La veu de les mares d'Altsasu: "Van parlar de cadells d'ETA. És una barbaritat"

La veu de les mares d'Altsasu: "Van parlar de cadells d'ETA. És una barbaritat"
Altsasu

La veu de les mares d'Altsasu: "Van parlar de cadells d'ETA. És una barbaritat"

Genís Cormand Actualitzat
TEMA:
Altsasu
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Dilluns comença el judici oral dels 8 joves d'Altsasu. Fa més d'un any que estan en presó preventiva acusats de terrorisme per una baralla en un bar amb dos guàrdies civils i les seves parelles. Aquesta tarda, s'ha convocat una manifestació a Pamplona per reclamar justícia i la llibertat dels nois.

N'hem parlat amb dues de les mares: Edurne i Bel. Estan unides lluitant per la llibertat dels seus fills: Ainara i Adur. Adur fa 500 dies que és a la presó d'Aranjuez. Ainara, en llibertat provisional. No obliden el moment en què es van dir adeu.

Bel Pozueta recorda quan es va acomiadar del seu fill:

"Jo li vaig preguntar que volia menjar. És una bestiesa però jo era conscient que ens estavem acomiadant. I ell no. No li passava pel cap. Per a res".

El dia clau és el 15 d'octubre del 2016. A les cinc del matí comença una baralla al bar Loxka Taberna. Segons els uns, una trifulga contra dos guàrdies civils de paisà i les seves parelles. Segons els altres, un possible delicte de terrorisme. Les mares, Bel Pozuela i Edurne Goikoetxea, critiquen alguns mitjans:

"Van presentar-los com un comando d'ETA".

"Els nostres fills han crescut quan l'activitat d'ETA ja havia parat".

"Van parlar dels cadells d'ETA. Això és una barbaritat!. Això és terrible!".

"A nosaltres ens va agafar a contrapeu però és que ells ni s'ho van veure venir. No s'ho van veure venir!".

"Quines barbaritats van dir. I com van crear una realitat per justificar el que després vindria".

"Nosaltres pretenem que se sàpiga la realitat, el que va passar i qui impedeix les proves és qui no vol que se sàpiga la realitat".

"És molt clar. sinó no es pot sostenir això".

"O sigui que algú vol viure en altres paràmetres i no som nosaltres".

"Anem a un partit pactat absolutament".

 

 

Els delictes de terrorisme comporten més restriccions, a la presó es poden fer menys trucades i poden estar intervingudes i, segons expliquen els familiars, les visites estan supervisades per seguretat.

Altsasu és un encreuament de camins, un poble mestís i d'origen ferroviari. L'alcalde, Javi Ollo, és un jove advocat de 26 anys del PNB, de la coalició Geroa Bai:

"Si que hem sentit cabreig, enuig i indignació quan hem vist una imatge que s'ha traslladat carregada de perjudicis, carregada, per part d'alguns mitjans de comunicació, amb ganes de fer del cas Altsasu un assumpte gairebé d'Estat. Jo crec que ho han vist com un caramel i és un caramel que han sabut aprofitar".

Eneko Mendiluce de l'assemblea Altsasukoak Aske:

"Som un poble petit de 7.500 habitants i d'una forma o una altra això ha afectat a tot el poble".

Aquest dissabte preparen una manifestació els familiars i amics que demanen un judici just.

 

 

D'altra banda, un dels advocats de l'acusació del cas, que representa un col·lectiu de víctimes del terrorisme, s'ha queixat que els guàrdies civils implicats no han rebut el reconeixement del govern de Navarra ni tampoc de l'Ajuntament d'Altsasu. És Rubén Mújica, del Col·lectiu Víctimes del Terrorisme:

"L'ajuntament d'Altsasu i el parlament i el govern de Navarra no han emès encara una sola línia de suport als agredits. Altsasu és el reflex del que ha estat el País Basc i Navarra durant 40 anys. Persecució "matonil", de "matons" de poble, en aquest cas contra agents de l'autoritat i les seves parelles".

ARXIVAT A:
Altsasu Terrorisme Judicial

VÍDEOS RELACIONATS