Oblits i matisos
Enllaç a altres textos de l'autor 
Josep Cuní
Josep Cuní, director d'"Els Matins" de TV3
Heus aquí el gran canvi que ha de marcar el debat pendent sobre el futur energètic. En menys d'una setmana, i per causes naturals, el que semblava possible ha passat a ser poc probable. I el que es presentava difícil apareix com a necessari. Tot plegat amb grans dificultats de viabilitat efectiva però, en qualsevol cas, imprescindible. I les borses així ho han fet notar i han marcat una part del camí.
Els elements verds, alternatius o complementaris, s'han revalorat mentre que les empreses vinculades a les nuclears han perdut bous i esquelles. Japó en la geografia del canvi. Un terrible terratrèmol seguit d'un tsunami pitjor, en la base del gir avui imprescindible. I a partir d'aquí algunes reflexions obligades.
La primera sobre l'oblit sovintejat de la força de la natura. Desmemòria volguda per què no ens agrada que ens recordin que som simples peces de la cadena tròfica. I lamentablement destructors. Per tant, destructibles. I com que això ens espanta, ens movem entre la por com a vehicle de dominació i la por com a mètode inhibidor. Segon element a tenir en compte.
El tercer és més fungible i no per això menys important. Després de vèncer fortes i llargues campanyes en contra però haver-les resistit amb constància, l'energia nuclear semblava haver fet seva, encara que sigui per resignació, una part de la ciutadania, la que no li agradava però optava per la via pragmàtica. A l'altra plat de la balança hi teníem els també resistents i contumaços bel·ligerants, sovint ridiculitzats per les elèctriques. Ara veiem com ha oscil·lat el pèndol. I els interessats en els valors atòmics guarden afanyosament els seus estudis en un calaix mentre que els recelosos es queden amb la força moral. Si sempre tot fos més matisat, probablement perdríem menys temps en debats necessaris però marcats per la fe de les noves religions.
Els elements verds, alternatius o complementaris, s'han revalorat mentre que les empreses vinculades a les nuclears han perdut bous i esquelles. Japó en la geografia del canvi. Un terrible terratrèmol seguit d'un tsunami pitjor, en la base del gir avui imprescindible. I a partir d'aquí algunes reflexions obligades.
La primera sobre l'oblit sovintejat de la força de la natura. Desmemòria volguda per què no ens agrada que ens recordin que som simples peces de la cadena tròfica. I lamentablement destructors. Per tant, destructibles. I com que això ens espanta, ens movem entre la por com a vehicle de dominació i la por com a mètode inhibidor. Segon element a tenir en compte.
El tercer és més fungible i no per això menys important. Després de vèncer fortes i llargues campanyes en contra però haver-les resistit amb constància, l'energia nuclear semblava haver fet seva, encara que sigui per resignació, una part de la ciutadania, la que no li agradava però optava per la via pragmàtica. A l'altra plat de la balança hi teníem els també resistents i contumaços bel·ligerants, sovint ridiculitzats per les elèctriques. Ara veiem com ha oscil·lat el pèndol. I els interessats en els valors atòmics guarden afanyosament els seus estudis en un calaix mentre que els recelosos es queden amb la força moral. Si sempre tot fos més matisat, probablement perdríem menys temps en debats necessaris però marcats per la fe de les noves religions.
