Un aixeta degotant
L'envelliment de les canonades fa que part de l'aigua de la xarxa no arribi a les llars (Unsplash)
Olot

Olot perd el 40% de l'aigua per fuites de la xarxa, un problema comú a molts municipis

La sequera d'aquest estiu ha fet que molts municipis revisin la xarxa de subministrament per millorar-ne la gestió

Actualitzat

Part de l'aigua de les xarxes de distribució dels municipis s'acaba perdent pel camí a causa de l'envelliment de les canonades. A Olot han quantificat en un 38% la pèrdua d'aigua que suposen aquestes fuites. Això vol dir que, de cada 100 litres que s'injecten a la xarxa, només n'arriben 62 a les aixetes.

És un exemple del que passa a molts municipis de resultes del mal estat de la xarxa de distribució. Amb la sequera d'aquest estiu, molts pobles i ciutats han revisat la xarxa d'aigua per millorar-ne la gestió

Per abastir tots els seus habitants, Olot té gairebé 250 quilòmetres de canonades, que passen per sota els carrers de la ciutat. Per això qualsevol fuita és molt difícil de detectar i reparar.

"Normalment, les filtracions van cap al subsòl, no són aparents. Això és una dificultat afegida a l'hora de millorar la xarxa", admet Jordi Güell, regidor d'Habitatge, Urbanisme i Serveis Municipals d'Olot.

Es va substituint la xarxa de mica en mica

A banda del soterrament que dificulta veure on es perd l'aigua, un altre factor a tenir en compte és que la xarxa no s'ha construït tota de cop "sinó que es fa amb els materials disponibles en el moment que es construeix". Dit en altres paraules, hi ha "parts de la xarxa que poden ser dels anys 60, 70, 80, 90, de finals del segle XX i d'aquest segle", afegeix.

Detall de l'estació on hi ha les bombes que injecten aigua a la xarxa d'Olot
Detall de l'estació on hi ha les bombes que injecten aigua a la xarxa d'Olot

Per afinar on és prioritari substituir les canonades velles, Olot ha començat a "sectoritzar" la xarxa, explica Güell:

"De la xarxa única se'n fan trossets. I a cada tros s'hi posarà un comptador, de manera que podrem saber, en aquell sector, l'aigua que hi hem injectat i la que s'hi ha consumit. D'aquesta manera podrem anar acotant els sectors on la xarxa està en més males condicions per procedir a la substitució."

El consistori ha aprovat el Pla d'Emergència per Sequera, que preveu, entre altres mesures, la renovació d'aquestes instal·lacions. Són obres en què es pot aspirar a tenir ajudes per sufragar el cost de la millora.

Situació menys greu que en altres municipis

Les pèrdues a la xarxa són una situació habitual en molts municipis, fins i tot els que tenen bones reserves d'aigua, com la capital de la Garrotxa.

A Olot han fet la comparativa amb altres municipis i han vist que, tot i que un 38% és una xifra gens menyspreable, hi ha llocs on l'eficiència de la xarxa és d'entre el 20 i el 30%. És a dir, que de cada 100 litres que s'extreuen del subsòl, només entre 20 i 30 arriben a l'aixeta de casa.

En aquest vídeo es recull el cas d'Olot:

 

La sequera d'aquest 2022 és una de les pitjors dels últims anys. Ha deixat les reserves dels pantans tocades i hi ha restriccions en més de 275 municipis. Són limitacions en els usos agrícoles, industrials i lúdics de l'aigua.

La principal restricció és per a l'aigua de reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), usos industrials (5%) i usos recreatius que impliquin reg (30%), com ara el golf i d'altres (5%).

En el cas dels usos urbans, hi ha limitacions en el reg de jardins i zones verdes, que només es pot fer de nit.

Davant una situació com l'actual, els experts han fixat com a reptes pendents, justament, la millora de les xarxes de distribució, la recuperació d'aqüífers, l'impuls a les dessaladores o la reutilització de les aigües grises, tant per al reg com, fins i tot, per a ús de boca, així com redissenyar les ciutats per adaptar-les a la crisi climàtica.

 

 

ARXIVAT A:
SequeraMedi ambient
Anar al contingut