On són les dones en la creació i la direcció teatral?

Amb la gala "Catalunya aixeca el teló" va arrencar oficialment la temporada teatral, que arriba sacsejada per alguns debats de fons.

A banda del sexisme en la professió, que diverses actrius estan explicant aquests dies a Twitter amb el haghstag #seractriués, hi ha demandes sectorials sense resoldre, com el de la paritat a les cartelleres.

Hem analitzat les programacions dels dos grans teatres públics i d'un dels grans teatres privats, i ens hem fixat en la presència de dones en la direcció i en l'autoria dels muntatges, dos dels àmbits en què la desigualtat de gènere és més flagrant.

Al TNC, dels 27 muntatges que es veuran només un 15% estan escrits per dones. Enfront d'un 70% que tenen autoria masculina.

Pel que fa a la direcció dels espectacles, un 22% els dirigiran dones i un 11% tindran direcció compartida.
 

Al Teatre Lliure, dels 34 muntatges programats, només un 17% tenen autoria o dramatúrgia femenina. En la direcció, s'arriba al 29% de dones, encara lluny del 62% de directors.
 

I en un dels grans teatres privats, al Romea, aquesta temporada hi ha un 33% d'espectacles d'autoria compartida però cap escrit únicament per una dona. Un 11% dels muntatges estaran dirigits per dones.
 

 
El crit d'On són les dones en l'escena teatral es va començar a fer sentir fort als passats Premis Butaca. I hi ha hagut presa de consciència del sector. Sales com la Flyhard o la Hiroshima han presentat programacions paritàries i en els últims anys s'ha fet notar l'augment de muntatges feministes o que qüestionen els rols de gènere. 

Però les cartelleres teatrals encara són molt lluny de resoldre el desequilibri entre sexes.

Claudia Cedó, directora i autora de l'exitós muntatge "Una gossa en un descampat", assegura que "hi ha un munt de dones que escriuen i que dirigeixen" i es pregunta "per què no hi són?".

La directora de l'Institut del Teatre, Magda Puyo, diu que "encara no hem arribat a conquerir l'espai de la direcció, de l'escenografia i de la dramatúrgia".

I la directora Sílvia Munt recorda que "els que determinen quins projectes es trien encara són molts més homes que dones". 

El director del TNC, Xavier Albertí, explica que un teatre públic "no pot respondre d'avui per demà a un canvi de paradigma social" perquè treballen amb uns 3 anys d'anticipació les programacions.

També hem preguntat a diverses veus del sector com cal avançar cap a aquesta paritat. Si cal o no aplicar mesures correctives.

Albertí i Munt no són partidaris d'aplicar quotes mentre que Sergi Belbel diu que, tot i no ser-ne partidari, "si realment no hi ha avenços s'hauran d'aplicar per llei".

La dramaturga Mònica Bofill també és partidària de regular-ho i l'actor i director Pau Roca aposta perquè "el pròxim director del Teatre Nacional i del Lliure ha de ser dona tant sí com no".