Osona consolida la recuperació de la crisi, però amb l'assignatura pendent de resoldre la creixent desigualtat social
ACN competitivitat.-La comarca d'Osona és el territori català que ha experimentat més creixement del PIB l'any 2016 amb el 5,3%. Segons les dades que es desprenen del quart Informe de Competitivitat de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona que s'han presentat aquest dilluns a la seu de Creacció, l'increment ha estat fruit sobretot del creixement de la indústria osonenca, un 6%, i del comerç amb un 5,8%. Concretament, una de les activitats industrials que més ha crescut ha estat la indústria càrnia, juntament amb la indústria del metall i la de fabricació de maquinària. Amb tot, la responsable de l'Observatori, Sandra Álamo, ha lamentat que la millora dels resultats estrictament econòmics no tingui una correlació directa en l'àmbit social. Tot i que és inferior a la mitjana catalana, el grau de desigualtat a la comarca ha augmentat i, si es focalitza en els salaris, els que menys cobren, han tendit a ingressar menys, mentre que els que cobraven més han augmentat els seus salari. Álamo ha explicat que dins el sector industrial, el col·lectiu més vulnerable és el de les persones que treballen als escorxadors i sales de desfer, però la precarietat també afecta a treballadors de grans superfícies que tenen contractes laborals molt curts que no els poden donar estabilitat. La importància del sector agroalimentari a Osona és determinant per l'economia de la comarca ja que, per exemple, onze de les quinze empreses amb més facturació pertanyen a aquest àmbit.
El sector industrial i el sector serveis generen cadascun el 37% del PIB osonenc. En el cas de la indústria, el sector té el 19% de les empreses i representa el 31% dels llocs de treball. En el cas dels serveis, el sector representa el 47% de les empreses de tot Osona i el 41% dels treballadors. El sector primari continua tenint un pes superior a Osona que la mitjana catalana, amb un 3% del PIB.De l'Informe de Competitivitat de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona també es desprèn un predomini de la microempresa, amb un 75,8% d'empreses fins a cinc treballadors. Del conjunt de les empreses, el 2014 es va notar un increment del comerç exterior, però només un 9% de les empreses exporten i es concentra en les firmes que facturen més de 10 MEUR i sobretot les industrials enfront de les de serveis. Pel que fa a la innovació, els indicadors milloren, però l'informe recull que els índex encara són baixos. Pel que fa a la afiliació a Osona durant el 2016 aquesta es va situar a nivells del 2007, concretament un 0,6% per sobre. Per sectors, el que més creix és el de l'agroindústria, que lidera el creixement d'assalariats i modera el d'autònoms. Si s'analitza la contractació per ocupacions, les que tenen més pes són les elementals i de peonatge, amb un 37% (la mitjana catalana és del 31,9%), seguit de la restauració i serveis personals amb el 22,41%.Un dels punts negatius que assenyala l'informe és l'augment de la temporalitat en les contractacions, que se situa al 84,5%. Una de les xifres que destaca és que el 37% dels nous contractes són inferiors a tres mesos, i només el 15,53% són indefinits. Si es compara amb altres comarques de la zona, com el Bages, Osona té una estructura productiva amb un nombre més elevat d'autònoms. Si al Bages el percentatge arriba al 20%, a Osona és del 24,70%, i la mitjana catalana està al 17,3%. L'informe assenyala que els elevats índex es deuen especialment al creixement dels autònoms a la indústria a partir de la crisi, vinculats als escorxadors i productes carnis. Tot i això, el creixement dels autònoms s'ha frenat, mentre els assalariats continuen augmentant. Col·lectius de difícil insercióLa taxa d'atur del 10,40% continua la seva tendència a la baixa i es manté per sota de la mitjana de Catalunya (11,24%). De fet, Osona és la tercera comarca de la demarcació de Barcelona amb una taxa més baixa. Amb tot, la responsable de l'informe, Sandra Álamo, ha assenyalat que tot i la millora dels resultats estrictament econòmics, la correlació en l'àmbit social no es dona i hi ha desigualtat salarial i precarietat. Els perfils que tenen més dificultats d'inserció són les dones i els majors de 45 anys. Aquells més afectats per la baixa temporalitat dels contractes són els joves. Una de les dades apunta que el 86,6% dels contractes fets a joves de menys de 25 anys són temporals. Tot i que la crisi va incrementar el nombre de joves que va continuar al sistema educatiu, les dades reflecteixen que el 50% dels alumnes de cicles formatius de grau mitjà no arriben a graduar-se. L'informe, doncs, constata que continua el desencaix entre formació i mercat laboral. L'informe també identifica quatre col·lectius que es consoliden com a vulnerables: les famílies en situació de precarietat econòmica i social, joves que treballen en situació precària, famílies amb aturats més grans de 55 i dones a l'atur i també gent gran dependent. Incorporació dels sindicats a CreaccióDe la seva banda, el conseller delegat i director general de la FUB, Joan Turró, ha avançat que els sindicats majoritaris han demanat la seva incorporació als òrgans oficials de govern de Creacció. Segons Turró això demostra que els representants dels treballadors comencen a veure Creacció com una eina "útil". La incorporació s'aprovarà en les properes setmanes. Per donar a conèixer les dades i els detalls de l'Informe de Competitivitat entre la població en general, dijous 22 a les 17:30 s'ha programat una sessió oberta a la Casa Convalescència.
