Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

On són les dones 20 anys després d'acabar la carrera? Radiografia d'una desigualtat

Gairebé totes treballen, igual que els homes, però cobren menys, ocupen la meitat de càrrecs directius i demanen el triple de reduccions de jornada per conciliar

Virgínia Arqué Nueno Actualitzat
TEMA:
Drets laborals

Cursar estudis superiors fa disminuir les desigualtats de sexe al mercat laboral, però no les elimina. Vint anys després d'acabar una carrera universitària, el 95,1% de les dones treballen, davant del 96,6% dels homes, i en ocupacions adequades a la seva titulació, però cobren menys que ells (un 82% del sou dels homes), fan més jornades reduïdes per poder conciliar feina i criança dels fills, i molt poques ocupen càrrecs de gerència o direcció amb responsabilitat sobre altres persones (la meitat que els homes).

Un estudi fet per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) ha seguit la trajectòria laboral d'homes i dones durant vint anys després d'haver obtingut un títol equivalent al grau universitari (promoció del 2000-2001), per analitzar la qualitat de les feines que tenen des de la perspectiva de gènere. S'ha entrevistat 3.000 persones a qui ja es va seguir 3 anys i 10 anys després d'haver-se graduat.

L'edat mitjana dels enquestats (59% dones i 41% homes) és de 43 anys. Al cap de vint anys de titular-se, el 79% viuen en parella i n'hi ha més que viuen sols que no pas amb els pares o companys de pis. El 74% tenen fills o filles (la majoria, el 62%, en tenen dos, el 28% en tenen un i el 10% en tenen 3 o més).


El punt de partida, determinant

L'informe "La inserció laboral de les dones vint anys després de finalitzar els estudis universitaris" constata diferències importants entre homes i dones, ja sigui per la titulació o per "les dinàmiques de desigualtat directes o indirectes" entre sexes.

I és que les diferències ja comencen en la tria de titulació, que ja "posiciona homes i dones davant d'un ventall d'oportunitats diferenciades pel que fa a les seves trajectòries professionals". És el que es coneix com a "segmentació horitzontal".

La tria de títol universitari és clau en la bretxa salarial (AQU Catalunya)

Una tria de carrera que determina, per exemple, la bretxa salarial per raó de sexe, que s'explica no tant per una discriminació del mercat com perquè "elles trien titulacions amb una alta probabilitat d'assolir sous més baixos". El títol obtingut determina, segons l'estudi, el 18% de la variabilitat dels sous bruts anuals.

Aproximadament 8 de cada 10 dones estan ocupades en la branca de sanitat i assistència social, mentre que en els homes aquesta proporció baixa a 5 de cada 10. Tot i així, els sous dels homes són superiors en totes les branques, també en les de la sanitat i l'assistència social. L'altra meitat dels homes s'ocupen en sectors econòmics diversos, com ara la indústria, els serveis al consumidor o l'administració.

Les diferències, cada cop més pronunciades

L'estudi constata que, vint anys després, elles cobren un 82% del sou dels homes i tenen menys càrrecs de responsabilitat o gerència sobre altres persones. Unes diferències que no eren tan accentuades només tres anys després d'haver-se graduat, quan es van trobar moltes més similituds entre els dos sexes (tot i que llavors ja cobraven un 86% del salari dels seus companys).

Deu anys després, en canvi, ja es van detectar més desequilibris (en hores de dedicació laboral, retribució o motius per treballar a temps parcial), però no tants com al cap de vint anys.

I és que en el segon estudi, al cap de deu anys, només el 40% dels enquestats havien afrontat processos de maternitat o paternitat, i tampoc havien tingut temps encara d'experimentar fenòmens com el sostre de vidre o la discriminació salarial.

Una pacient atesa per una professional sanitària a Girona (ACN/cedida per l'ICS-IAS)

Vint anys després d'acabar estudis superiors, 3 de cada 4 enquestats ja tenen descendents i les diferències entre homes i dones en el mercat laboral s'han accentuat, i no pas perquè elles no treballin.

De fet, els percentatges d'ocupació, atur i inactivitat entre els dos sexes són semblants, cosa que permet als investigadors concloure que "la incorporació de les dones a la universitat ha suposat un avenç en la igualtat en el mercat laboral", malgrat les diferències en el tipus de jornada que fan, els guanys que n'obtenen i les funcions que desenvolupen.

Elles tenen més contractes temporals d'entrada que els homes, una diferència que es va reduint amb els anys, i hi ha la meitat de dones que homes que opten per fer-se autònoms (un 8,7% de dones davant del 14,1% d'homes).

La jornada reduïda, feminitzada

Formar una família no implica inactivitat laboral. Només el 2% dels homes i el 3% de les dones estan inactius vint anys després d'acabar els estudis universitaris.

De fet, la immensa majoria d'enquestats que no treballen és per motius de jubilació o salut. Això sí, entre les persones que han plegat per tenir cura de la família hi ha moltes més dones (19,6%) que no pas homes (4,3%).

El percentatge dels que continuen estudiant o estan fent oposicions és idèntic entre homes i dones, un 8,7%. Aquest percentatge era molt superior en els homes tres anys després d'acabar la carrera (10 punts per sobre de les dones); és a dir, que ells van invertir molt abans en capital educatiu, cosa que els hauria donat un avantatge competitiu.

El que sí que està totalment feminitzat és la jornada a temps parcial, una condició laboral que es fa més present amb el temps. Entre les dones, el motiu principal per adoptar aquesta reducció de la jornada és la criança i les tasques de la llar (76,2%), mentre que entre els homes aquest motiu només representa 1 de cada 5 casos (20,7%).

S'han reduït la jornada el 16,3% de les dones, davant del 5% dels homes, una dada que determina tant el seu sou en aquest moment com la seva pensió en el futur, quan es retirin del mercat laboral. També té conseqüències en les oportunitats de promocionar a la feina i d'assumir càrrecs de responsabilitat.

Entre les mesures de conciliació que adopten, elles trien més l'horari flexible (64,2%) o la jornada reduïda (56,4%), mentre que ells opten per la flexibilització d'horari (82,5%), la jornada intensiva (60,5%) o treballar des de casa (56,5%), amb menys implicació en el sou i la promoció professional.

Els experts demanen més coeducació, més conciliació i més corresponsabilitat en les tasques de cura (Pexels/Sora Shimazaki)


El sostre de vidre

Només el 7,5% de les dones de l'estudi ocupaven càrrecs de responsabilitat o gerència al cap de vint anys de titular-se, davant del 16,9% dels homes.

Les dones en general, les persones sense fills i filles i els que treballen en el sector públic tenen menys probabilitats d'ocupar càrrecs de responsabilitat sobre altres persones, segons conclou l'estudi, que hi posa xifres.

"Els homes tenen el doble de probabilitats de tenir càrrecs de responsabilitat sobre altres persones; no tenir fills incrementa un 73% les probabilitats d'ocupar aquests càrrecs, i treballar en el sector privat les augmenta un 58% sobre el sector públic."

Les desigualtats també són subjectives: les dones, sobretot les que han estat mares, tenen més percepció d'una mala distribució del temps dedicat als diferents àmbits de la seva vida i perceben més discriminació laboral per motius de sexe i a l'hora de promocionar.


Coeducació, conciliació i corresponsabilitat

Per això, l'estudi, encarregat per les universitats públiques i privades catalanes i 37 centres adscrits, demana impulsar una política coeducativa que permeti trajectòries educatives i professionals que redueixin la segregació horitzontal i estiguin lliures d'estereotips de gènere. També més flexibilitat en la conciliació entre el món laboral i la família, que no reprodueixi desigualtats. I, finalment, una corresponsabilitat més gran en les tasques de la llar i de cura, per a una societat més equitativa i justa.

ARXIVAT A:
Drets laborals Feminisme

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut