Operació pionera al món: Can Ruti repara la part morta del cor després d'un infart

Aplica per primer cop un bioimplant basat en cèl·lules mare de cordó umbilical a la regeneració del cor
Operació pionera al món: Can Ruti repara la part morta del cor després d'un infart

Operació pionera al món: Can Ruti repara la part morta del cor després d'un infart

Aplica per primer cop un bioimplant basat en cèl·lules mare de cordó umbilical a la regeneració del cor
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Salut
Operació pionera al món: un bioimplant per reparar el teixit del cor després d'un infart
La intervenció es va fer a l'Hospital Germans Trias

Per primera vegada al món, s'ha fixat un bioimplant de cèl·lules mare directament al cor d'un pacient que havia tingut un infart. Ha estat fruit d'una llarga investigació del grup de recerca ICREC (Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca) a l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i s'ha implantat als quiròfans de l'Hospital Germans Trias.

Quan hi ha un infart, la sang deixa de circular i de nodrir correctament les cèl·lules del múscul cardíac. Això fa que aquestes cèl·lules morin i quedi una cicatriu permanent, no contràctil, que afecta així la capacitat de bategar del cor. En casos extrems cal un trasplantament de cor, però el més freqüent és que el pacient evolucioni cap a la insuficiència cardíaca.

Una recerca de més de deu anys

Des del 2007, els investigadors de l'ICREC han assajat si cèl·lules mare extretes del cordó umbilical podien tenir un ús terapèutic en l'àmbit del cor. Aquestes cèl·lules són multipotents, és a dir, poden convertir-se en diversos tipus de cèl·lules diferents.

L'equip dirigit per Antoni Bayés-Genís va dissenyar un bioimplant format per pericardi humà -la membrana que envolta el cor i els grans vasos- del qual s'havien eliminat cèl·lules i s'havia enriquit amb les cèl·lules mare procedents de cordó umbilical. D'aquí el nom de PeriCord, pels dos components que el formen.

Els darrers estudis preclínics en el model de porc havien demostrat que aquest tipus de bioimplant tenia la capacitat de reduir de forma significativa la mida de l'infart i de millorar la funció cardíaca. L'any 2013, el grup va demostrar la capacitat d'aquestes cèl·lules mare per formar petits vasos sanguinis a l'àrea infartada del cor en ratolins i reoxigenar-la.

Al maig van poder traslladar-ho a la pràctica clínica, cosa que obre grans perspectives, com explica el doctor Bayés:

"Si es confirma la capacitat reparadora en humans podríem remetre complicacions habituals derivades d'aquestes cicatrius, com la insuficiència cardíaca."


Evolució favorable del pacient

El medicament s'ha elaborat a les sales blanques de teràpia avançada del Banc de Sang i Teixits. En el desenvolupament perquè complís tots els requisits de seguretat i normatives per a ús humà ha estat clau també la participació de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).

Un dels reptes ha estat trobar la forma més òptima d'introduir les cèl·lules mare a la zona de l'infart. Finalment, es van incorporar les cèl·lules dins d'una matriu de pericardi, que actuen com a vehicle. Així es poden aplicar les cèl·lules que conté directament sobre de la zona infartada.

Es tracta de la primera intervenció quirúrgica al món d'aquestes característiques, que se situa a mig camí entre la cirurgia convencional i el trasplantament d'òrgans. El primer pacient intervingut evoluciona de forma molt favorable. Els primers resultats obtinguts per ressonància magnètica mostren una reducció en la mida de la cicatriu de l'infart als 3 mesos postimplantació.

ARXIVAT A:
Salut

VÍDEOS RELACIONATS