Observen per primera vegada com es forma un sistema d'estrelles bessones

Un equip d'astrofísics ha pogut observar, per primera vegada, com es forma un sistema estel·lar binari –o estrelles bessones–. L'estudi s'ha publicat a la revista "Science".

L'autor principal és Felipe de Oliveira Alves, que era investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE) i actualment és a l'Institut Max Planck de Física Extraterrestre de Garching (Alemanya). Un altre dels autors és Josep Miquel Girart, investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya a l'ICE.

La majoria d'estrelles no estan soles, sinó que formen part de sistemes juntament amb una altra o amb més estrelles. Els sistemes binaris són els més abundants i estan formats per dues estrelles de massa semblant que orbiten al voltant d'un punt, el centre de masses.

Malgrat la seva abundància, no és clar com s'han pogut formar dues estrelles gairebé idèntiques. Ara, els investigadors han pogut observar amb imatges d'alta resolució el sistema binari anomenat BHB2007 11. Es tracta del membre més jove entre els joves objectes que formen un petit grup a la nebulosa fosca Barnard 59. Aquesta, al seu torn, forma part del núvol de pols i gas anomenat la Nebulosa de la Pipa.

Una complexa estructura de discos

Observacions anteriors mostraven un embolcall giratori i en col·lapse al voltant d'un disc. Ara, gràcies a l'ALMA, un instrument d'alta resolució situat al desert d'Atacama, a Xile, també s'ha pogut observar la seva estructura interna. Felipe Alves explica com han interpretat les imatges:

"Veiem dues fonts compactes que interpretem com discos circumestel·lars al voltant de les dues estrelles joves. Les estrelles creixen extraient matèria d'aquests discos."

Alves també comenta les proporcions del sistema. La mida de cada un dels discos és similar al cinturó d'asteroides del nostre sistema solar. I la separació entre ells és lleugerament menor a la mida de tot el sistema solar. Les protoestrelles –els cossos que donaran lloc a les estrelles– i els discos estan envoltats per un altre disc més gran, anomenat disc circumbinari, amb una massa total com 80 vegades la de Júpiter. Es veu com una xarxa d'estructures de pols distribuïdes en forma d'espiral, que recorden un brètzel.

Els astrònoms han observat un procés d'acreció, és a dir, el creixement de les estrelles per agregació de cossos menors. El procés s'ha donat en dues etapes. En la primera, la massa es transfereix del gran disc circumbinari als discos circumestel·lars. En la segona etapa, la massa es transfereix dels discos circumestel·lars a les estrelles. Això significa un pas important per conèixer com es formen aquestes estrelles binàries, com explica Josep Miquel Girart:

"Gràcies a la potència d'ALMA hem aconseguit aprofundir en el complex sistema d'estrelles joves binàries i obtenir una millor comprensió de com es formen aquests sistemes, així com descobrir que seria possible la formació de planetes rocosos en aquest tipus d'ambients."

A partir d'aquí, afegeix Girart, es podran estudiar altres sistemes similars per descriure millor les condicions que permeten la formació de sistemes estel·lars múltiples.