Piles de troncs després d'una tala
La tala il·legal és una de les causes de la desforestació (Felipe Werneck/Ibama via Flickr/AP)

"O Amazònia o Bolsonaro": la selva tropical gairebé allibera més carboni del que captura

Algunes zones d'aquests selva tropical ja emeten més carboni del que absorbeixen, en un procés que retroalimenta l'escalfament global

Xavier DuranActualitzat

Diversos científics i activistes alerten que el col·lapse de la selva amazònica és "inevitable si Jair Bolsonaro es manté com a president del Brasil", segons ha publicat el diari britànic The Guardian.

Això ha coincidit amb un estudi segons el qual l'Amazònia està emetent a l'atmosfera gairebé tant de carboni com absorbeix, a causa dels incendis, la desforestació i l'augment de temperatures. Algunes zones d'aquesta selva tropical ja alliberen més carboni del que capturen.

L'estudi l'han fet investigadors de l'Institut Nacional Recerques Espacials brasiler (INPE), encapçalats per Luciana Gatti, i s'ha publicat a la revista Nature.

L'Amazònia és la selva tropical més extensa del planeta i juga un paper cabdal en el balanç de carboni. En conté uns 123.000 milions de tones. Però la seva capacitat per emmagatzemar-lo i conservar-lo s'ha reduït els darrers anys, en bona part per la desforestació.

Els resultats del nou estudi no són gens encoratjadors. Els autors han reunit dades sobre les concentracions de carboni damunt l'Amazònia entre el 2010 i el 2018. Han analitzat els valors de més de 600 perfils verticals que abasten des de la superfície fins a uns 4,5 quilòmetres sobre el nivell del mar.

Els resultats mostren que la capacitat d'emmagatzemar s'ha reduït i que la regió sud-est ja és emissora neta de carboni. És a dir, en deixa anar més del que captura.

Un procés que es retrolimenta

Per als autors, les causes principals són l'increment d'incendis, sovint provocats per guanyar terreny de pastures i afavorits per la manca d'aigua i les altes temperatures.

A part de les emissions produïdes durant el foc, la subseqüent desforestació redueix la capacitat d‘absorbir carboni i potencia el canvi climàtic, que, al seu torn, disminueix la capacitat d'absorbir carboni. Tot plegat és un procés que es retroalimenta.

Els autors recorden que, els darrers 40 a 50 anys, a l'Amazònia s'ha perdut al voltant d'un 17% de selva i que la major part s'ha convertit en pastures, i una part molt menor en conreu.

La pèrdua de bosc provoca un increment de temperatura i una disminució de l'evaporació i la transpiració, que envien vapor d'aigua a l'atmosfera, i de les precipitacions. A més a més, la desforestació i la tala en una zona comporta una degradació dels boscos veïns, els fa més vulnerables als incendis i en promou la degradació.

Això s'ha observat especialment a la part oriental, que representa el 24% de l'Amazònia i que, en més d'una quarta part, ha estat desforestada. Aquesta regió és responsable del 72% de les emissions totals de carboni de l'Amazònia i quasi dues terceres parts provenen dels incendis.

En un comentari que acompanya l'article, Scott Denning, del Departament de Ciències de l'Atmosfera de la Universitat Estatal de Colorado, als EUA, explica que en les darreres dècades la capacitat dels boscos d'emmagatzemar carboni ha augmentat, a mesura que la concentració de CO2 a l'atmosfera també ho feia.

D'una banda, això es devia, explica, al fet que el procés de fotosíntesi --pel qual les plantes obtenen energia a partir del CO2 i la llum solar-- ha estat potenciat pels nivells del diòxid de carboni. Però ara "no està clar com aquests embornals respondran, en un món que s'escalfa ràpidament":

"El futur de l'acumulació de carboni als boscos tropicals ha estat, durant molt de temps, incert. Els perfils atmosfèrics de Gatti i els seus col·legues mostren que el futur incert ja està passant ara."

O Bolsonaro o l'Amazònia

L'estudi s'ha publicat just quan el diari britànic The Guardian assenyala que, segons diversos científics i activistes, el col·lapse de la selva amazònica és "inevitable si Jair Bolsonaro es manté com a president del Brasil".

Dimecres, explica el diari, la Cambra Baixa va votar la possibilitat que es legalitzin la possessió de les propietats que hagin estat ocupades il·legalment i desforestades abans del 2014.

I el dia anterior, el govern va traspassar la responsabilitat sobre el monitoratge per satèl·lits dels incendis forestals des de l'Institut Nacional de Recerques Espacials (INPE), que ho ha fet durant dècades, a l'Institut Nacional de Meteorologia, que es troba sota la influencia del ministre d'Agricultura i del sector ramader.

El diari cita Marcio Astrini, secretari executiu de l'Observatori Brasiler del Clima, una xarxa de 50 organitzacions de la societat civil:

"El que ha fet principalment aquest govern és afeblir la capacitat de l'estat per abordar la desforestació il·legal."

Fa pocs dies, aquest observatori va fer públiques les dades del mes de juny, en què les alertes per desforestació van arribar als 1.062 quilòmetres quadrats, la superfície més gran des que es van començar a registrar dades per l'INPE el 2016. És el quart mes consecutiu en què s'assoleix un màxim i la nota hi afegia això:

"El resultat indica que, sota Bolsonaro, s'espera que la desforestació anual sobrepassi per tercera vegada la marca de 10.000 quilòmetres quadrats de bosc destruït, cosa que no passava des del 2008."

Però Astrini també veu positiu que l'Amazònia hagi entrat com un tema central en el debat públic, de cara a les eleccions presidencials de l'any vinent. Diverses candidatures han inclòs compromisos per preservar la selva tropical:

"Està clar que una solució per a l'Amazònia només serà possible si hi ha canvi de govern. No hi ha esperança si Bolsonaro és reelegit president. O l'Amazònia o Bolsonaro. No hi ha lloc per a tots dos."

L'esperança també prové de la conscienciació dels consumidors i de moltes empreses. Al maig, 40 empreses, entre les quals hi ha els principals supermercats britànics, com ara Iceland, Waitrose, Lidl, Tesco i Sainsbury's, van publicar una carta oberta en què advertien que, si es continuaven aprovant lleis contra la preservació de l'Amazònia i els drets dels indígenes, s'haurien de replantejar la importació de productes brasilers:

"Volem reiterar que considerem l'Amazònia com una part vital del sistema Terra i essencial per a la seguretat del nostre planeta i com a part fonamental d'un futur pròsper per als brasilers i per a tota la societat."

 

ARXIVAT A:
Medi ambientEcologiaCrisi climàticaAmazòniaBrasilJair Bolsonaro
Anar al contingut