Tres imatges icòniques de la celebracions de les principals religions monoteistes del mon
Tres imatges icòniques de la celebracions de les principals religions monoteistes del mon

Pasqua, ramadà i pessah, un triplet de tradicions que només passa cada 30 anys

Les celebracions de Pasqua de les comunitats catòlica, musulmana i jueva coincideixen aquest any

Judith Casaprima Sagués

Aquest 2022 la Pasqua, el Ramadà i la Pasqua jueva cauen a l'abril, una coincidència que només passa cada tres dècades aproximadament.

El Divendres Sant, commemoració de la crucifixió de Jesús, coincideix aquest any amb l'inici de la festa de la Pasqua jueva o pessah, que recorda l'Èxode, l'alliberament i fugida del poble jueu d'Egipte; mentre l'Islam es troba en ple ramadà, un mes lunar de dejuni --que entronca amb la tradició de la Quaresma. Tres celebracions que serveixen per renovar el compromís amb la fe.


Festivitats de primavera

Aquesta setmana es concentra un triplet inusual de les més importants celebracions de les tres religions monoteistes. Les tradicions de les tres creences tenen històricament i tradicionalment punts de connexió i diferències tant en els significats com en els ritus.

D'entrada, aquestes festivitats s'encadenen directament amb l'inici de la primavera, amb idees de renovació de la vida, renaixement i creixement. Aquestes associacions provenen dels creences originals paganes relacionades amb la natura, que al seu torn s'han convertit en tradicions, cerimònies i festes.


La pessah o Pasqua jueva

Aquest any cau entre el 15 i el 23 d'abril. Cada any se celebra la Pasqua al mes hebreu de nissan, el primer mes del calendari jueu. Nissan només pot caure al març o abril i la celebració dura set o vuit dies.

La Pasqua és la tradició més antiga de les tres, i representa una renovació de la identitat jueva. La història es troba als llibres bíblics del Gènesi i l'Èxode, que relata com Déu va alliberar el poble hebreu de l'esclavitud sota l'imperi egipci.

Moisès va dir al faraó, líder de l'antic Egipte, "deixa anar el meu poble". Aquesta frase ha inspirat lluites històriques per la llibertat al llarg dels segles, inclosa la dels drets civils de la comunitat negra als Estats Units amb Martin Luther King.

Entre els rituals hi ha un àpat o séder, en el qual es mengen herbes amargues per simbolitzar les dificultats de l'esclavitud, així com pa sense llevat o "matsa" perquè els israelites no van tenir prou temps perquè la massa pugés, amb la pressa per sortir d'Egipte. S'hi explica la història de l'Èxode i s'anima els nens a fer preguntes sobretot sobre el concepte de llibertat.

Un jueu ultraortodox crema pa amb llevat abans de la Pasqua
Un jueu ultraortodox crema pa amb llevat abans de la Pasqua (Reuters/Ronen Zvulun)

La persecució dels jueus

L'Èxode és un concepte que va lligat al de la persecució que ha sofert el poble jueu al llarg de la història i que enllaça amb aquestes dates. Es creu que el séder de Pasqua va ser l'últim sopar de Jesús. El papa Joan Pau II va qualificar els fidels del judaisme de "germans grans en la fe", ja que judaisme i cristianisme estan teològicament i històricament entrellaçats. Però la relació no sempre ha estat tan bona.

Durant centenars d'anys, els cristians van culpar els jueus de l'assassinat de Jesús, cosa que va provocar atacs contra les comunitats jueves. A l'edat mitjana els jueus van ser acusats falsament de matar nens cristians i d'utilitzar-ne la sang per fer el pa àzim per a la Pasqua.

L'aversió als jueus per part dels cristians va provocar la marginació i finalment l'expulsió dels jueus de la península. Fins i tot, no fa gaires anys, els nens cristians feien sonar xerracs o "matajueus" durant la Pasqua.

Un jueu ultraortodox prepara la matza per la pasqua a Israel
Un jueu ultraortodox prepara la matsà per la Pasqua a Israel (Reuters/Amir Cohen)

La Setmana Santa i la Pasqua cristiana

Aquest any va del 10 al 18 d'abril. Comença amb el Diumenge de Rams i acaba el Dilluns de Pasqua o resurrecció de Crist. La festa se situa al calendari entre el 22 de març i el 25 d'abril, en funció de quan cau el primer diumenge següent a la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera.

La Pasqua, dilluns, commemora la resurrecció de Jesucrist, que va servir com a sacrifici perquè els pecats dels cristians fossin perdonats. Durant la Setmana Santa es rememora la passió de Crist, des que va arribar a Jerusalem el dia de Rams (Pasqua jueva), va morir crucificat divendres i va ressuscitar entre diumenge i dilluns.

La resurrecció converteix Jesús en el Messies que proporciona la salvació i per tant és l'element fundacional del cristianisme, ja que la religió jueva no el reconeix com a tal.

Monges catòliques a l'església del Sant Sepulcre a Jerusalem
Monges catòliques a l'església del Sant Sepulcre a Jerusalem (Reuters/Ammar Awad)


La Quaresma

En tots dos casos les celebracions de la Pasqua van relacionades amb la Quaresma, un període de 40 dies que pels jueus representa la travessa del seu poble pel desert. En el séder, l'àpat de la primera nit de Pasqua, hi ha aliments restringits.

Pels cristians, la Quaresma era una època de purificació dels excessos del Carnaval, i durant la Setmana Santa, dies previs a la Pasqua, ara restringit sobretot al Divendres Sant, no poden menjar carn en favor del bacallà i els ous, dels quals hi ha més posta durant la primavera.

Les regles al voltant de la Quaresma són tradicionalment molt més estrictes. Avui en dia, aquesta tradició inclou la renúncia a un vici, ja sigui xocolata, menjar ràpid o xarxes socials. Aquest sacrifici individual serveix per recordar al cristià el sacrifici de Déu.

Al final, cap Pasqua pels cristians està completa sense el tradicional ou de xocolata, o la mona --un pastís que entronca en nom i concepció amb un pastís d'origen àrab. De fet, durant el Ramadà els musulmans gaudeixen dels seus àpats iftar al final de cada llarg dia de dejuni.

Ous de Pasqua gegants a Croàcia (Reuters/Antonio Bronic)

El missatge de pau marca la fi del ramadà

Les restriccions més antigues i tradicionals que es practicaven durant la Quaresma són molt més semblants a la tradició islàmica del ramadà. El ramadà és un mes lunar del calendari islàmic en què els musulmans reconeixen el quart pilar de l'Islam, que és el dejuni durant tot el mes, que aquest any és del 2 d'abril a l'1 de maig.

El dejuni durant el ramadà serveix per refermar-se en el compromís amb la voluntat d'Al·là abstenint-se de menjar o participar en activitats sexuals des de l'alba fins al capvespre.

Musulmans indis trenquen el dejuni del Ramadà a Mumbai
Musulmans indis trenquen el dejuni del ramadà a Bombai (Reuters/Niharika Kulkarni)

El ramadà entronca amb la solidaritat entre la comunitat islàmica. A la tradició cristiana i jueva també existeix el concepte de caritat, segons el qual es posa un plat a taula per a un pobre o necessitat, també durant la Pasqua.

Mentre que els musulmans dejunen durant el dia, el ramadà també inclou festes després del capvespre on se serveix menjar tradicional com kibbeh i verdures farcides, entre d'altres. És tradicional trencar el dejuni d'un dia amb dàtils, un ensenyament que prové del profeta Mahoma.

Estudiants d'una escola corànica celebren el Ramadà a Kuala Lumpur
Estudiants d'una escola alcorànica celebren el ramadà a Kuala Lumpur (Reuters/Hasnoor Hussain)
ARXIVAT A:
IslamReligióEsglésia
Anar al contingut