Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Pantalons de nena 6 cm més curts: 20.000 peces demostren el sexisme en la roba infantil

La paraula "amor" apareix quasi tres vegades més en la roba per a nenes que en la de nens; en canvi, en la d'ells la paraula "surf" hi és set cops més habitual, segons l'anàlisi de tres grans botigues online feta per un diari alemany

Elisenda Rovira OlivéActualitzat

A les grans botigues de moda infantil hi ha milers de productes, però n'hi ha alguns que són pràcticament impossibles de trobar. Per exemple, una camisa de dormir amb estampat de dinosaures. O unes faldilles amb pilotes de futbol. O bé uns pantalons curts i amples amb unicorns.

Són alguns exemples de productes que, simplement, "no existeixen al mercat", perquè les peces de roba pensades per a nens i per a nenes estan molt diferenciades. Tenen colors, patrons, mides i missatges molt diferents.

Això és evident passejant-se pels passadissos o per la web de qualsevol botiga de roba infantil, però el diari alemany Süddeutsche Zeitung hi ha posat xifres després d'analitzar 20.000 peces de roba per a menors de deu anys dels webs d'H&M, Zalando i About You.


Elles són 41 cops més "somiadores"

Des que són nadons, la roba per a criatures ja està separada en seccions de nens o de nenes. La d'ells és sobretot de tons blaus. En canvi, per a elles predominen el rosa o el lila. La col·lecció d'H&M és, de totes tres, la més extrema en aquest sentit, segons l'estudi fet pel diari.

"La indústria estableix quins colors es fabriquen i quins no. Els colors van molt vinculats a les identitats, i amb les criatures encara més. Fa molt temps no era així, es posava vermell per als nens i blau per a les nenes; és la indústria qui ho canvia", explica al 324.cat Laura Clèries, directora de recerca a Elisava i investigadora de tendències socioculturals.

Els gràfics de les 20.000 peces analitzades mostren clarament les diferències en tonalitats, tal com explicava Marie-Louise Timcke, una de les periodistes autores de la investigació:

Els estampats i les paraules que apareixen a la roba també promouen diferències. Per a ells, conceptes com "surf", "onada" o "potencial"; per a elles, "amor", "somni" o "nadó". Per a ells, animals depredadors o espècies ferotges, com taurons, lleons o dinosaures; per a elles, animals considerats bonics i afables, com papallones o unicorns.

"Tant des del punt de vista cromàtic com de missatge, són uns rols molt normatius que es deixen clars de ben petits. Els nois són exploradors, els agraden els dinosaures, els taurons, els lleons... espècies depredadores, que mosseguen, líders de la manada. En canvi, a les noies els posen per exemple sirenes, que són un símbol de bellesa perversa", explica Sílvia Rosés, historiadora i teòrica de la moda.

El Süddeutsche Zeitung ha trobat que la paraula "amor" apareix més de 200 vegades en la roba per a nenes i només unes 70 en la roba de nens. El terme "somiador" o "somiadora" apareix 41 vegades en la roba per a elles i només una en la roba per a ells.

Les samarretes de nena tenen tres vegades més sanefes, quatre vegades més lluentons i deu vegades més llaços decoratius que les de nen. La roba per a elles té com a estampats més comuns les flors i els pics, mentre que per a ells hi ha ratlles i camuflatge.

Una comparació de 4.000 pantalons

També canvien els patrons i les mides. En el cas dels pantalons, el diari va arribar a conclusions clares. A través d'un programa informàtic especialment dissenyat per a l'ocasió, van sobreposar i comparar els contorns de 4.000 pantalons curts.

Van trobar que, en peces amb la mateixa amplada de cintura, de 30 centímetres, els pantalons de nena són 6 centímetres més curts que els de nen.

La conclusió de l'estudi és que aquesta separació i les diferències que hi ha en les peces d'uns i altres reforça els estereotips de gènere.

"Si et posen uns pantalons molt més estrets, et redueixen la mobilitat. Si portes una faldilla de tul, et diran que no t'embrutis, perquè costa molt més de netejar que un xandall", apunta Rosés. "Aquestes coses reforcen l'estereotip de les dones com a icones de bellesa, com a complements ornamentals de l'home, com si les dones no estiguessin fetes per moure's o per ser líders", rebla.

"En la lògica d'aquests mercats, les noies són per davant de tot dones petites; la roba per a elles està destinada a agradar. I se suposa que els nois ho són tot menys 'noies'", apunta Timcke.

"Les nenes des de ben petites estan sexualitzades. És impossible trobar unes calcetes de banyador per a la meva filla de 5 anys, tot són biquinis amb part de dalt, algunes de les quals amb farcit i tot. També veiem minishorts, peces que ensenyen el melic, espatlles que cauen... des de ben petites els diem que el seu valor esta en la seva capacitat de ser éssers sexuals", comenta Rosés.

Al mateix temps, per als nens és molt difícil trobar opcions creatives per anar mudats, tal com passa en la roba de persones grans. "Les samarretes i corbates que s'ofereixen en les seves talles no són comparables amb els centenars de vestits entre els quals poden triar les noies", constata el diari.

Les marques petites, esperança de canvi

"La indumentària classifica de diferents maneres. Per classe, per raça... i una de les més importants és per gènere. Als adults també ens classifiquen. La primera pregunta quan entres a una botiga és si busques roba d'home o de dona; no ens sorprèn, però potser hauria de fer-ho", apunta Rosés.

L'estudi alemany ha detectat que els tons marrons i beix són els segons més comuns tant en la roba de nens com en la de nenes. Els productes que es venen com a "unisex" també acostumen a tenir aquests colors. "Per tant, el que es declara 'per a tothom' no sol ser una barreja salvatge i feliç de tot, sinó una col·lecció de nois una mica insulsa", declara el diari.

En els últims anys sí que han proliferat marques més petites de moda infantil amb col·leccions coloristes que no determinen per gènere, com les catalanes Petit Oh!, Tinycottons o Bobochoses.

"Els nous agents són els que, com sempre, promouen el canvi. Les grans cadenes són ràpides per copiar un producte, per fabricar les botes que ahir es va posar la Rosalía, però no per canviar-ho tot", explica Francesca Tur, directora de Tendencias TV i analista de tendències.

"No pots esperar reflexió, trencament o esperit crític de les grans cadenes. El fast fashion és establisment", rebla Rosés. "Inditex va crear una secció de moda agènere. En lloc de trencar la paret de les seccions entre homes i dones, va buscar un nou segment de mercat".

Les primeres col·leccions de gènere menys marcat a les grans cadenes han estat destinades als adolescents, cosa que potser dona esperances per al futur, tal com apunta Clèries: "La roba dels nens petits la compren els pares, que són els adults. En canvi, quan són preadolescents o adolescents, que ja trien ells, la barrera està molt menys definida".

 

ARXIVAT A:
Igualtat de gènereInfància
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut