On comença l'espai? Bezos insinua que Branson no es pot dir astronauta
Per a la majoria de països i institucions, l'espai exterior comença a cent quilòmetres d'altitud, però per als Estats Units i la NASA l'inici és més avall, a uns 80 quilòmetres de la superfície terrestre
On comença l'espai? Bezos insinua que Branson no es pot dir astronauta
Núvols vistos des de l'Estació Espacial
El límit de l'espai és una convenció, però basada en criteris tècnics (NASA Marshall Space Flight Center / Flickr)

On comença l'espai? Bezos insinua que Branson no es pot dir astronauta

Per a la majoria de països i institucions, l'espai exterior comença a cent quilòmetres d'altitud, però per als Estats Units i la NASA l'inici és més avall, a uns 80 quilòmetres de la superfície terrestre

Xavier DuranActualitzat
TEMA:
Tecnologia

El fundador d'Amazon, Jeff Bezos, ja és oficialment astronauta. També ho són els que l'han acompanyat aquest dimarts en el Blue Origin i que han assolit els cent quilòmetres d'altitud.

Són també astronautes el fundador de Virgin, Richard Branson, i els que van viatjar amb ell el 10 de juliol en el Virgin Galàctic? La discussió és molt tècnica, perquè depèn d'on es decideix que comença l'espai. A una altitud de 100 quilòmetres? O a uns 80?

Abans d'entrar en què diuen els científics, un simple tuit situa el debat en el seu lloc: la guerra comercial i d'egos. Just abans que Branson fes el seu vol, el compte de Twitter de Blue Origin, l'empresa fundada per Bezos per als seus projectes espacials, volia deixar clar que només una petita part de la població mundial podia considerar astronauta el seu gran rival, Richad Branson.

Blue Origin al·lega, i amb raó, que "només el 4% del món reconeix el límit de 80 quilòmetres -o 50 milles- com l'inici de l'espai".

Branson va arribar a aquest límit. Però Bezos l'ha superat i va assolir els 100 quilòmetres. I aquí no hi ha dubte: el 100% dels països consideraran astronauta el fundador d'Amazon.


Un límit controvertit

Però, per què per alguns l'espai exterior comença a cert lloc i per altres l'inici és més amunt? El debat no ha sorgit ara amb Bezos i Branson, però com escrivia la periodista Marina Koren a The Atlantic, "quin sentit té pagar una extraordinària quantitat de diners per anar a l'espai si el teu ric amic pot negar que hi vas anar?"

D'entrada, l'entitat que registra els rècords aeronàutics i astronàutics, la Fédération Aéronautique Internationale (FAI), i altres institucions estableixen que l'espai exterior comença a l'anomenada "línia Kármán", situada a 100 quilòmetres justos sobre la superfície de la Terra.

En canvi, l'exèrcit dels Estats Units i la NASA donen les ales d'astronauta a qui hagi arribat 12 milles més avall. L'altura concreta són 50 milles -80 quilòmetres. Per tant, als Estats Units Branson també és astronauta.

I no seria tot tan fàcil com decidir que l'espai comença on acaba l'atmosfera terrestre? Potser sí, però aleshores les discussions vindrien per decidir en quin punt acaba aquesta atmosfera. 

Així, tal com s'explica a la web de la NOAA (l'Administració Nacional dels Oceans i l'Atmosfera dels Estats Units), el 2009 investigadors de la Universitat de Calgary van llançar un instrument anomenat Supra-Thermal Ion Imager per mesurar el lloc on els vents de l'atmosfera deixaven lloc als fluxos de partícules amb càrrega elèctrica de l'espai. És a dir, d'un lloc relativament tranquil a l'escenari de violents corrents carregats.

I la seva conclusió va ser que això es produïa a 118 quilòmetres -73 milles- sobre el nivell de l'oceà. Bezos no ho sap o ho sap, però no ho ha esmentat, perquè amb aquest criteri, ell tampoc no seria astronauta. Afortunadament per a ell, el criteri no ha estat oficialment adoptat per ningú.

Però el tema encara és més complex, explica la NOAA: si hem d'establir que l'espai comença on no hi ha ni rastre de l'atmosfera terrestre, caldria pujar a mil quilòmetres. I per alguns, fins i tot anar més enllà.

Si fos així, ni tan sols l'anomenada Estació Espacial Internacional es podria anomenar així, perquè orbita a uns 360 quilòmetres de la Terra, lluny encara d'aquest mil on començaria l'espai. Ni seria espacial el telescopi Hubble, que es troba per sota dels 600 quilòmetres.

Establir on comença l'espai exterior no deixa de ser una convenció. Però això no significa que s'estableixi a la babalà. L'escriptor de ciència i tecnologia Eric Betz ho explicava molt detalladament el 5 de març a la revista Astronomy.

La línia Kármán, el límit més acceptat

La línia Kármán, adoptada per la Fédération Aéronautique Internationale com l'inici de l'espai, porta el nom d'un físic i enginyer hongarès: Theodore von Kármán. Nascut a Budapest el 1881, el 1930 va marxar als Estats Units i uns anys més tard es va convertir en un dels grans experts en coets i vols supersònics en aquell país i internacionalment.

Kármán va pensar que un límit raonable per establir on comença l'espai exterior era el lloc on les forces orbitals superen les forces aerodinàmiques.

Explicat d'una manera més senzilla, els avions s'enlairen en bona part perquè l'aire que es fa passar per sota de les ales els empeny i els fa pujar. En cert punt, l'atmosfera és tan poc densa que aquest sistema no serveix. Aleshores, l'avió o la nau han de tenir un altre sistema de propulsió. O aconseguir que se'ls endugui la força que els farà entrar en òrbita.

Potser per triar un nombre rodó, Kármán va proposar que això es deu produir als cent quilòmetres d'altitud. I aquí és on tenim la imaginària línia que porta el seu nom.

La línia que marca l'inici de l'espai porta el nom de Theodore von Kármán (PICRYL)

És curiós que el científic hongarès mai no va publicar la seva proposta. Tot va sorgir d'una discussió durant una conferència. Però la idea va quallar i fins i tot se li va donar el nom de Kármán. Ell hauria passat igualment a la posteritat, perquè està associat a moltes equacions i dissenys aeroespacials. Un cràter de la Lluna i un de Mart es diuen Von Kármán i fins i tot una medalla i un premi porten el seu nom.

Als anys 60, l'advocat Andrew Gallagher Haley va voler posar una mica d'ordre jurídic en l'espai exterior, veient que soviètics i americans estaven ben decidits a portar-hi la seva rivalitat. Se'l considera la primera persona que va exercir en el camp del dret espacial.

Era tan previsor que fins i tot el 1956 va idear el terme "metallei", que va definir com el conjunt de regles jurídiques que regularien les relacions entre diferents races a l'univers. De moment, per a desencís de molts, no s'han hagut d'aplicar.

Haley tenia clar que en termes jurídics calia establir un límit clar i ben definit i justificar-lo. Va assenyalar que l'espai començaria a una altitud d'unes 52 milles -84 quilòmetres. És on comença la mesopausa.

Aquesta és la regió de l'atmosfera que assenyala el límit entre la mesosfera i la termosfera. A la mesosfera, la temperatura va disminuint progressivament i finalment es situa en 80 graus sota zero. Just després comença la termosfera o ionosfera, on la ionització dels gasos fa augmentar la temperatura, que pot assolir 1.500 graus.


Un espai per a la pau

Més enllà de decidir qui és i qui no astronauta, el límit exacte de l'espai exterior té la seva importància legal. A l'ONU existeix la comissió sobre els usos pacífics de l'espai exterior, que des dels anys 60 ha elaborat fins a cinc tractats internacionals i cinc conjunts de principis sobre les activitats relacionades amb l'espai.

El més antic és el Tractat de l'Espai Exterior, que va entrar en vigor el 10 d'octubre de 1967. Entre moltes altres coses estableix això:

"Els estats no situaran armes nuclears ni altres armes de destrucció massiva en òrbita de cossos celestes ni els situaran a l'espai exterior de cap altra manera".

I el més recent és l'acord que governa les activitats dels estats a la Lluna i altres cossos celestes, que va entra en vigor l'11 de juliol de 1984.

En conjunt, els cinc tractats estableixen que cap país no es pot apropiar de l'espai exterior, que s'hi establirà control d'armament i que hi haurà llibertat d'exploració.

Per això, que comenci més amunt o més avall pot tenir la seva importància si algun país intenta aprofitar la indefinició per situar-hi armament o amb alguna altra intenció.

Ja ho va escriure Kármán a la seva autobiografia "El vent i més enllà", publicada pòstumament el 1967, quatre anys després de la seva mort, referint-se a la línia que porta el seu nom:

"Aquest és certament un límit físic, on l'aerodinàmica s'atura i l'astronàutica comença, i per això penso per què no hauria de ser també un límit jurisdiccional. Per sota d'aquesta línia, l'espai pertany a cada país. Pel damunt d'aquest nivell, hi hauria l'espai lliure".

De vegades, però, no és un tema de sobirania entre estats, sinó d'establir quin empresari milmilionari ha arribat prou amunt i qui s'ha quedat a uns quilòmetres de la glòria espacial.

 

ARXIVAT A:
TecnologiaCiència
Anar al contingut