Novetats de la llei d'universitats: menys temporalitat i micrograus per guanyar alumnes

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la nova llei orgànica del sistema universitari, la LOSU. És el segon cop que es posa damunt la taula de l'executiu. La primera va ser l'agost del 2021, quan Manuel Castells n'era encara el responsable.

Aquesta vegada, el nou ministre d'Universitats, Joan Subirats, ha simplificat la llei i ha optat per donar més marge de maniobra a les universitats que en la proposta inicial, criticada per la comunitat universitària.

Es preveu que la llei arribi al Congrés dels Diputats al setembre. Aquests són els canvis i objectius principals que estableix:

Reducció dels contractes temporals

La llei estableix l'obligació de rebaixar la temporalitat del personal docent i investigador del 40% al 8% d'aquí al 2024. Segons els càlculs del govern espanyol, això vol dir que uns 25.000 professors associats passaran a ser indefinits.

També es limita la docència dels professors associats a un màxim de 120 hores lectives i es crea una nova figura de professor substitut, que substituirà el personal docent i investigador amb dret a reserva de lloc del treball.

A més, s'estableixen tres etapes en la carrera acadèmica per fer-la "més previsible, més curta i més estable". Així, des de l'inici dels estudis de doctorat fins a l'estabilització, passaran deu anys. Els primers sis anys, es tindrà un contracte com a ajudant de doctor.

Passat aquest temps, es podrà assolir l'estabilització a través de les figures de titular d'universitat o bé de permanent laboral.

Més finançament

La llei planteja el compromís de destinar l'1% del PIB a les universitats d'aquí al 2030. Actualment, aquesta despesa està al voltant del 0,7% del PIB.

Micrograus per atraure totes les edats

Amb l'objectiu d'atraure persones de totes les edats a les universitats, per respondre a les necessitats del mercat laboral i preveient un canvi demogràfic, la llei preveu per primera vegada que les universitats ofereixin títols propis de curta durada amb reconeixement acadèmic.

Seran micrograus, microcredencials i altres programes que admetran persones sense títol previ que puguin acreditar capacitats professionals per seguir el curs.

Dret de vaga dels estudiants

Per primer cop, la llei reconeix el dret a l'aturada acadèmica. Així, els estudiants no podran ser castigats si no van a una classe o a un examen per aquest motiu, sempre que es compleixin unes condicions, que fixaran les mateixes universitats.

El text també recull altres drets relacionats amb l'activitat acadèmica, com el de saber els plans docents de les assignatures en què es tingui previst matricular-se o ser informat de la llengua en què s'imparteix cada matèria. Això, a més dels drets de participació.

Entres aquests, s'estableix que les Universitats han de garantir que els alumnes puguin participar "de forma activa" en el disseny i avaluació de la política universitària, així com en la "creació de coneixement" o la "promoció de la innovació docent".

Canvis en l'elecció dels rectors

Pel que fa als rectors, es manté l'eliminació de l'opció d'un comitè de savis per elegir-los, i s'elegiran com fins ara, per sufragi universal ponderat.

El nou text elimina que per presentar-se a candidat s'hagin d'acumular almenys quinze anys d'ensenyament i investigació a la universitat. Han de ser funcionaris doctors dels cossos docents universitaris, però seran els estatuts de cada centre universitari els que determinaran quins requisits han de reunir per presentar-se.

El mandat serà de sis anys improrrogables i no renovables.

Internacionalització

La llei fixa com a prioritat la mobilitat internacional dels estudiants i del professorat i s'agiliten els visats d'estudis per atreure talent. En acabar estudis universitaris de grau, màster o postgrau, es podrà optar a un visat de dos anys per fer pràctiques o treballar.

També es reforcen les aliances universitàries europees i internacionals.