Ortega assumeix al TSJC la "màxima responsabilitat" del 9-N i diu que "té la consciència molt tranquil·la"

Gairebé un any després que Joana Ortega i Irene Rigau participessin en la consulta alternativa del 9-N, totes dues han declarat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya imputades per aquell acte, que havia estat suspès pel Constitucional.

L'exvicepresidenta del govern Joana Ortega ho ha fet aquesta tarda. En acabar, ha assegurat davant dels mitjans de comunicació que assumeix la "màxima responsabilitat" dels seus actes. Segons ha explicat, el 9-N era:

"Un projecte de país, un compromís del govern i personal meu pel mandat del Parlament i la voluntat del govern era donar la veu als ciutadans per poder expressar la seva opinió sobre el futur polític del país."

Ortega assegura tenir "la consciència molt tranquil·la" amb el 9-N:

"Cap consciència d'haver desobeït el Tribunal Constitucional, ni d'haver dictat una resolució injusta ni d'haver comès cap irregularitat econòmica."

En aquest sentit, assegura que va actuar "responsablement i amb plena consciència" del que feia i "respecte a la legalitat".

L'exvicepresidenta ha lamentat que des de l'Estat "es va menystenir la transcendència del procés participatiu" i "el govern espanyol no va fer res per aturar-ho tot i tenir els instruments per fer-ho". Per Ortega, quan es va veure la magnitud que va tenir el 9-N és quan es va instar a posar la querella, en contra del que defensava la Fiscalia de Catalunya.

Ortega ha criticat criminalitzar el 9-N i ha manifestat que la política s'ha de dirimir als jutjats penals:

"No és bo criminalitzar un acte polític, democràtic i pacífic. La política no s'ha de dirimir als jutjats penals."

Finalment, l'exvicepresidenta insta el TSJC a posar fi al procés contra el 9-N, que considera del tot injust.

"He demanat que es posi fi a aquest procés que considero del tot injust."

Igual que aquest matí, quan ha comparegut la consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau, Ortega ha estat acompanyada per bona part del govern i centenars de ciutadans i associacions que li volien mostrar el seu suport, i l'han rebut a les portes del TSJC. Entre aquests, diputats electes de Junts pel Sí.

La primera a respondre davant del jutge ha estat la consellera d'Ensenyament en funcions. Irene Rigau ha fet una declaració molt breu, ha optat per respondre només a les preguntes del jutge i ha mantingut que formalment ningú els va requerir que aturessin el procés participatiu en què ella va participar com a consellera d'Educació en relació amb l'obertura d'escoles i instituts per votar.

En una roda de premsa posterior, la consellera en funcions ha explicat que ha comparegut tranquil·la, perquè està convençuda que no va fer "res negatiu", i que ha exposat davant del jutge que el 9-N "complia un mandat parlamentari".

La fiscalia l'acusa, com al president Mas i la consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau, de prevaricació, desobediència, usurpació de funcions i malversació de fons. Per aquests delictes, podrien ser inhabilitades i fins i tot condemnats a presó.

Nombroses persones s'han concentrat als voltants del TSJC per mostrar suport a Ortega i Rigau i han cridat "independència" durant tot el camí.