Orígens del conflicte actual
Les tensions a Ossètia del Sud i a l'altra regió separatista georgiana, Abkhàzia, s'han agreujat els últims mesos pel rebrot de la rivalitat russo-georgiana pel control de la regió.
Després d'uns dies de combats en què van morir desenes de soldats i milicians, el 7 d'agost el govern de Geòrgia i la guerrilla separatista prorussa acordaven un alto el foc. El president de Geòrgia havia demanat diàleg i havia instat Rússia a obligar els seus aliats a deixar les armes. Tot, a canvi d'una gran autonomia per a la regió.
El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, que havia expressat la seva "inquietud" per l'esclat de la violència a Ossètia del Sud, es felicitava per l'acord i instava les parts a negociar la pau.
En lloc d'això, la matinada del dia 8 d'agost l'exèrcit georgià bombardeja el territori secessionista i assegura que aconsegueix el control d'Ossètia del Sud i prendre la capital, Tskhinvali. Segons dirigents de la regió separatista, que demana ajuda urgent a Moscou, l'atac georgià deixa més de 1.400 morts.
La resposta russa no es fa esperar i Rússia envia soldats a la regió per protegir les seves tropes de pau i la població, que majoritàriament té la ciutadania russa. Els bombardejos de les forces russes a un aeròdrom militar al sud de Tbilisi causen una trentena de baixes.
El dia 9 d'agost el Parlament de Geòrgia aprova establir la llei marcial durant 15 dies per l'agressió militar russa i es declara una guerra oberta entre tots dos països.
