Pagar pel padró: la crisi per la Covid-19 dispararà els fraus si les ciutats no empadronen la gent

Les entitats socials denuncien que molts ajuntaments de Catalunya no tramiten com caldria el padró a persones vulnerables, que es veuen abocades a anar al mercat negre de l'empadronament, on terceres persones en fan negoci
Pagar pel padró: la crisi per la Covid-19 dispararà els fraus si les ciutats no empadronen la gent

Pagar pel padró: la crisi per la Covid-19 dispararà els fraus si les ciutats no empadronen la gent

Les entitats socials denuncien que molts ajuntaments de Catalunya no tramiten com caldria el padró a persones vulnerables, que es veuen abocades a anar al mercat negre de l'empadronament, on terceres persones en fan negoci
Ferran Moreno Garcia Actualitzat
TEMA:
Manresa és una de les ciutats on els tràmits per empadronar-se s'allarguen excessivament

Internet va ple d'anuncis on particulars ofereixen empadronar qui ho necessiti al seu domicili a canvi de 100, 500 o, fins i tot, 1.000 euros. És el negoci fraudulent del padró. Els interessats no arribaran a viure-hi mai, en aquests pisos. Potser arribaran a pagar els diners i el propietari no els contactarà mai més.

Moltes persones en situació de vulnerabilitat, o bé perquè no tenen casa, o bé perquè no tenen papers, o totes dues coses alhora, es veuen forçades a pagar aquestes quantitats perquè desenes d'ajuntaments a Catalunya posen traves o allarguen en excés el tràmit del padró sense domicili fix, pensat justament per aquelles persones itinerants. Sense el padró no poden accedir a la targeta sanitària, al sistema educatiu dels fills o a altres ajudes i, per tant, aconseguir empadronar-se resulta indispensable.

Anuncis com aquest es poden trobar a diferents portals online


Els fraus

És fàcil trobar les ofertes fraudulentes de padrons en portals com Milanuncios o a xarxes com Wallapop. També al carrer.

El Zaid, que viu a Terrassa ocupant una casa buida des de l'estiu passat, compta per desenes les vegades que ha pogut trobar, al barri, persones que li asseguraven un padró a canvi de 250 euros. No els ha arribat a pagar mai perquè no té aquests diners.

La Nawja sí que ho va fer. Viu a Manresa des de fa dos anys. Víctima de violència masclista, va separar-se del marit. Necessitava empadronar-se per renovar la targeta sanitària. El tràmit de l'ajuntament s'allargava més de quatre mesos. Massa temps. Per això, es va veure obligada a pagar 250€ a una dona que l'empadronava a casa seva sense que hi anés a viure mai. Un cop va haver pagat, ja no ha pogut parlar mai més amb ella. De moment té el padró, però té molta por que la doni de baixa.

Això és de fet el que li va passar al Hicham. Filòleg anglès, va arribar a Catalunya fa dos anys per poder treballar. Ell també va pagar 250 € a un home a Terrassa. Van quedar per anar a l'Ajuntament a fer el padró, i un cop fet, ja no el va veure mai més ni li va contestar els missatges.

"Vaig estar un any i mig empadronat a la seva direcció. Però un dia, de cop, em va donar de baixa i ara estic sense padró. Li vaig demanar que sisplau que no ho fes i que si rebia cartes al meu nom me les fes arribar. Però no ho va fer mai. Quan li truco, no em contesta."


La causa de fons: les traves dels ajuntaments

El Hicham i la Nawja van pagar per empadronar-se perquè no hi ha hagut manera de tramitar-lo amb els ajuntaments de Terrassa i Manresa, respectivament. El Hicham, com el Zaid, porta més de 7 mesos esperant. Van presentar el seu passaport als tècnics del consistori, requisit essencial per a poder ser identificats, però el fet que estiguin ocupant ha estat un escull, de moment insalvable, per a l'ajuntament de Terrassa.

Diu Zaid:

"El setembre vaig acostar-me per primera vegada a serveis socials de Terrassa. Em van dir que en 4 o 5 mesos vindria un inspector a la casa ocupada on visc per constatar que, efectivament, estic vivint-hi. Després que passés tot aquest temps, sense notícies, vaig tornar a anar a l'ajuntament. I, una altra vegada, em van contestar que m'havia d'esperar uns altres 4 mesos."

El cas de Terrassa no és aïllat. Un sondeig d'ECAS, les Entitats Catalanes d'Acció Social, per a TV3, constata com almenys en més de quaranta municipis de Catalunya les queixes per no empadronar persones en situacions de vulnerabilitat es multipliquen.

 

I quines són les traves que posen? El Fòrum de Síndics i Defensors Locals de Catalunya va elaborar un informe el 2019 amb tots els incompliments dels ajuntaments i que vulneren la Llei Reguladora de Bases de Règim Local. Dilacions indegudes o demanar més tràmits dels exigits per llei, són les traves més habituals.

Eva Abellán Costa, presidenta Fòrum Síndics i Defensors Locals de Catalunya:

"Hi ha Ajuntaments que demanen documentació extra que la norma no demana. Si vols empadronar-te en un infrahabitatge com un local comercial o una fàbrica abandonada, hi ha Ajuntaments que et demanen la cèdula d'habitabilitat quan és impossible que la puguis aconseguir perquè l'espai no té aquestes condicions ni garantia."

Oposar-se a empadronar a algú també vulnera la instrucció de l'Institut Nacional d'Estadística, vinculant i d'obligat compliment, en què es diu, textualment, que "els infrahabitatges com ara barraques, caravanes o, fins i tot, coves amb absència total de sostre poden i han de figurar com a domicilis vàlids en el padró".


Barcelona com a exemple

Ja fa anys que, mentre Badalona, l'Hospitalet o Santa Coloma recullen nombroses queixes per la falta d'empadronament de persones vulnerables, Barcelona es posa com a exemple de bon funcionament i de tramitacions molt més àgils.

També fa temps que la Generalitat recorda als ajuntaments la necessitat de fer un esforç per aplicar la norma en benefici dels interessats, de manera garantista, i que si algú no pot ser identificat per falta de passaport, que es prengui com a vàlid, fins i tot, un resguard del consolat que acrediti que s'està en procés de renovació del document.

Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania i Participació a l'Ajuntament de Barcelona:

"A Barcelona, amb un document del consolat o ambaixada dient que està en tramitació el passaport o bé no hi ha ambaixada a l'estat, o algun altre senyal que el país està en conflicte i que ara mateix no pot oferir aquest servei als ciutadans, és suficient."

 

 

 

A Barcelona, ara mateix, s'està tardant uns 3 mesos a tramitar l'empadronament. Per aquelles persones sense domicili, es tramita el padró en els diferents equipaments de serveis socials dels districtes. També ho fa Terrassa, que xifra en 170 les persones empadronades actualment a la seu de Serveis Socials del municipi. Però el govern municipal reconeix que, ara mateix, estan col·lapsats i poden arribar a resoldre en mig any. El Hicham o el Zaid, en tràmits des de setembre, ho constaten.

Terrassa Sense Murs destaca, alhora, que les identificacions dels domicilis, a la ciutat, els fa la policia municipal, provocant molta incomoditat sobretot als joves sense llar que viuen, per exemple en fàbriques abandonades, mentre que a Barcelona, per exemple, els encarregats de fer-ho són tècnics de serveis socials.


El padró, un dret per a les persones, una obligació per a les administracions

Empadronar-se, recorden les entitats, no és un privilegi o un capritx, sinó que és un dret per a tothom. També l'eina perquè les administracions puguin saber del cert quants ciutadans tenen vivint en el seu territori i planificar, així, amb dades reals, les polítiques públiques que cal emprendre.

Míriam Feu, portaveu d'Entitats Catalanes d'Acció Social i membre de Càritas:

"Si no estic empadronada no tinc accés a la targeta sanitària i, per tant, al sistema sanitari. Si no estic empadronada no puc escolaritzar els meus fills. Tampoc tinc accés a certes prestacions socials o, fins i tot, que m'atenguin. A més, s'allarga el procés de l'arrelament social perquè deixa de computar el temps viscut al territori, i no puc completar la regularització administrativa que m'equipararia a qualsevol altre ciutadà."

Bernat Sorinas, membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme del Bages:

"Si ens preocupen tant aquestes màfies, que arriben a cobrar 600, 700 o 1.000 euros per tenir un padró a Manresa, per exemple, la forma de deixar-les en fora de joc és garantir un padró."

ARXIVAT A:
Migracions

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut