S'han excavat desenes de jaciments a la regió de Jerada, al nord-est de Marroc

Noves proves confirmen el passat verd del Sàhara i amplien el bressol de la humanitat

Ho ha determinat l'excavació de desenes de jaciments al Marroc en els quals ha participat l'Institut Català de Paleoecologia Humana

Actualitzat

El desert del Sàhara no ha estat sempre un desert. Hi havia llacs, rius i prats verds, el paisatge perfecte per a la vida humana. Ara, el projecte arqueològic catalanomarroquí, que fa 17 anys que està excavant al nord de Marroc, aporta més dades per confirmar la teoria del "Sàhara verd".

Un equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i un equip de la Universitat Mohamed I d'Oujda han estat excavant, des del 2006, desenes de jaciments a la regió de Jerada, al nord-est del país.

Hi vivien animals com el dinofelis o l'hipperion (Wikimedia)

Les troballes en aquesta zona fronterera amb el desert apunten que hi va haver, de forma cíclica, una sabana verda on vivien animals com un dels avantpassats dels cavalls, l'hipparion, una espècie de tigre amb dents de sabre, els dinofelis, o bé un macaco avantpassat dels de Barbaria, que hauria viscut a la zona fa més de 2,5 milions d'anys.
 

Eines i utensilis d'humans

De moment, als jaciments no s'hi han trobat restes humanes, però sí algunes proves de la seva presència: eines de pedra o marques als ossos dels animals que correspondrien a aquest tipus d'eines.

Algunes d'aquestes troballes que són testimonis de la vida humana corresponen a la mateixa època que d'altres trobats a Algèria o Casablanca, en les quals també hi ha treballat l'IPHES. I que van poder demostrar la presència de vida humana.

Així i tot, encara no s'han datat totes les peces trobades, els investigadors creuen que per la morfologia de l'eina podrien ser de fa més d'1,5 milions d'anys. Una data que, malgrat la distància, s'acosta als 3 milions d'anys d'antiguitat de les restes trobades a Kènia, Tanzània i Etiòpia, o als 7 milions d'anys d'antiguitat del Txad, considerades el bressol de la humanitat.
 

Bressol de la humanitat

Robert Sala, director de l'IPHES, lidera el projecte al Marroc: "Cíclicament, el Sàhara ha desaparegut com a desert i ha permès la connexió al llarg i ample del continent".

"Els primers humans van viure a Etiòpia i es van expandir cap al nord de continent seguint el riu Nil i, també, a través del Sàhara"

Amb investigacions com aquesta, es demostra com el bressol de la humanitat podria ser molt més gran i podria abraçar tot el continent africà. De moment el més antic es troba a l'est de l'Àfrica, però segons Sala, podria variar:

"Estem convençuts que amb una mica de temps podrem demostrar que aquí, al Marroc, és tan antic com a l'est d'Àfrica"

Sala i el seu equip van parar les excavacions durant la pandèmia, les van reprendre el 2022, però de moment aquest 2023 encara no han pogut treballar per una qüestió de permisos.

La seva intenció és poder fer una nova campanya aquesta tardor que duraria entre 15 i 20 dies i en la qual podrien arribar a participar entre 15 i 30 persones. Mentrestant treballen en la datació de les peces trobades al Marroc.

 

ARXIVAT A:
Arqueologia
Anar al contingut