Obrir nous centres de menors i d'acollida, repte per als nous ajuntaments

Els consistoris que sorgeixin de les eleccions municipals s'enfronten al repte d'obrir nous centres d'immigrants i d'acollida de refugiats
Obrir nous centres de menors i d'acollida, repte per als nous ajuntaments

Obrir nous centres de menors i d'acollida, repte per als nous ajuntaments

Els consistoris que sorgeixin de les eleccions municipals s'enfronten al repte d'obrir nous centres d'immigrants i d'acollida de refugiats
Xavier Rossinyol Actualitzat
TEMA:
Eleccions municipals 26M
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

A les eleccions municipals del 26 de maig, els migranst suposen el 14 per cent de la població, però la majoria no podran votar. Tot i això, la immigració serà una prioritat per als nous ajuntaments que sorgeixin de les urnes. Entre les prioritats més urgents del moment hi ha l'obertura de nous centres de menors i d'acollida de refugiats. 

 

El 14 per cent de la població catalana és migrant però molts no podran votar

 

Xharaf Arkiza va arribar sol a Catalunya i va passar els primers temps en un centre d'acollida a Amposta. Ara hi treballa com a mediador. Els caps de setmana fa de porter de discoteca, i estudia per treure's les oposicions de Policia Local. Boxeja i viu a Tortosa. I s'hi vol quedar

 

"Quan els nois venen aquí és per estudiar, per trobar feina, per tenir la seva vida." 

 

Els ajuda i els entén, perquè ell ha fet el mateix camí, però admet que ara el repte és més gran, perquè arriben més menors migrants a Catalunya. L'any passat en van ser 3.456, i el Govern preveu que aquest any en seran més. Ara viuen en 168 centres de menors, però en faran falta més, i aquest serà el repte al qual s'enfrontaran molts alcaldes: gestionar l'acollida, crear bones condicions per a la inclusió social dels nois i resoldre els problemes de convivència que puguin sorgir. 

 

El 2018 hi havia 2.240 persones refugiades acollides a Catalunya

 

Més centres d'acollida de refugiats

En els pròxims anys, també faran falta centres d'acollida de refugiats. L'any passat es va tancar amb 2.240 persones refugiades acollides a Catalunya, el doble que l'any anterior. El programa estatal d'acollida el paga el govern espanyol i el gestionen ONGs com Creu Roja, però sovint els ajuntaments han de fer front a situacions imprevistes als seus municipis. Abdulae Dieng va arribar a Girona fa vuit mesos i ja parla català, però els primers dies van ser difícils. 

 

"No tenia ni menjar ni beure, ni roba ni sabates."

A Barcelona, l'Ajuntament ha hagut de destinar milions d'euros a pensions i hostals per evitar que les persones migrants que arriben aquí des de la frontera sud d'Espanya acabin dormint al carrer. Ha estat un repte sobrevingut en els últims temps, però, en campanya, es parla més del top manta. 

 

Els dispositius policials desplacen els manters a altres zones

 

El govern d'Ada Colau ha fet operacions per retirar els manters de l'estació de tren i metro de la plaça Catalunya i del front marítim. I durant aquest mandat també ha creat una cooperativa, Diomcoop, que ha donat feina a una quinzena de manters, i ha impulsat plans d'ocupació per a més de cent. Amb això, molts manters han pogut deixar la manta, obtenir permís de treball i residència, i regularitzar la situació. Lamine Sarr, portaveu del Sindicat de Manters: 

 

"Els plans d'ocupació i la cooperativa estan molt bé, però crec que també estaria molt bé evitar els discursos racistes."  

 

Els plans d'ocupació volen a ajudar a deixar "la manta"


Hi ha ajuntaments que fa anys que treballen per a la inclusió en societats interculturals. Guissona és l'únic municipi de Catalunya que té més població estrangera que nacional. Cristina Marginean és originària de Romania:

 

"Guissona és com si fos casa meva. Ja fa quatre anys que no vaig a Romania. Hi vam anar de vacances tres setmanes, i al cap de tres dies, ja tenia ganes de tornar."

 

Cristina Marginean és de Romania però vol quedar-se a Catalunya

 

La majoria de migrants no poden votar. Són un 14% de la població i no tindran veu per escollir els futurs ajuntaments.  

ARXIVAT A:
Eleccions municipals 26M Migracions

VÍDEOS RELACIONATS