes. El 2017, Ciutadans va superar el PSC en la majoria de municipis de Catalunya. Una situació que s'ha capgirat per complet aquestes eleccions.
 

Mapa comparatiu de PSC i Ciutadans a les eleccions de 2017
Mapa comparatiu de PSC i Ciutadans a les eleccions de 2017 (CCMA)
Mapa comparatiu de PSC i Ciutadans a les eleccions de 2017
Mapa comparatiu de PSC i Ciutadans a les eleccions de 2021 (CCMA)



Una campanya centrada en el vot constitucionalista

La campanya de Ciutadans per a aquesta legislatura es presentava sota el lema "Para que ganemos todos". L'objectiu era fer possible un govern de partits constitucionalistes al Palau de la Generalitat. De fet, l'aposta inicial de Ciutadans era formar una única candidatura amb PSC i PP. Una idea que va ser descartada pels dos partits que finalment han concorregut en solitari.
 

Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa, en un acte de campanya a Girona
Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa, en un acte de campanya a Girona (ACN / Gerard Artigas)


Tot i això, durant les setmanes de campanya, Carrizosa ha defensat un govern constitucionalista juntament amb el PSC i el PP com a única opció i ha posat sobre la taula la possibilitat de pactar amb Vox. També han demanat el vot utilitzant l'estratègia de la por i insistint que el PSC podria pactar amb l'independentisme. Una estratègia que no li ha servit per fer pujar el número de votants.

Durant la jornada electoral, el candidat de Ciutadans –que ha votat a l'Institut d'Educació Contínua de la UPF de Barcelona acompanyat de la líder del partit taronja, Inés Arrimadas– ha insistit en la necessitat d'una àmplia participació, especialment dels votants constitucionalistes.


Legislatura marcada per la marxa d'Arrimadas a Madrid

Malgrat haver estat la llista més votada el 2017, la majoria independentista del Parlament va fer que en cap moment es plantegés la possibilitat d'un govern de Ciutadans. Entre les investidures frustrades de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, l'aleshores cap del grup del PP, Xavier García Albiol, va demanar a Inés Arrimadas que busqués el suport de la cambra per ser investida, encara que no tingués prou vots per arribar a la presidència, i poder posar en marxa la legislatura. La líder de Ciutadans, però, hi va renunciar.

Amb Quim Torra a la presidència, Arrimadas va mantenir-hi una relació molt tensa, amb moments de crispació al Parlament i també va rebutjar reunir-s'hi al Palau de la Generalitat perquè a la façana hi havia un llaç groc i una pancarta amb la frase: "Llibertat presos polítics".

A principis del 2019, la cap de l'oposició va anunciar que deixaria el Parlament per encapçalar la llista de Ciutadans al Congrés dels Diputats per Barcelona. Al maig, es va acomiadar de la cambra amb un discurs en què va qualificar el procés sobiranista com "les pàgines més negres de la història democràtica de Catalunya" i va pronosticar que Ciutadans "governarà Catalunya i governarà Espanya".
 

Lorena Roldán i Carlos Carrizosa entrant al Parlament en un ple d'aquesta última legislatura (ACN / Bernat Vilaró)


Carlos Carrizosa va substituir Arrimadas al capdavant del grup parlamentari, però en un primer moment es va autodescartar com a candidat. Així, doncs, les primàries per decidir el presidenciable a la Generalitat les va guanyar Lorena Roldán, que pocs mesos després va presentar una moció de censura contra Torra, fracassada en aconseguir només el suport del PP i l'abstenció del PSC.

L'estiu passat, però, el partit va decidir apartar Roldán i que el candidat a la Generalitat fos, finalment, Carrizosa. L'últim episodi del serial va arribar a finals d'any, quan Roldán va fitxar pel PPper ser la número dos d'Alejandro Fernández.


Caiguda contundent després d'anys de millores

Ciutadans va entrar al Parlament l'any 2006, quan la llista encapçalada per Albert Rivera va obtenir tres diputats per Barcelona. Des d'aleshores ha anat millorant resultats en cada una de les eleccions al Parlament. L'any 2010, van mantenir els tres escons, però van superar la barrera dels 100.000 vots. Dos anys més tard, van triplicar els diputats.

El salt encara va ser més gran en les eleccions del 2015. Amb Arrimadas encapçalant la llista per primera vegada, la formació taronja va ser la segona candidatura més votada, només superada per Junts pel Sí. Els 25 diputats i 736.364 vots van convertir Ciutadans en el principal partit de l'oposició.

Finalment, el 2017 va ser la llista més votada en el conjunt de Catalunya, guanyant a les demarcacions de Barcelona i Tarragona, en nou comarques, 135 municipis i 2.399 de les 5.047 seccions censals del país.

Malgrat tot, en les eleccions generals del novembre de 2019, la formació taronja va quedar en vuitena posició a Catalunya: dels principals partits, va ser el que va obtenir menys vots, darrere de Vox.

Les eleccions del febrer d'aquest any mostren de nou la caiguda de Ciutadans després d'anys de millores.

 

 

ARXIVAT A:
CsInés ArrimadasCarlos CarrizosaEleccions Parlament Catalunya 2021

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut