L'Arianna Alfonzo amb els seus pares, Allan i Lorigali

Nova Zelanda nega l'entrada a una nena amb autisme: no compleix els "estàndards de salut"

La llei d'immigració no accepta les persones amb discapacitat o malalties que puguin carregar el sistema sanitari, com les que necessiten diàlisi, tenen Alzheimer o hi vagin a donar a llum

Actualitzat

El cas d'una nena amb autisme està regirant consciències a Nova Zelanda. Les lleis d'immigració del país no permeten a aquesta nena de 12 anys ni l'entrada ni la residència al país perquè "no compleix els estàndards de salut acceptables".

La família sol·licita una exempció mèdica mentre que representants socials i polítics s'han mobilitzat a Nova Zelanda per ajudar la família i per canviar unes lleis i una política que consideren "deshumanitzadora".

L'Arianna Alfonzo és una nena amb autisme i fa sis anys que està separada del pare. Viu amb la mare a les Filipines mentre esperen poder viure tots tres a Nova Zelanda.

El 2018 se li va denegar l'entrada com a visitant i, tot i que el pare i la mare tenen el permís de residència permanent al país, ella no el pot obtenir perquè les polítiques d'immigració del país rebutgen les persones amb discapacitat o malalties que puguin carregar el sistema sanitari.

La família Alfonzo s'ha gastat molts diners en tràmits legals per obtenir el visat, però l'única manera que la nena visqui a Nova Zelanda és aconseguir una exempció mèdica.

L'Allan, el pare de l'Arianna, treballa a Auckland, on té un negoci de col·locació de catifes. "Volíem una vida millor, en un entorn net i un país tranquil", afegeix la mare de la nena, que explica que fa sis anys que la família no pot celebrar junta ni aniversaris ni festes de Nadal per unes lleis que considera que discriminen la nena per la seva discapacitat.

La senyora Alfonzo assegura que la seva filla es mereix viure en un lloc on se la tracti amb "dignitat":

"Ens trenca el cor com a família. Als nens com l'Arianna se'ls ha de tractar amb igualtat i justícia."

 

La Lorigail, la mare de l'Arianna, la descriu com una nena "feliç", amb un somriure "encomanadís" i a qui li encanta explorar les platges.


El camí per aconseguir una exempció mèdica

Els Alfonzo tenen el suport de moviments socials i polítics, com el del diputat del Partit Verd Ricardo Menéndez March. A més d'ajudar-los perquè l'Arianna pugui establir-se al país, Menéndez treballa per canviar una política del govern que "deshumanitza" i discrimina les persones per la seva discapacitat.

"Els migrants discapacitats i neurodivergents no haurien de passar per processos deshumanitzadors d'apel·lacions individuals per demostrar la seva humanitat i tenir els seus drets humans reconeguts", va escriure a Twitter:

A finals de l'any passat la família va sol·licitar al ministre associat d'Immigració, Phil Twyford, l'exempció mèdica per a l'Arianna.

Menéndez, en una carta adreçada al ministre, ja recordava que hi ha hagut casos anteriors en què, inicialment, es denegava el visat a famílies amb nens amb autisme, però després se'ls va concedir una exempció. L'oficina del ministre Twyford va respondre que, després de considerar-ho, no estava "disposat a intervenir en aquest cas".

Va passar un cas similar amb Juliana Carvalho, una defensora de les persones amb discapacitat. També se li va negar dues vegades la residència a Nova Zelanda perquè té lupus i és paraplègica. Finalment, se li va concedir el dret a romandre al país.

Ara també dona suport a l'Arianna i la seva família, i fa campanya per aconseguir canviar aquesta política. "Realment necessito que actuïs", va escriure a Facebook, on demana posar-se a la pell de la família.

Abolir els "estàndards de salut acceptables"

El cas de l'Arianna ha fet engegar una campanya a Change.org on s'han recollit més de 3.000 signatures. Amb el nom "Deixeu que l'Arianna es quedi", pretén assolir l'exempció mèdica.

Però el moviment que l'ha impulsat, Migrants contra l'Estàndard de Salut Acceptable d'Aotearoa (nom del país en llengua maori), ha anat més enllà i també treballa per abolir les condicions que imposa la llei d'immigració, els anomenats "estàndards de salut acceptable".

Les directrius d'immigració de Nova Zelanda són que cap persona costi més de 41.000 dòlars, uns 25.000 euros, durant cinc anys a la salut pública.

Els "estàndards de salut acceptables" exclouen, entre d'altres, les persones que necessiten diàlisi, les que tenen hemofília greu, qualsevol persona que requereixi atenció a temps complet, les que tinguin la intenció de donar a llum al país i les que tenen trastorns neurològics, com l'autisme, l'Alzheimer i el Parkinson.

Al març el govern de Nova Zelanda va dir que no revisaria la política d'immigració.

 

ARXIVAT A:
SalutMigracionsDrets humansNova Zelanda
Anar al contingut