Llibertat amb càrrecs sense mesures cautelars per a 4 investigats per l'operació Judes

Llibertat amb càrrecs, però sense mesures cautelars. Així han sortit dels jutjats de Sabadell i Mollet els quatre investigats en l'operació Judes que aquest dimarts estaven citats a declarar a l'Audiència Nacional.

Ni la Fiscalia, ni les acusacions no han demanat cap mesura cautelar per als acusats, per a qui es mantenen, tot i això, els càrrecs.

Els acusen de pertinença a organització terrorista per haver participat en mobilitzacions postsentència i per ser coneguts dels primers set membres de CDR detinguts i empresonats el setembre de l'any passat per suposadament haver planejat una resposta violenta al veredicte de l'1 d'octubre.

L'advocada dels encausats, Eva Pous, ha explicat que s'han acollit al seu dret de no declarar i només han respost les preguntes de la defensa relacionades amb el seu arrelament al territori. 

Arran de la pandèmia, els quatre investigats han declarat per videoconferència des dels jutjats de Sabadell i de Mollet, els més pròxims als seus domicilis.

Esperant entrar a declarar a #Sabadell i #Mollet. No esteu soles! #OperaciónJudas #AbsolucioDetingudes
Finalment, només declaren 4 de les 6 companyes.
Molts ànims companyes, estem amb vosaltres! ✊@CanetEsther @ConnorJHO @RepublicaValles @Kerkas7 pic.twitter.com/TDEMCzTXkK

— Detingudes23S (@Detingudes23S) June 30, 2020

A Sabadell, han declarat tres persones. Dues van ser detingudes al setembre passat en l'operació Judes, però fins ara no se les havia citat a declarar. La tercera és un dels quatre nous investigats en el cas.

A Mollet, ha declarat finalment una persona. Es tracta de Queralt Casoliva, segona tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Sentmenat i regidora. Les altres dues, també noves investigades, declararan el 6 de juliol per coincidència d'assenyalaments dels seus advocats.

Nou mesos de l'operació Judes

Han passat 9 mesos de la macrooperació de la Guàrdia Civil, amb mig miler d'agents desplegats pel Vallès Occidental, el Vallès Oriental i Osona, que va acabar amb nou detinguts. Segons la Fiscalia, formaven part d'un "grup terrorista de caràcter secessionista" preparat per actuar.

La Guàrdia Civil els havia seguit i havia escoltat les seves converses telefòniques des d'un any abans de detenir-los.

Segons les diligències policials, tenien un pla per ocupar el Parlament amb la suposada implicació del president Quim Torra, però de les declaracions judicials d'un dels acusats, Ferran Jolis, se'n desprèn que la idea només la sabia d'oïda:

"Això van dir, que entrarien per la porta principal perquè hi havia gent a dins, que ja havien parlat amb ells i que els deixarien entrar."

El sumari del cas recull els delictes més greus: terrorisme, tinença d'explosius i conspiració per a la comissió d'estralls, i set dels detinguts han passat mesos a la presó.

Però el procediment judicial ha posat en entredit els delictes: no s'han trobat els explosius, tot i que sí substàncies que la Guàrdia Civil considera que es podrien fer servir per fabricar explosius.

La mateixa Audiència Nacional reconeixia en alguns escrits que no veia clara la naturalesa terrorista dels fets investigats, ni que els detinguts formessin part d'una organització terrorista.

Tot i això, s'han mantingut les acusacions. I ara el cas s'ha ampliat amb 4 nous investigats, coneguts dels altres processats i que tenien interceptades les seves comunicacions.