Olivia de Havilland, llegenda de Hollywood i defensora dels artistes
Era l'única supervivent del repartiment d'"Allò que el vent s'endugué" i va guanyar un judici històric contra les grans productores de Hollywood
Olivia de Havilland, llegenda de Hollywood i defensora dels artistes
París

Olivia de Havilland, llegenda de Hollywood i defensora dels artistes

Era l'única supervivent del repartiment d'"Allò que el vent s'endugué" i va guanyar un judici històric contra les grans productores de Hollywood

Redacció Actualitzat
TEMA:
Cinema
L'actriu Olivia de Havilland, llegenda de Hollywood, arriba als 104 anys
Olivia de Havilland és coneguda pel paper de Melania Hamilton a "Allò que el vent s'endugué"

Poques estrelles de Hollywood arriben als 104 anys. Aquesta és l'edat a què va arribat aquest 1 de juliol l'actriu Olivia de Havilland, coneguda sobretot pel seu paper de Melania a "Allò que el vent s'endugué" (1939). El dia 26, però, ha mort com l'última gran estrella de l'època daurada del cinema.

Era l'única supervivent del repartiment de la coneguda pel·lícula sobre la guerra de Secessió nord-americana, ara d'actualitat per la censura enmig de les protestes antiracistes globals per l'assassinat de l'afroamericà George Floyd.
 

De Havilland va fer història a Hollywood amb el plet contra la Warner

 

Nascuda a Tòquio, De Havilland va endinsar-se en el món de la interpretació a Nova York. Va guanyar dos Oscars a millor actriu, per "La vida íntima de Jody Norris" (1946) i "La heredera" (1949). Va estar nominada per altres pel·lícules, com la mateixa "Allò que el vent s'endugué", o també "Robin de los bosques", "Nido de víboras" o "Canción de cuna para un cadáver". Molts dels títols van ser al costat de l'actor Errol Flynt.

Va tenir una profunda rivalitat, de dècades, amb la seva germana petita, la també actriu Joan Fontaine, amb la qual no es va parlar des del 1975 fins que Fontaine va morir, al cap de 38 anys.
 


Guanyadora d'un plet històric

De Havilland va protagonitzar sovint dones sacrificades o ingènues

 

La majoria de personatges que va interpretar eren joves tímides, ingènues o damisel·les sacrificades. De Havilland, que no volia que l'encasellessin, va protagonitzar un judici històric per al món de l'espectacle. Va denunciar la Warner Bros. per obligar-la a allargar el seu contracte en compensació pels temps que havia estat inactiva pels papers que havia rebutjat.

La justícia li va donar la raó, en una decisió que va retallar el poder dels estudis i va donar més llibertat als artistes. Des d'aleshores, gràcies a la llei De Havilland, els contractes tenen un límit de set anys, tret que l'artista accepti una ampliació.

Aquesta victòria li va suposar el reconeixement del món de la interpretació, inclosa la seva germana.
 

Retir a França

Olivia de Havilland amb Jacqueline Bisset, en la condecoració de la Legió d'Honor francesa

 

A banda dels reconeixements de l'Acadèmia de Hollywood, als 100 anys va ser nomenada Dama de l'Imperi Britànic. La persona de més edat que ha rebut la distinció.

Ha acabat la seva vida retirada a París, on també va rebre la Medalla Nacional de les Arts i la distinció de Cavaller de la Legió d'Honor.

 

 

ARXIVAT A:
Cinema Teatre
Anar al contingut