Pagar amb la cara, l'iris o la veu, present i futur de les compres
La pandèmia accelera els pagaments a través del mòbil i apropa cada cop més el pagament amb la cara, l'iris, la veu o l'empremta digital
Pagar amb la cara, l'iris o la veu, present i futur de les compres
En el futur podrem pagar amb l'iris, amb la veu o amb altres característiques biomètriques (Pexels/Mark Arron CC 4.0)
En el futur podrem pagar amb l'iris, amb la veu o amb altres trets biomètrics (Pexels/Mark Arron CC 4.0)

Pagar amb la cara, l'iris o la veu, present i futur de les compres

La pandèmia accelera els pagaments a través del mòbil i apropa cada cop més el pagament amb la cara, l'iris, la veu o l'empremta digital

Jordina MolasActualitzat
TEMA:
Tecnologia

Des de fa un any, la pandèmia i els confinaments han canviat molts hàbits de la població. I això també ha afectat la manera de comprar i de pagar, que s'ha vist alterada per la necessitat de mantenir les distàncies i per la precaució a l'hora de tocar diners i superfícies. Tot plegat ha accelerat la digitalització en molts àmbits i ha disparat la tendència a pagar amb sistemes de pagament lligats a les noves tecnologies, sobretot les aplicacions del mòbil.

És el cas de Bizum, bàsicament utilitzat per petits pagaments entre particulars. El seu director de negoci, Fernando Rodríguez Ferrer, explica al programa "Valor Afegit" que s'ha fet servir molt durant la pandèmia per pagar "classes online, o per la compra i pagar-la al veí que no podia sortir de casa". I això va fer que l'any passat el servei passés de tenir 6 milions d'usuaris a gairebé 14 milions. També ofereixen fer donacions a ONG i parròquies. I ara han començat a poder pagar a les administracions de loteria amb la intenció "de fer-la extensiva a qualsevol comerç presencial, ensenyant un codi QR de Bizum perquè es pugui pagar a qualsevol botiga", afegeix Rodríguez.
 

 

És un servei que ofereixen una trentena de bancs a Espanya i ara estan treballant amb altres països per fer-ne una versió paneuropea. Aquest és el mateix esperit amb què va néixer l'aplicació catalana de pagament pel mòbil Verse, al 2015. "Si un grup tan gran de bancs s'ha ajuntat per crear una plataforma per competir contra empreses com nosaltres, és un molt bon senyal", es felicita el responsable d'estratègia de la companyia, Sergi Molins.

Verse va ser una idea que van posar en marxa el 2015 uns joves emprenedors de Barcelona. L'empresa catalana va anar creixent i l'any passat la va comprar Square, líder als Estats Units sota el paraigua de Twitter. Ara ja han superat els 2 milions d'usuaris i Molins ha anunciat que amplien el seu catàleg de serveis "estem a punt de llançar la nostra pròpia targeta de dèbit". Amb tot, Molins reconeix que "el pur enviament de diners és una de les funcionalitats més utilitzades a la plataforma, i també gestionar despeses i deutes en col·lectius".

El sector està en plena ebullició i així ho demostra l'interès que hi han posat les grans empreses tecnològiques. A aquestes aplicacions els sortirà competència perquè ara el que vol entrar en aquest pastís és Whatsapp, que juga amb l'avantatge de tenir milers de milions d'usuaris a tot el món. A Espanya i a altres països, es diu que podria arribar d'aquí uns mesos, en funció de com vagin les proves que s'estan fent a l'Índia.

 

Pagar amb la cara: present i futur dels pagaments

A la Xina són pioners en l'ús de les dades biomètriques, com el reconeixement facial, per fer gestions i pagaments. Allà tot això es fa a través de les seves pròpies aplicacions de missatgeria, la versió xinesa de Whatsapp, amb els serveis de WeChat Pay i l'Alipay. També avancen a gran velocitat als Estats Units i a Rússia, on s'ha començat a introduir el reconeixement facial per pagar als supermercats.

 

A Catalunya, abans de la pandèmia s'havien fet algunes proves pilot, com la del restaurant Viena, de la mà de l'Innovation Payment Hub. Diuen que la tecnologia ja està a punt per pagar amb la cara, l'iris, la veu o l'empremta digital, sobretot a llocs molt concorreguts com cafeteries. Però el que falta és el pas definitiu per adaptar la regulació, explica la seva consellera delegada, Silvana Churruca, que avisa que "la tecnologia biomètrica és molt més acurada a l'hora també d'identificar una persona, molt més exacte. Però sempre parlem de com es tracten les dades, qui les allotja i com les gestiona".

La confidencialitat i no posar en risc la privacitat dels usuaris és clau i en molts països està qüestionada. Precisament per preservar les dades confidencials dels clients, fa 20 anys va néixer Paypal. És un dels sistemes més populars a l'hora de pagar compres per internet i té 380 milions d'usuaris a tot el món. El que fan és que el comprador i el venedor només comparteixin l'adreça de correu electrònic. S'han especialitzat en el comerç online; però, des de la pandèmia, el director de Paypal Iberia, Miguel Ángel Cuesta, explica que estan fent el salt cap a les botigues físiques, perquè "ja es pot anar amb Paypal, amb la teva aplicació, i escanejar un codi QR en el comerç físic". I també obre el ventall d'opcions que ofereixen a altres països i que a Espanya no han arribat, com que "a altres mercats la gent paga amb Paypal la factura de la llum cada mes, mentre que aquí estem més acostumats a la domiciliació bancària" i que a altres llocs "pagues el cafè a la taula" amb la seva aplicació.

L'entrada dels gegants tecnològics i l'ús de les criptomonedes sacsejaran el sector dels mitjans de pagament online. Per posar-hi un peu i no quedar-ne despenjats, autoritats bancàries d'arreu del món estan treballant en les divises en format digital. El Banc Central Europeu està preparant un euro digital, que tindria el mateix valor que els bitllets, però seria electrònic.

ARXIVAT A:
TecnologiaEconomia de butxacaCriptomonedes

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut